Arxiu d'etiquetes: escola

Parc de l’Estació de Navàs

Publicat el per
Respon

El Parc de l’Estació de Navàs és un espai públic urbà situat al bell mig del municipi de Navàs (Barcelona).

Està ubicat exactament al carrer de Pau Duarri, 65. (Navàs)

Característiques principals:

Origen històric: Es va inaugurar el 2009 sobre els terrenys de l’antiga estació de tren del Carrilet.

Aquesta línia ferroviària va deixar de funcionar definitivament a l’any 1973.

Un cartell ens informe sobre l’historia de la línia del tren.

Homenatge industrial: Conserva un tros de la tanca original de la via fèrria i compta amb un monument dedicat a una màquina de tren.

Aquest monument funciona com a símbol del llegat industrial del poble.

Equipament infantil: Disposa d´una completa zona de jocs infantils entre ells de tobogans.

És un espai idoni per a famílies amb nens.

Compte amb taules de pícnic, bancs de descans i un petit amfiteatre a l’aire lliure.

Serveis propers: Al mateix entorn s’ubica la Cafeteria Estació Bus. Aquest local ofereix servei de bar i terrassa amb opcions de tapes.

A tocar, hi ha una Escola – Bressol municipal.

En el Parc destaca un monument que està dedicat a la maternitat.

El Parc, funciona habitualment com a punt de sortida o trobada per a esdeveniments locals.

Un exemple n’és la tradicional Caminada Popular del municipi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc

Font – mural del Convent de Santa Monica de Guissona

Publicat el per
Respon

El Convent de Santa Mònica és un antic convent d’agustins descalços al municipi de Guissona (Segarra)

El Convent esta situat en el Rabal de Bisbal de Guissona.

Aquest convent ha sofert molts canvis i utilitzacions, com un garatge, cerveseria, escola…

En l’antiga porta del bar, ara hi ha una Font  – mural amb imatges quotidianes de l’antiga Guissona.

Al centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua sobrant cau a una pica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Sant Isidre de Solsona

Publicat el per
Respon

La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica situada en la Plaça de Sant Isidre davant de l’escola de les monges de Solsona.

Font gòtica de pedra del segle XV que antigament subministrava aigua al castell.

Antigament se la coneixia com la Font del Castell.

És de forma rectangular amb dos caps de lleó com a sortidors.

A la part superior hi ha una roseta de ventilació.

A la dreta, hi té un abeurador.

A sobre de la estructura i en mig de dues finestres hi ha una imatge de Sant Isidre dins d’una capella.

En la plaça hi han uns plàtans amb tronc destacats.

La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica de Solsona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Lloc de convivencia de l’Escola de Can Mates de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Can Mates es una masia ara deshabitada dins del Parc del mateix nom.

Al seu costat hi ha l’Escola Turó de Can Mates, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

A certa distancia hi ha un espai ballat per fer convivència destinat a l’alumnat,

Per tant, no es accessible a la gent que passi per aquest lloc del parc.

hi ha jocs infantils de fusta i bancs a les rodalies.

Així, com taules i bancs per menjar o fer algun treball a l’aire lliure.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Balma de l’Espluga de Sant Quirze Safaja

Publicat el per
Respon

Es pot arribar a la part alta de la Balma de l’Espluga, tot seguin el camí del cementeri des de Sant Quirze Safaja, i cal prendre el camí de la dreta que us portarà a unes vistes molt boniques de la part superior de la Balma.

Per anar a la part inferior de la Balma, cal que en la carretera BV-1341, agafar el trencant de davant l’escola, seguir el camí i a la bifurcació a l’esquerre us portarà.

Historia:

  • L’any 1960 el Dr. Batista va dur a terme un seguit de cales a l’interior de la Balma per tal de determinar l’existència de restes arqueològiques.
  • Arran de la troballa de fragments de ceràmica i sílex treballat es van prosseguir a la realització de dues campanyes arqueològiques el mateix any, una a l’agost i una segona al setembre.

La Balma o Bauma de l’Espluga es troba situada a la vall mitjana del torrent de l’Espluga, a llevant del Turó del Pi Gros.

La balma és un gran abric de roca calcària, amb una formació estalagmítica que divideix l’espai en dos grans zones.

L’any 1960 es van realitzar dues intervencions arqueològiques sota la direcció de Dr. Batista

i posteriorment, l’any 1979 Llongueras i Guilaine va realitzar noves intervencions.

Les excavacions van permetre documentar diversos fragments de ceràmica cardinal, ceràmica llisa, nombroses peces de sílex, punxons d’os i destrals de basalt.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

“La Gorga” de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

La Societat de Pesca Esportiva “La Gorga”, és una entitat de la població de Sant Hilari Sacalm, que té com a objectiu principal, millorar i mantenir els rius i el seu entorn. El seu lema és “La Gorga per un riu viu”. Són pescadors que volen i defensen que el riu tingui vida.

La creació d’aquesta societat va tenir dos objectius: la promoció turística de Sant Hilari i la regulació i promoció de la pesca esportiva.

Aquesta associació es va legalitzar l’any 1963, tot i que en anys anteriors, ja s’havien iniciat vàries activitats relacionades amb el món de la pesca esportiva.

En el camí de la Font de l’Arç, hi ha el lloc on es pràctica la pesca sense mort, l’escola de “La Gorga”.

És una retenció d’aigua feta gracies a una petita resclosa o mur.

Espai natural envoltat d’arbres i vegetació.

Des d’aquí us demanem màxim respecta amb el lloc i l’entorn natural !.

Recull de dades: “La Gorga”

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres : El Roure de la Font de l’Hermano de Sant Andreu de la Barca

Publicat el per
Respon

Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas al costat dret de l’escola, on surt un camí  de terra que baixa per unes escales de fusta, fins arribar a la Font de l’Hermano.

Aquest Roure, esta al costat de l’escales a poc d’arribar a la font,

aquest, roure quedaria uns metres per sobre.

Roure amb un bon tronc,

les seves branques son fortes i allargades cap a munt.

Gracies a aquest roure fa un punt destacable a les rodalies de la Font de l’Hermano.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de l’Hermano de Sant Andreu de la Barca

Publicat el per
Respon

Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas  al costat dret de l’escola,

on surt un camí  de terra que baixa per unes escales de fusta,

cal seguir baixan

us portara a una gran esplanada on hi trobem la font.

De fet hi ha la mina, que dona aigua a la Font ,

l’aigua sobrant va a parar a un petit safareig

La Mina per protegir-la disposa d’un enreixat de ferro.

En relació a la Font, una canonada sota del  terra que porta a sortir l’aigua, per un broc on cau a una pica malmesa.

El safareig, es com una bassa de pedra amb base quadrada, amb les parets no gaire altes per la part exterior, l’interior també no es gaire profunt.

En un dels costats disposa de lloses inclinades per facilitar el rentat de la roba.

Us passo la seva historia ( extreta del Blog d’Encos ) :

“ La font s’ubica en terrenys que havien estat propietat de Cal Jansana i on la família de Ca l’Hermano tenia un hort llogat.

En el segle XIX i començaments del XX havia estat utilitzada com a safareig per rentar la roba i freqüentada pels estiuejants. Era un indret per passejar o fer-hi àpats en dies festius, donat el seu fàcil accés, la proximitat al poble i el seu brollador.

El seu nom es deu a la família de Ca l’Hermano, mot atribuït a la família per un parent que va ingressar en un convent per fer-se frare, que tenia un hort arrendat en aquest indret.”

L’any 2014 l’Ajuntament i l’AMB van engegar un projecte de recuperació convertint-lo de nou en lloc d’estada.

Al voltant de la font dispossem de bancs per seure

i una llarga taula de fusta amb seients per fer-hi un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’aigua de Sant Cosme del Prat de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Torre o Dipòsit d’Aigües de Sant Cosme esta a prop de l’escola Jaume Balmes i el parc en la Plaça de la Remodelació a la cruïlla del carrer Riu Xúquer i carrer del riu Guadalquivir del Prat de Llobregat.

Es coneix popularment a la Torre d’aigua com “La Copa”.

Va iniciar-se la seva construcció en 1966 i acabada el 1974, per això es van enderrocar les masies de ca l’Andreuet  i cal Cisquet Natrus, en un terreny agrícola,

va ser una construcció de l’enginyer Luis Guárdia i de l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas.

Fa una alçada de 28 metres, les dues parts, el cilindre i el con, s’uneixen a través de formigó armat. La seva capacitat és de 1000m3.

Va ser reformada en el 2001, actualment no esta operativa.

Text: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Tres Pins de Moja d’Olerdola

Publicat el per
Respon

Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.

S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.

Historia:

  • Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l’escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat.
  • Avui però, els pins han esdevingut un referent local.

Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.

Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.

Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero