Des de Prats de Lluçanès cal agafar la ctra. B-431, a l’arribar al km 69,9, cal seguir una pista a la dreta que us portarà directament a l’església de Santa Eulalia de Pardines.
En la seva part de darrera hi ha una gran Bassa.
Al costat on dona la pista que porta al cementeri, esta protegit per una línia de rocs.
Es d’estructura rectangular, amb parets gruixudes,
Esta a un nivell inferior al del terra amb unes certa inclinació.
Recull l’aigua de la pluja, per tant depèn molt de les èpoques de turmentes i pluges freqüents.
Per arribar-nos a l’església dels Sants Metges, de la carretera C-26 ens cal desviar-nos en el quilòmetre 135,7 per una pista que hi porta directament.
A les seves rodalies hi ha molts Rocs grans, alguns d’ells amb nom propi,
Com el Roc de la Bruixa / Roc de les Bruixes, està situat prop del Camí dels Pantans, el qual condueix des de la masia de Cal Pauet cap a Capolat; quedant ubicat entre aquest camí i la casa de Colilles. Es tracta d’un conjunt format per grans blocs de roca de conglomerat. El Roc de la Bruixa pròpiament són dos grans blocs que pel seu voltant tenen altres blocs de mides molt menors, alguns que s’hi recolzen. El bloc més gran conforma un baumat de poca profunditat pel costat sud. Alguns dels rocs de mides menors tenen pel contorn altres blocs i pedres que semblen col·locades intencionadament d’una manera determinada. Al costat sud hi ha una altra gran roca a la qual s’accedeix quasi en el mateix nivell a la part superior i des de la qual es tenen bones vistes. El conjunt format per aquestes roques defineix uns baumats i refugis que es creu que podrien haver estat utilitzats com a llocs d’hàbitat. Al lloc a més s’hi va localitzar algun fragment de ceràmica prehistòrica i medieval
Mapes de Patrimoni Cultural
L’indret és un punt de pas d’un sender de gran recorregut. Tota la franja que s’estén als peus dels Cingles de Sant Salvador, Capolat i Taravil, és conegut com a peu de roques (denominació que també es dóna als espunyolencs i espunyolenques d’aquesta zona), és una extensió que és caracteritzada per ser l’inici del pendent que origina els cingles i per haver-hi gran quantitat de blocs de conglomerat de mides molt diverses i alguns conformant fins i tot formes curioses com el cap de dinosaure.
Moltes d’aquestes roques conformen baumats i refugis, alguns dels quals es creu que poden haver estat lloc de d’hàbitat.
L’anomenat Cap de Dinosaure, és un bloc de roca de tipus conglomerat que es troba sobre una base de tapàs. La part inferior, del tapàs, per les seves característiques morfològiques s’ha anat erosionant, conservant-se una base de mides menors al bloc. El bloc de conglomerat té una forma més o menys tendint a ovalada en disposició horitzontal, presenta alguns despreniments i esquerdes que és el què li confereix la particular forma que recorda al cap d’un dinosaure, d’aquí que al lloc sigui conegut per aquest nom.
Mapes de Patrimoni Cultural
Roc de Colilles,esta a prop de la masia Colilles hi ha diferents grans blocs de conglomerat, alguns dels quals criden l’atenció per la seva disposició, ja que les diferents agrupacions són conformades per un o dos blocs considerablement molt més grans i pels costat d’altres de mides més petites. En el roc que queda a pocs metres al sud de la casa clarament visible per estar situat en mig d’un camp, en Josep Carreres va localitzar-hi uns fragments de ceràmica prehistòrica i un sílex blanc treballat. El roc a més conforma un espai que es creu que podria haver estat habitable. El lloc podria tractar-se d’un possible hàbitat prehistòric.
Mapes de Patrimoni Cultural
Al costat mateix del camí que porta a l’església dels Sans Metges podem veure rocs no gaire grans amb formes curioses,
alguns presentant fissures i entre elles han nascut arbres.
Es un espai que ens fa volar la nostre imaginació i dels més petits…!
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardag
Per anar a la Pedrera de Torre Negra, cal situar-se a la Rambla de can Bell,
allí agafar el camí de la Pedrera, esta indicat per cartells,
Aquest camí fa una àziga saga, i passa a ser un camí estret però suficient per un cotxe,
a poca distancia esta a l’esquerra la Pedrera de Torre Negre.
No es massa gran, va ser molt valorada en la seva època per la seva extracció.
Es actualment una zona de gran interès geològic i ambiental.
No es pot fer escalada, es prohibit. I pel perill de caiguda de rocs.
La zona esta molt plena de vegetació, hi ha algun petit lloc que també si va explotar com a pedrera.
Des d’aquest punt, podem seguir fins la Font de l’Ermetà, o podem anar fins la Font de Sant Vicenç i de les restes de l’ermita, o visitar el Pi del Xandri.
L’edifici de can Barnils esta situat en el camí antic de Granollers en el Barri de Sant Cristòfol de Santa Eulàlia de Ronçana.
Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s’hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX.
Al voltant d’aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola.
Davant la façana principal s’hi conserva l’antic pou,
és circular fet de rocs i pedres de diferents mides,
en la part superior està tancada amb un sostre algo ovalat. Una portella de fusta tanca l’obertura per extreure l’aigua, amb una jardinera o petit abeurador antic.
L’antiga masia de Cal Junyent, una vegada remodelat l’edifici es diu “Espai Era”, on es pot fer estada, en el municipi de Rajadell.
L’Alzina és situada a peu de carretera a l’entrada a la finca, al costat d’una bassa i entre mig de grans rocs.
Es una Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d’alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989).
La forma de la capçada és rodona, de bon brancatge i el seu estat actual es bo.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
Per anar a la Fonteta, us cal anar camí del càmping d’Oix, abans trobareu un camí senyalitzat per un cartell, deixeu el vostre vehicle i baixeu a peu, al poc arribareu a la riera,
cal seguir amunt, i veureu un plàtan molt alt i una taula rodona de pedra molt antiga. La Font esta situada a la paret de la muntanya on hi han un rocs. No sempre raja.
Com cada diumenge, us presento dos articles, avui dues Fonts Naturals
Per anar a La Font de Cuní, es situada a prop del camí del mas Cuní a l’Esperança de La Canya i dins els terrenys de la masia de mas Cuní al municipi d’Olot.Es tracta d’una font molt popular des de sempre en el transcurs de dècades.La Font de Cuní és intermitent, donat que raja amb certa abundància en temps de pluja, però no tant o no raja res en períodes de sequera, com va ser el 2019.L’entorn ha sofert modificacions al llarg del temps, sobre tot amb els canvis de terreny i desaparició de l’arbrat.Però manté, la seva pica, les canalitzacions i la petita bassa al seu costat ,
Bassa
així com el pedrís del banc per seure,disposa d’un broc gran fet de pedra.Tot el conjunt de la font va ser fet amb rocs de la zona.En època de pluja es forma algun bassal d’aigua important.Cal dir, que les vaques pasturen per les seves rodalies en els caps allí existents.La Font de Cuní és una font d’Olot que està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Avui dia 15 d’Agost, que millor d’anar a un paratge fresc tot l’any….?Si esteu o aneu aquest estiu pel municipi de Setcases, podeu conèixer una font que poca gent o sols els pescadors d’aquest municipi coneix, La Font del Refugi dels Pescadors de Setcases.Per anar-hi, és molt fàcil, una vegada a Setcases, cal seguir la carretera direcció a Vallter 2000 per la carretera de Camí d’Ull de Ter, C-771.Abans d’arribar al trencall que us portaria Espìnavell, us teniu que fitxar que a ma esquerra hi ha una passera que creua el riu Ter, en el altre costat i a traves d’unes escales us pujarà al Refugi de Pescador i al seu costat hi ha la Font.Tant el Refugi com la seva Font, que esta darrera seu i a un costat units per un gran banc, son fets de rocs extrets de la llera del riu Ter.Aquesta font esta el seu broc situat dins d’una cavitat, i en cada costat un llarg banc de pedra.En cas que trobeu pescadors per aquesta zona del riu, cal tenir cura de ser el mes silenciós possible.La Font del Refugi dels Pescadors de Setcases, és un espai tranquil que es fa sentir la natura quer l’envolta.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 