Molí de Vilalta de Santa Maria de Merlès

El Molí de Vilalta esta a 350 metres de la carretera C-154, punt quilomètric 37’200 de Santa Maria de Merlès. El molí de Vilalta es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, a prop de la C- 62 de la cruïlla on esta el Restaurant de Sant Cristòfol.

Restaurant de Sant Cristòfol

Historia:

  • L’antic molí de Vilalta probablement correspondria al segle XVII.
  • L’any 1718 el molí de Vilalta consta en el capbreu del baró de la Portella com a molí fariner i draper (antigament una farga) situats en un mateix casal, confessant tres moles, un casal, una resclosa i un rec.
  • El cens anual era d’un capó pel molí fariner i 11 lliures pel molí draper, cens que s’havia de pagar per Nadal.
  • El molí es va ampliar al segle XIX en convertir-se en serradora.
  • Fins a mitjans del segle XX el molí encara va continuar funcionant.

Es tracta d’un gran edifici de planta rectangular format per dos nivell de soterrani i tres plantes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Presenta una disposició regular de les obertures les quals estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla.

La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de soterrani inferior, el carcabà i sortida d’aigües del molí amb una obertura de volta de canó emmarcada amb pedra treballada. Sobre el carcabà, i encara a nivell de soterrani, hi ha una sala on s’hi ubicava un molí escairador. Aquesta presenta una petita finestra emmarcada amb maó. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i dues portes d’accés. La porta de l’esquerra és la única obertura emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i presenta la data de 1886 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha sis finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i al segons pis, que estava destinat a l’habitatge, s’hi obren sis finestres balconeres, la de l’extrem dret també tapiada.

La façana est presenta a nivell de soterrani una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La resta de la façana presenta dues obertures per planta; les del pis superior són finestres balconeres.

La façana nord presenta a nivell de segon pis set finestres de menor dimensions, una de les quals està tapiada. Als nivells inferiors s’hi adossa una estructura. La part inferior d’aquesta estructura està construïda amb maçoneria de pedra i corresponia a l’antic molí fariner; presenta a la part inferior un carcabà i un portal emmarcat amb pedra bisellada. La part superior construïda amb obra és una reconstrucció ja que aquesta part es va cremar. S’adossa a aquesta estructura la bassa del molí, construïda amb un mur de maçoneria de grans carreus, que també engloba la part posterior de l’hostal de Vilalta.

La façana oest dóna al pati davant de l’hostal de Vilalta. Té l’accés a nivell de primer pis a través d’una porta coronada amb arc rebaixat. Al costat esquerra de la porta hi ha una finestra també coronada amb arc rebaixat. Al nivell de segon pis hi ha dues finestres balconeres, la de l’esquerra tapiada.

Observacions: Conserva la sala de màquines amb la maquinària del mol

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Parc de la Vila de Baga

Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la part urbana de Bagà.

Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.

Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.

Esta formada per un mur de pedra lligada amb morter, cal destacar que disposa d’aixetes de polsador, una en cada costat del mur,

l’aigua sobrant cau a una pica rectangular.

Front seu hi han un seients de pedra, i també, per les rodalies disposa de taules i seients de fusta per fer un àpat.

Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Cal Sabater de Vilada

La Font de Cal Sabater esta a l’inici del carrer Mossèn Joan Aymerich cruïlla amb Teodor Miralles.

Historia:

  • Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
  • La font cal Sabater no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
  • No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
  • Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d’altres indrets habitats, i algunes d’elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan degut a les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment.

Font localitzada a l’inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d’una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L’element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l’aixeta polsador. Actualment està connectada a la xarxa d’aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l’aigua d’un pou ubicat al costat de la font.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cisterna del Castell de Ivorra

La Cisterna del Castell és una cisterna de Ivorra (Segarra)

Historia:

  • Una marca de picapedrer que es trobà a la volta, permet datar l’obra a finals del segle XIII.

Es tracta d’una cisterna situada sota la plaça Major, al costat de la rectoria.

Generalitat de Catalunya

La construcció és rectangular excavada a la roca per sota del nivell del carrer, realitzada amb volta de canó mitjançant carreus regulars de mitjanes dimensions rejuntats amb morter d’arena i calç. Situades a les parets laterals, just a l’arrencada de la volta, hi trobem tres mènsules que es podien utilitzar per sostindré una sèrie de bigues amb una finalitat actualment desconeguda.

Generalitat de Catalunya

A la part superior del mur paral·lel a l’accés actual, trobem una petita obertura a través de la qual es recollia l’aigua, mentre que al centre de la volta de la cisterna, hi ha una obertura quadrangular per on treien l’aigua mitjançant una corriola.

Generalitat de Catalunya

La Cisterna del Castell és una cisterna de Ivorra (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Antic Pou i ara Font de la Vila de Copons

L’antic Pou i ara Font esta en la plaça de Ramon Godó, davant de la casa de cal Tomàs de Copons.

Historia:

  • L’element està situat a l’actual plaça de Ramon Godó, que antigament es coneixia com la plaça Major i era el centre neuràlgic de la vila.
  • Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs.
  • Mitjançant una fotografia de la plaça de mitjans del segle XX, datada abans de la Guerra Civil, s’observa que la volta de l’estructura és posterior i que l’obertura lateral ha estat refeta.
  • La datació establerta està relacionada amb la reconstrucció dels arcs del tram cobert de migdia i de les cases que l’acompanyen.

Font de grans dimensions situada a la banda de migdia de la plaça de Ramon Godó, davant de cal Tomàs i sota un dels arcs de la zona porticada.

Es tracta d’una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades.

Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment.

A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior.

A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.

Observacions: 

Al costat de la font hi ha una antiga pica de pedra reconvertida en jardinera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Castellar d’Aguilar de Segarra

La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.

Historia:

  • La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.

Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.

Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Can Toni de Sant Fost de Campsentelles

El Pou de Can Toni esta al carretera de Badalona, 410 de Sant Fost de Campsentelles.

Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Sant Fost, d’on probablement capta la beta d’aigua.

La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada.

Està construïda amb maó, arrebossat amb morter de calç.

L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest no conserva cap portella. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Safareig de la Rectoria de Granera

El Safareig de la Rectoria está al costat de la Plaça de l’Església – Barri de l’Església – a l’extrem de llevant del barri de l’Església, sota el temple de Sant Martí de Granera.

Historia:

  • Es tracta d’un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat.
  • L’aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants.
  • Aquesta bassa era coneguda com el Viver.
  • Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d’una sola peça.

Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l’església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat.

En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l’interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l’extrem sud-oest del safareig. En l’actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Muralles de Constantí

A Constantí es conserven restes de muralla de tàpia amb cantoneres de pedra picada. Moltes de les cases de l’antiga vila closa s’han excavat a la muralla, des de la qual s’hi accedeix. Les parts més elevades de la muralla solen estar revestides de morter.

Una de les parts més interessants és la que es troba al carrer de Sant Pere, amb un llamp de mur i una torre; han estat recentment restaurats.

La Font de les Muralles, esta situada en el carrer de Sant Pere, curiosament entre el mur de la muralla i una casa,

i front de l’antic Safareig del poble.

L’aigua surt de la part inferior de la paret per varis brocs, ara inexistents i no hi surt actualment aigua.

Text: Ramón Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de cal Pequenyo de Gironella

La Font de cal Pequenyo, està situada al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d’Olvan o de la riba.

Des de la part vella de Gironella hi baixa un camí que gracies a uns cartells hi porta directa.

Historia:

  • No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d’una font que pot haver estat condicionada des de temps enrere.
  • Alguns dels elements que es poden veure a l’entorn immediat són de cronologia contemporània.

La font està situada al costat de llevant dels horts,

delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny,

fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter.

Cal baixar unes escales d’obra.

En el mur principal hi ha el brollador que vessava l’aigua a una pica de planta ovalada.

El nom de la font li dóna la casa propera.

Actualment, no hi raja aigua…

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural- Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero