Molí de Vilalta de Santa Maria de Merlès

El Molí de Vilalta esta a 350 metres de la carretera C-154, punt quilomètric 37’200 de Santa Maria de Merlès. El molí de Vilalta es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, a prop de la C- 62 de la cruïlla on esta el Restaurant de Sant Cristòfol.

Restaurant de Sant Cristòfol

Historia:

  • L’antic molí de Vilalta probablement correspondria al segle XVII.
  • L’any 1718 el molí de Vilalta consta en el capbreu del baró de la Portella com a molí fariner i draper (antigament una farga) situats en un mateix casal, confessant tres moles, un casal, una resclosa i un rec.
  • El cens anual era d’un capó pel molí fariner i 11 lliures pel molí draper, cens que s’havia de pagar per Nadal.
  • El molí es va ampliar al segle XIX en convertir-se en serradora.
  • Fins a mitjans del segle XX el molí encara va continuar funcionant.

Es tracta d’un gran edifici de planta rectangular format per dos nivell de soterrani i tres plantes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Presenta una disposició regular de les obertures les quals estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla.

La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de soterrani inferior, el carcabà i sortida d’aigües del molí amb una obertura de volta de canó emmarcada amb pedra treballada. Sobre el carcabà, i encara a nivell de soterrani, hi ha una sala on s’hi ubicava un molí escairador. Aquesta presenta una petita finestra emmarcada amb maó. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i dues portes d’accés. La porta de l’esquerra és la única obertura emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i presenta la data de 1886 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha sis finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i al segons pis, que estava destinat a l’habitatge, s’hi obren sis finestres balconeres, la de l’extrem dret també tapiada.

La façana est presenta a nivell de soterrani una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La resta de la façana presenta dues obertures per planta; les del pis superior són finestres balconeres.

La façana nord presenta a nivell de segon pis set finestres de menor dimensions, una de les quals està tapiada. Als nivells inferiors s’hi adossa una estructura. La part inferior d’aquesta estructura està construïda amb maçoneria de pedra i corresponia a l’antic molí fariner; presenta a la part inferior un carcabà i un portal emmarcat amb pedra bisellada. La part superior construïda amb obra és una reconstrucció ja que aquesta part es va cremar. S’adossa a aquesta estructura la bassa del molí, construïda amb un mur de maçoneria de grans carreus, que també engloba la part posterior de l’hostal de Vilalta.

La façana oest dóna al pati davant de l’hostal de Vilalta. Té l’accés a nivell de primer pis a través d’una porta coronada amb arc rebaixat. Al costat esquerra de la porta hi ha una finestra també coronada amb arc rebaixat. Al nivell de segon pis hi ha dues finestres balconeres, la de l’esquerra tapiada.

Observacions: Conserva la sala de màquines amb la maquinària del mol

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Carner de Castellbell i el Vilar

La Font del Carner està ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural.

Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la balma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner.

Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.

Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent.

Historia:

  • Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès.
  • El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l’aigua per tal de regar els conreus.
  • Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S’hi havia fet arrossades.
  • De tant en tant, quan baixa una torrentada, l’indret es malmet i la gent ja no té l’estímul d’anar a netejar i preservar-ho.
  • Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l’associació trialera dels Pistonuts.
  • Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l’indret.

A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.

La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc.

A mà esquerra de la font hi ha una caseta d’obra amb un motor que pujava encara fa poc l’aigua fins a cal Penedès.

Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d’arribar a una resclosa, entre el bardissar s’endevinen els murs d’una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Per Vacances una ullada a les Fonts de Fora de Catalunya : Calaceite

La vila de Calaceite o Calaceit se troba a 511 m d’altitud, en la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya, en lo qual sobreixen los tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòfol i del Castell. El nucli més antic se formà al voltant de l’antic castell, del qual no queden restes visibles, on se bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en lelmateix indret on se trobava l’antiga mesquita.

  • La Font de la Vila, es la mes antiga del municipi, disposa d’abeurador i safareig. Originària del segle XII o XIV, es tracta d’una font d’estil gòtic.
  • La Font de l’ermita de Sant Cristòfol.
  • També, cal destacar la Bassa del Pilar i el seu allargat

 

Text : Viquipedia i propi

Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del carrer de Sant Cristòfol d’Olot

Avui us presento dos articles

Tal com podem veure en les fotografies , no te res destacable aquesta font, situada en un angle que formen dos cases en el carrer Sant Cristòbal d’Olot, al costat del numero 15; es relativament nova, moderna i senzilla, és un pedestal de ferro amb aixeta polsador i al costat d’un seient de pedra antic.No obstant, avui en dia ocupa el lloc on l’any 1914, l’Ajuntament d’Olot va portar a terme un projecta per la construcció de varies fonts públiques per a millorar el subministrament d’aigua als veïns dels barri antic, com el carrer de Girona, dels Sastres, de Sant Esteve, de Sant Bernat i el que ens referim avui, al carrer de Sant Cristòfol.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

El Parc de ca l’Anglada de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Parc de ca l’Anglada o L’Anglada Park, esta situat front l’Església parroquial de Sant Cristòfol del Barri de ca l’Anglada, entre el carrer de Sant Damià i carrer de Sant Cosme de Terrassa.Es un espai rectangular amb poca vegetació.De fet, hi ha algun pi pinyer  i pi blanc, també, unes joves oliveres, entre altres arbres.Disposa d’un espai per nens, amb jocs infantils i una font,Curiosament, l’espai destinat al mes petits esta vallat, en canvi hi ha un espai  amb la font, es obert.Observem molta gent passejant amb el seu gos per tot el parc.En aquest Barri de ca l’Anglada, creat desprès de la postguerra, hi trobem poc espais verds i aquest és un d’ells.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Cerdanya i la Font de Sant Cristòfol de Ribes de Freser

Des del centre de Ribes de Freser, pujareu pel carrer de Cerdanya, tot a munt i abans de finalitzar les cases a la dreta i al costat d’unes escales, hi ha la Font del Cerdanya, està adossada a la paret.L’aigua surt d’una antiga aixeta amb maneta reguladora, l’aigua que cau va a parar a una pica i per evitar que s’embussi, hi ha una reixa o planxa perforada.Seguiu pujant pel mateix carrer de Cerdanya, un cop s’acaba l’asfalt, ara és un camí de terra que us portarà a l’ermita de Sant Cristòfol.A poca distancia i a ma esquerra, trobareu unes escales que us baixaran a la font de Sant Cristòfol. Es una font de cisterna. L’aigua cau a una pica.Fa pocs anys es va arranjar la zona i la mateixa font.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé  ( Fotografies de 2010)

Arbres : Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall

Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall, formen una gran renglera banda a banda del passeig que porta a l’Església de Sant Cristòfol.On abans passava la carretera ara es una llarga zona de caminada peatonal i per a bicicletes.Per l’altra costat  i en paral·lel al passeig, hi ha la nova carretera.Esta format per nombrosos plàtans, vaig intentar contar-los… i vaig desistir perquè em descomptava…Aquesta filera de plàtans segueix fins i tot, una vegada arribats a l’església, i finalitza a prop d’un important restaurant de Lliçà de Vall.La gran majoria de plàtans, son de notables dimensions i disposant d’una bona salut.Es un lloc molt freqüentat per la gent gran i ciclistes de la població; on disposant d’un recorregut fres a l’estiu i sol a l’hivern, amb bancs, papereres i amb alguna font d’aigua potable.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa i Gorg de can Font, de Santa Eulàlia de Ronçana

bbb_01Per accedir a la Reclosa  i Gorg de can Font , en el cas de vindre per la carretera BV- 1435 des de Barcelona, caldrà a l’entrar al municipi de Santa Eulalia de Ronçana, desviar-nos a la dreta pel camí del Gual fins arribar al carrer de Sant Cristòfol que prenem, fins a un Pont que trobarem a l’esquerra que creua el riu Tenes.DSCN5721_01DSCN5757_01Si baixa una bona quantitat d’aigua pel riu, en aquest punt podrem gaudir d’un saltant considerable i que forma un important gorg al seu peu.DSCN5719_01A la llarg del riu Tenes , hi ha alguns punt molt bonics, malgrat que es un riu modest, que molta gent li diu “riera”, i bona part de l’any baixa amb mínims d’aigua.DSCN5803_01Ens tenim d’anar a mes de cent anys en rere per veure que des de el seu naixement i fins el seu aiguabarreig al besos, podíem trobar molts molins que tenien que utilitzar l’aigua del riu Tenes, que la major part de l’any era molt mes abundant que en l’actualitat.bb_01Des del blog, anirem coneixen una mica mes el riu Tenes, tal com hem anat fent amb el riu Ter i el riu Ripoll durant els últims dos anys, com a fauna, vegetació,DSCN3191_01 recs, rescloses, alguna font i llocs naturals.DSCN5761_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Entre llegenda i historia de Sant Cristòfol i la Font Vella de Borges Blanques

A Borges Blanques, Sant Cristòfol patró dels conductors, actualment te una ermita construïda pels seus devots i amics de la Font Vella, però en aquest lloc la imatge no hi ha sigut sempre…

L’ermita està a uns dos quilometres del poble. es va  construïr en terrenys, on es suposa, que hi havia hagut  un poblat romà, donat que es va trobar unes restes i una moneda antiga d’aquella època.fgtfgydAbans, la imatge de Sant Cristòfol, va estar molts anys situada a l’ermita de Sant Salvador, la gent de les Borges tenia que anar fins a la Font Vella a buscar l’aigua per beure. Com que havia una certa distancia, es va prendrà la decisió  de traslladar-la a la font actua.

Es un lloc ideal, al celebrar-se  el 10 de juliol de cada any la seva festa, fa molta calor i en el paratge actual hi ha molta ombra i aigua abundant. La gent de les Borges tenia que anar fins a la Font Vella a buscar l’aigua per beure. hyhEn l’actualitat hi ha taules i bancs de fusta sota dels plataners que fan una bona hombre i frescor a l’estiu.

Es compta la llegenda, que els parroquians del Real Monestir d’Escala Dei volien poder agafar l’aigua a través de canals per a poder abastir els masos propers, però els habitants de Borges no hi estaven massa d’acord perquè es pensaven que no tindrien aigua per a ells, però els parroquians els hi van dir que els hi portarien l’aigua des de la Font Vella fins a la vora de la via també anomenada Font Nova.

Els habitants de Borges van acceptar a canvi de que els costos curessin a càrrec dels Parroquians del Monestir i que només els hi donarien l’aigua sobrant.

Text cedit per l’Ajuntament de Borges Blanques

Recopilació de Fotografies : Ramon Solé