Arxiu d'etiquetes: plàtans

Avui destaquem: La Font de can Cabanyes de Montcada i Reixac

Publicat el per
Respon

La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.

Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,

un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.

Cal fer-ho a peu o en bicicleta.

Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.

Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.

De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.

La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.

L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.

En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.

Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.

Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:

https://montcadareixac.blogspot.com/2016/05/1992-can-cabanyes.html

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Els tres Plàtans de Manganell de Calders

Publicat el per
Respon

La Colònia Jorba, està situada al sud-est del terme municipal de Calders, aigües avall del riu Calders, a un 1 km de Navarcles. S’hi arriba per la carretera que surt de la N-141, prop del km 11, en direcció sud. La colònia es troba en un meandre del riu.

Poc abans hi ha la casa del director, és fora del recinte, al costat de la carretera.

D’allí i a peu anireu per un camí de terra que primer passa pel costat de la resclosa i desprès anireu paral·lels a riu Calders.

A l’altura d’uns horts, trobareu una pollancre que destaca sobre de la resta dels arbres de la contrada.

Te un tronc molt gruixut i alt.

Cal seguir el camí, i al poc arribareu com una placeta natural, on estan els tres plàtans coneguts com a Manganell.

Aquest nom prové de la masia que hi ha sobre en el turó, ara coneguda per Masia El Xaloc, dedicada a un selecta Restaurant i a Casa de Colònies.

Els Plàtans de Manganell és caracteritzant per la seva corpulència, tant de tronc com de les seves branques,

com que no se les talla o poda mai, han agafat una llarga molt notable.

Dels tres arbres, destaca un d’ells, que te poca llargada de tronc, però amb nombroses  branques molt gruixudes,

que ens fa pensar si alguna vegada havia sigut jove i prim…

Sota dels arbres s’ha posat dos bancs de fusta per poder gaudir a l’estiu de l’ombra i frescor… sentir el cant dels ocells i llegir un llibre…

Segons un plafó informatiu molt deteriorat, que ens diu que els arbres poden tindre una edat estimada de 100 – 120 anys,

i una alçada aproximada de 25 metres.

També, en el plafó, hi havia un poema de Josep Fàbrega dedicat al plàtan.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres – Plàtans de la Font dels Sobreeixidors de Navarcles

Publicat el per
Respon

La Font dels Sobreeixidors està situada en una petita esplanada amb diversos arbres.

Destacant els Plàtans, que tenen un tronc gruixut i destacades branques.

Estan alienats entre ells per les rodalies de la Font.

Alguns podem veure que tenen forats en la seva part superior, per on poden ser atacats per insectes i paràsits que vagin en el temps danyant a l’arbre.

Així i tot, es pot gaudir a l’estiu d’un paratge fresc que convida anar-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els 3 Plàtans de Cal Suanya de Manresa

Publicat el per
Respon

Els 3 Platans de Cal Suanya es poden visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.

Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, estan a l’altra costat i a l’esquerra, front als Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.

Son 3 Plàtans, amb un tronc gruixut i molt allargat cap a munt.

Les seves branques, al no ser tallades, també, són extremadament altes.

Podem contemplar que fan competència amb altres arbres, com els Pins en aquest bonica zona natural.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els Arbres destacats de Can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia

Publicat el per
Respon

S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.

Viquipèdia

Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.

Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,

com Pins, Xiprers, entre altres…

Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,

esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.

Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.

També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.

Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Abres: Plàtans de la Font del Raval dels Prats de Rei

Publicat el per
Respon

Als Plàtanss’arriba pel carreró dels Horts s/n, al límit sudest del nucli urbà, tocant a la zona dels horts, al costat de la Font del Raval dels Prats de Rei.

Historia:

  • Aquesta espècie d’arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d’origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix.
  • A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
  • La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d’inicis del segle XIX, durant l’ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d’aquests plataners.
  • Tot i així, bona part dels plataners que s’havien ubicat fora d’aquestes vies rodades, com és el cas dels plataners de la Font del Raval, encara es conserven en l’actualitat.

A les afores de la població de Prats de Rei, a la zona d’horts i just al costat de la Font del Raval, es localitzen quatre exemplars de plataners de gran alçada i copa ample. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere ‘Platanus’, espècie ‘ Platanus x hispanica’. La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte blanquinós característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Prats de Rei, com a la resta del país, domina l’espècie ‘ Platanus x hispanica’, d’origen híbrid entre el ‘platanus orientalis’ (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el ‘platanus occidentalis’ (d’origen Nord Americà).

Molt probablement, aquests plataners es van plantar quan es va construir la Font del Raval, l’any 1864, per tal de configurar una zona d’esbarjo entorn la frescor de l’aigua i l’ombra dels arbres. Per tant aquests exemplars tindrien més de 150 anys d’antiguitat, dada que concorda amb el diàmetre i alçada que presenten.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plàtans de camí de Salut de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

Cal seguir el camí de la Salut, a l’arribar a l’altura de la resclosa del Pla de Cardona,

I a la dreta del camí, hi ha un sender on estan aquest Plàtans.

Destacant per estar alienats un al costat de l’altre al peu de camí,

són un total de 5, amb les mateixes característiques,

allargat, alts i amb brancatge no massa extensa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Varis Arbres destacats en el camp de Golf de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

La Rambla de Rivera esta poblada de plàtans a cada costat d’aquesta avinguda,  

donen ombra, lloc per fer una passejada a l’estiu o en qualsevol època de l’any.

La Rambla de Rivera recorre els límits del camp del Golf de Sant Cugat d’una punta fins l’altre.

El Golf te una àmplia extensió que allotja el club de golf més antic de Catalunya.

Podem des de la Rambla sense entrar al camp de Golf, veure diferents arbres destacats, com el Roure Gros,

unes Alzines,

un Avet, Pins i Xiprers.

entre altres.

Us recomanem que feu el recorregut a peu, així podreu visionar millor els Arbres.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Cugat, altres i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans de la fabrica de Sant Jaume de Castellgalí

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres

Des de Sant Vicenç de Castellet agafarem el carrer del Llobregat direcció al agregat de Castellgalí, on hi ha Torre del Breny.

Cal seguir per camí de terra paral·lel al riu Llobregat, fins l’antiga Fabrica de Sant Jaume ( avui en runes)

Front l’entrada principal hi han dos grans plàtans.

Són molt gruixuts els seus troncs amb branques grosses fent a l’estiu una bona ombra.

Era normal que en les entrades a colònies, fabriques i empreses importants, es plantessin Plàtans, que al passar els el temps, 100 o més anys, s’han convertit amb un arbres majestuosos.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plàtans de la carretera BV-5201 de Sant Julià de Vilatorta

Publicat el per
Respon

Els Plataners estan situats al llarg del primer km de la carretera BV-520, a la sortida de Sant Julià de Vilatorta.

Conjunt format per més d’un centenar d’exemplars de plataners (Platanusxhispanica),

situats a diversos trams de la carretera BV-5201, paral·lels a cada costat de la carretera.

a l’anomenada carretera de Vic i a l’avinguda de Nostra Senyora de Montserrat.

Tots els exemplars tenen unes característiques similars, amb una alçada aproximada d’uns 10 m i uns 2 m de volta de canó.

Amb unes branques gruixudes i allargades cap a munt.

Presentant un bon estat la gran majoria d’ells.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba

Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero