Arxiu d'etiquetes: enjardinada

Jardins de la Pèrgola de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella.

S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages.

Historia:

  • Inicialment l’església de la colònia Valls de Torroella s’emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l’església. Per això, entre d’altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s’emprengué la construcció d’un edifici força ambiciós per acollir l’església, les escoles i el convent de les monges Dominiques.
  • L’església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas.
  • A la banda de migdia s’hi alçà la rectoria i l’escola per a nens i, a l’ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d’Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner.
  • Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d’Isidre Abarca Garcia.
  • Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica.
  • Entre 1967 i 1969 l’entorn de l’església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s’hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s’afegí el campanar de torre a l’església.
    E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria.

Zona enjardinada situada al davant de l’església parroquial de Valls de Torroella.

Ocupa una esplanada d’uns 30 per 50 metres entre l’imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica.

L’espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l’edifici de l’església, i compta amb arbres d’una bona diversitat d’espècies.

A l’angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí.

En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d’on es distribueixen per les diferents cases.

Antigament l’entorn de l’església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s’hi habilitaren els jardins.

D’aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure

que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l’entrada principal de l’església.

Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font.

Actualment, disposa també d’una zona de jocs infantils.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Lledoner de la Font del Comú dels Hostalets de Pierola

Publicat el per
Respon

Setmana destinada als Arbres destacats

Lledoner de la Font del Comú, esta situat entre els carrers de l’escorxador i Major, a dins la zona enjardinada de La Font del Comú.

Historia:

  • El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que pot tenir el Lledoner.

Per sobre de l’antic safareig del Comú trobem aquest gran arbre fent ombra a tot l’entorn.

Té un diàmetre d’1’5 m i una gran alçada, així com una copa molt ample.

El Lledoner, arbre molt usat per proporcionar ombra a l’estiu,

pot viure fins a cinc o sis segles i és de procedència oriental.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de la plaça de Sant Pere de Solsona

Publicat el per
Respon

La font que visitem avui esta en la plaça de Sant Pere de Solsona.

En un costat i a tocar del mur esta la Font feta d’obra,

disposa d’una cara on en la boca te una aixeta de polsador,

l’aigua sobrant cau a una petita pica quadrada.

Es una plaça molt tranquil·la i enjardinada destaquen dos grans plàtans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la dona de Freixenet

Publicat el per
Respon
Bon Any Nou . 2026

Des de la carretera LV-1003, agafarem el carrer que puja a la part alta del poble de Freixenet i que portaria a  l’església de Santa María de Freixenet.

Poc abans d’arribar a les primeres cases del poble, cal agafar el carrer de mes a l’esquerra, a pocs metres girar novament a l’esquerra per un camí que fa una certa baixada,

arribarem a una petita zona enjardinada i amb arbres,

on esta la Font de la dona (pot tindre un altre nom).

Font d’estructura de petit monument, on a sobre hi ha l’estàtua d’una dona nua.

Te una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica alta casi rodona en el seu interior i amb estries per fora.

A la paret de l’estructura i en cada costa hi ha unes cares esculpides

Front seu hi ha una farola de 4 fanals que per la nit il·lumina l’espai.

També, te una taula amb bancs de pedra, tipus de jardí.

Es un espai molt tranquil per fer un àpat o descansar una estona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça de la Bassa de L’Astor de Pujalt

Publicat el per
Respon

La Font, esta situada al costat de la carretera BV-1007, en la Plaça de la Bassa de L’Astor de Pujalt.

La font es una estructura d’obra, en forma d’arcada, decorada amb rajoles de color verd i blanc.

Al centre hi ha l’aixeta de maneta, l’aigua cau a una petita pica rectangular.

En la part de darrera de la font, hi ha un baix mur que fa funcions de seient.

La Plaça de la Bassa, esta enjardinada i amb alguna escultura.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Jardí “Terrassa Olímpica” de Terrassa

Publicat el per
Respon

El Jardí “Terrassa Olímpica”, està situat en l’avinguda de l’Abat Marcet a peu de l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es una petita zona enjardinada i disposa d’arbres, com pins i alzines.

Si van posar elements com barrés metàl·liques amb inscripcions,

per recordar les olimpíades, com Tòquio 2020, entre altres referencies.

Així com una estàtua del COI a Terrassa amb motiu de la celebració dels JJOO de 1992.

Els Pins, per evitar l’eruga de la processionària, s’han posat unes borses per atrapar-les

i així evitar danys als arbres i afectacions a les persones o/i gossos que hi circulant per allí.

En front i al costat de l’avinguda de l’Abat Marcet, hi han bancs per seure prenent el sol.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem: La Font dels Escolans de Balsareny

Publicat el per
Respon

La Font dels Escolans està darrera de l’ermita de Sant Esteve en la colònia Soldevila de Balsareny.

Historia:

  • Amb la creació de la colònia Soldevila, també coneguda com a colònia de Sant Esteve, l’antiga església que hi havia en aquest indret va quedar-hi incorporada per donar-hi servei religiós.
  • Entre els anys 1985 i 1986 es va portar a terme una restauració de l’església promoguda pel capellà que n’estava al càrrec, mossèn Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia.
  • Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada.
  • Una mica abans, el 1970, el mateix mossèn Bajona ja havia ideat i creat l’espai de la Font dels Escolans, al darrera de l’església. El monument als escolans és obra de Narcís Bessa i Fornell (de Sant Llorenç de Morunys) a partir d’un dibuix de mossèn Bajona.
  • Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990.
  • Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música.
  • Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.
  • Alguns dels seus treballs són de caràcter menor, d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf.
  • Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional.

Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.

A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes.

Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i,

al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua.

Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i,

a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets.

Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laboradora: Loli Parraga

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de La Coma de Sant Esteve Sesrovires

Publicat el per
Respon

La Font de la Plaça de La Coma esta situada en un dels costats de la plaça del mateix nom de Sant Esteve de Sesrovires.

La Font de la Plaça de la Coma és una font construïda a la plaça de la Coma, darrere el Dipòsit d’aigua de la Coma, ocupant la banda de llevant de la plaça. La font està configurada per una composició arquitectònica que centra un espai o zona enjardinada on s’hi troba situada una antiga olivera i una taula amb bancs per poder reposar i fer ús de la font.

El conjunt de la font està constituït per un mur de pedra lleugerament corbat, en el qual s’hi disposa a la seva part central el broc de la font amb la pica de recollida d’aigua, construïda amb maó ceràmic massís. El mur disposa d’un capçaner construït amb maó ceràmic col·locat a plec de llibre i un banc de pedra al llarg de tota la seva llargada.

Davant la font hi és plantada una antiga olivera, la qual queda situada en un escossell circular construït amb pedra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del Sr. Güell de La Pobla de Lillet (Berguedà)

Publicat el per
Respon

La Font del Sr. Güell està situada dins de La Pobla de Lillet, a prop del riu Llobregat, i al costat del pont Vell, entre aquest i el pont de la Petita, en una zona enjardinada.

Dedicada al Sr. Güell, fundador de la fàbrica del Clot del Moro (Asland), que tot i que es troba dins el terme municipal de Castellar de N’Hug, és a tocar del límit amb la Pobla de Lillet.

A sota hi ha una placa on hi diu:

“A/ D. E. GÜELL BACIGALUPI/FUNDADOR DE LA Cía. ASLAND /LA POBLA DE LILLET/ MCMXXVI”

I també una segona amb:

 “Asland rememora amb gratitud , la dedicació i noblesa dels poblatans en el seu 75 Aniversari. La Pobla de Lillet 25 de juliol de 1981”.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Avui destaquem: La Font del Ferro de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

Com cada Diumenge us passo dos articles

La Font del Ferro esta ubicada  en el nucli urbà de Sant Hilari Sacalm, concretament  dins d’una placeta enjardinada amb vells plataners, situada entre el passeig de la Font del Ferro amb el carrer Joan Maragall.

Cal baixar uns esglaons per arribar al nivell on es troba la font.

L’aigua ferruginosa surt per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica rectangular per sota del nivell del sòl que està empedrat.

Antigament hi anava a recollir aigua molta gent de les contrades per les seves propietats, es deia que eren medicinal.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador