Arxiu d'etiquetes: feixa

Avui destaquem: La Font de Ca l’Estiraguers de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

La Font de Ca l’Estiraguers esta a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan, a pocs metres davant la casa de Ca l’Estiragués de Monistrol de Calders.

Historia:

  • La font està situada a tocar de la zona de Poble Avall, àrea urbanitzada a partir de finals del segle XVII i inicis del segle XVIII.
  • És probable que la surgència d’aigua i la font ja fos utilitzada en l’època de construcció i ocupació de les cases properes a la font en època moderna.
  • La font consta que va ser reformada al 1990 segons una inscripció conservada al frontal de la font.

La font està situada en una petita i estreta feixa que es situa a l’altra banda de la passera de Ca l’Estiragués, a la ribera esquerra del torrent.

El lloc ha estat condicionat amb un mínim de mobiliari urbà per descansar,

bàsicament alguna taula i uns bancs,

situat al peu de la roca, en un lloc fresc i amb alguns arbres que proporcionen ombra.

La font es troba enclotada, justament en una estructura bastida en pedra en la que hi ha unes escales que faciliten assolir la cota de la font.

L’estructura compta amb un mur de pedra a manera de frontal pla en el que hi ha l’aixeta de la font i uns tubs com a sobreeixidors. Damunt l’aixeta hi ha la inscripció “Renovellada juliol 1990”.

La font queda oberta per la part del davant, cap al torrent, on vessa l’aigua sobrant.

A la mateixa zona de la font al peu d’un arbre es conserva un carreu amb una altra inscripció amb el nom de la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Mina de Palol de Revardit

Publicat el per
Respon

La font de la Mina, com l’anomenen més actualment, té una altra denominació: la font de Can Janic.

Aquest és el nom del mas que hi ha a l’altra banda de la font i que, juntament amb Can Tulsà i Can Met de Boscós, eren les cases que antigament se n’aprofitaven.

Ben possiblement els estadants d’aquestes cases foren els que, més de dues centúries enrere, van decidir construir la font i arranjar el seu entorn per treure’n profit.

És una font de biot, on l’aigua brolla subterràniament i

a la qual s’accedeix baixant uns graons.

És una construcció robusta, feta de pedra, on es veu un treball sobri i pensat perquè duri.

En el quart graó hi ha un desguàs per on, en les èpoques en què el nivell pujava molt, l’aigua es filtrava per regar la feixa de davant de la font.

La Palmira Armengol Ribas, que a mitjan anys quaranta havia treballat servint a Can Janic, veia com amb el carro i les semals portaven l’aigua des d’aquesta font fins a la casa.

A pocs metres a un nivell inferior hi ha l’antiga Bassa o Safareig, on les dones dels masos de les rodalies anaven a rentar-hi la roba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

La Pedra Seca, les construccions a Catalunya – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Des d’aquest Blog, ens hem referit en dos ocasions anteriors a la Pedra Seca, amb els articles titulats :

  • Que són les construccions de Pera Seca ? – 1ª Part.
  • Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès.

La Pedra Seca en molts dels llocs de Catalunya també se la coneix com Pedra en Sec.

Cal tenir en conta, que en la construcció amb pedra seca no es deu utilitzar cap mena d’argamassa, morter o lligam de pasta humida,

les construccions s’aguanten gracies al correcte encaix dels blocs i/o pedres, i el màxim contacte entre les pedres i el seu pes.

Quines són les construccions que es feien servir mes assíduament la Pedra Seca ? :

Generalment era en el mon rural, les principals construccions a mencionar són :

  • Barraques o Cabanyes de pastor, d’agricultor, de vinya.
  • Edificacions en Balmes (Cases, corrals, magatzems…)
  • Murs
  • Fonts naturals
  • Pous d’aigua
  • Recs
  • Pous de Glaç
  • Forns
  • Tines
  • Aljubs

Cal fer menció d’alguna característica en concret, les barraques i les cabanes segueixen les mateixes característiques de construcció, en canvi les edificacions o cases en Balmes, en un principi eren totalment fetes amb Pedra Seca i molt senzilles;

amb el pas del temps, en les mes grans bona part s’afegia l’argamassa i/o morter segons època i lloc, així van ser més solides però utilitzant blocs de pedra i rocs de la zona, i també, introduint fusta feta dels troncs dels arbres.

Amb relació als murs, situats normalment en un desnivell d’una feixa, era per contenir l’erosió del terreny en cas de importants pluges.

Unes pedres sobre sortien al mur de forma escalonada per pujar o baixar d’una feixa a un altre.

La resta de construccions segueixen un mateix patró o estil.

Però, les relacionades amb l’aigua, des de segles de molt en rere, per tant són construccions molt antigues, estan situades en zones de secà,

es molt freqüent trobar construccions de pedra per l’emmagatzematge i la canalització de l’aigua,

així com, parets d’una bassa, recs, pous, fonts, o aljubs.

Les Comarques de Catalunya on podem trobar mes construccions realitzades amb la Pedra Seca i que encara ara estant en bon estat, són :

  • Baix Ebre
  • Baix Segrià
  • Bages
  • Les Garrigues
  • Montsià
  • Priorat
  • Segarra
  • Urgell
  • Vallès Occidental

En definitiva, bona part del territori de Catalunya podem trobar una diversitat de construccions amb major o menor quantitat d’elles.

Us passo l’enllaç de la Web : Observatori del Paisatge, on teniu informació de llibres relacionats amb la Pedra Seca i altres informacions :

http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/bibliografia.php

En l’actualitat este molta cura de la conservació de construccions de Pedra Seca, molt valuós pel Patrimoni Cultural de Catalunya, fent exposicions,

hi ha associacions de voluntaris per la localització i arranjament de construccions de Pedra Seca en el seu municipi, com el cas de Castellar del Vallès,

i altres iniciatives per conservar el Patrimoni de la Pedra Seca.

 

Text  : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé