El Centre Internacional per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies és un centre sota els auspicis de la UNESCO que promou la resiliència dels territoris mediterranis davant dels grans reptes globals.
Està ubicat en el castell de Castellet, seu de la “Fundación Abertis”.
Dades del UNESCOMED. Centre Internacional per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies :
Des de Bagà agafem la carretera cap a Gisclareny. Després d’uns 2,2 quilòmetres deixem l’àrea recreativa del Pont de Sant Joan i al cap d’uns 800 metres arribem a una bifurcació;
a la dreta ens portaria cap a Gisclareny, nosaltres seguim el camí de l’esquerra,
on passem per l’Àrea d’estada de la font de Sant Joan de l’Avellanet on a dalt hi ha l’ermita.
Cal seguir per la pista, al poc ens queda a mà esquerra el centre d’interpretació.
Continuarem i a abans de 2 quilòmetres a la dreta i a peu de pista veurem la Font del Clot d’en Roca i la seva zona d’estada i lleure.
L’estructura de la Font, esta adossada a un allargat mur que aguanta al marge de la muntanya.
L’aigua raja per un broc de ferro guarnit amb un rosetó i cau a una pica de pedra picada que descansa sobre d’un pedestal del mateix material.
A banda i banda de la font te dos bancs de pedra adossats al mur que li fan de respatller, de fet, a la llarg de tot el mur te quatre bancs més de pedra.
Disposa de dues taules de pedra amb bancs per seure per poder fer un àpat.
El Centre geogràfic de Catalunya es troba senyalitzat dalt d’un petit turó de 930,60 metres d’altitud sobre el nivell del mar que està situat a molt poca distància del santuari de Santa Maria de Pinós, dins del municipi de Pinós, al Solsonès.
La senyalització consisteix en un edicle que serveix de mirador i que té, a dalt, una rosa dels vents tallada en un bloc de pedra.
Aquesta rosa dels vents està il·lustrada amb diversos símbols de Catalunya.
Viquipèdia
Va ser esculpida l’any 1993 pel paleta i picapedrer Jaume Palou d’Ardèvol.
Al llarg dels temps, els càlculs sobre la ubicació exacta del Centre geogràfic de Catalunya han donat resultats diversos. Càlculs antics el situaven a Massoteres (Segarra) o bé al Cogulló de Cal Torre (Bages).
Viquipèdia
Els càlculs més recents, segons l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el situen a 4,8 quilòmetres de distància d’aquest punt senyalitzat, concretament a les coordenades 377471.01 m (1º31’30″E) de longitud, i 4628524.42 m (41º47’54″N) de latitud. Aquest punt també es troba dins del terme de Pinós, però correspon al lloc de Cuiner.
El Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.
El museu conté escultures de Marc Boada Ferrer (Terrassa, 13 de novembre de 1963), divulgador científic. Resideix al Montseny des d’on dirigeix una organització difusora del coneixement científic, amb altre figures s’ha format el museu per a grans i petits…
El percebre i els efectes optics són un constat i motivació de visitar el Jardí.
Us passo la guia que ha estat pensada per a facilitar l’ús del Jardí de les Percepcions del Parc de Vallparadís.
Una atenta lectura de la introducció, que us ocuparà uns 10 minuts còmodament instal·lats o instal·lades en un banc, pot ser fonamental per a gaudir d’una agradable passejada pel Parc.
El entorns del Centre d’informació ambiental Bonvilar (CIAB) són un espai amb un elevat valor paisatgístic ideal per passejar, gaudir de la natura o fer esport.
La seva àrea d’esplai facilita al visitant la realització d’aquestes activitats.
Té aparcament per a vehicles i autocars, facilitant la visita tant del públic general com dels grups concertats o escolars.
Els usuaris tenen a disposició una àrea de lleure amb 7 taules de fusta i
una font per fer més còmoda la visita al CIAB.
A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha l’antic forn de Bonvilar.
Des d’aquest punt es poden fer diversos itineraris.
Un d’ells es fer un recorregut, proper al Torrent de la Betzuca.
L’equipament obre els caps de setmana i festius, de març a novembre ( l’agost està tancat) en horari de 9 a 17 hores.
Cal arribar per la carretera BV- 1274. A tocar del Centre Audiovisual de Catalunya, on surt un camí que primer trobareu una àrea d’estada amb una font d’aigua de xarxa. A tocar la font trobareu dos camins, heu d’agafar el de l’esquerra pel bosc.
A partir d’aquí el camí s’endinsa pel bosc i va alternant amb algun tram amb camps de conreu. Seguiu per un bosc d’alzines i pins fins a arribar al següent desviament, el primer que va cap al Llac.
En moltes de les cruïlles hi han cartells indicadors.
Si no coneixeu el Pentà, no es gaire gran, però en la manca de pluges d’aquest anys últims va fer estar als mínims l’aigua.
Gracies a les pluges del mes de maig del present any ha fet que estigui ple d’aigua.
El Centre d’Informació Bonvilar ofereix als visitants els serveis d’informació, una àrea de lleure amb taules de fusta, contenidors per classificar les deixalles, una sala polivalent
i una Font d’aigua potable adossada a la paret de l’edifici.
Disposa d’un ampli aparcament per els cotxes privats.
L’accés en aquesta àrea es pot fer, també fàcilment, amb autobús L1 de TMESA, que arriba fins a la residència Mossèn Homs, en bicicleta o a peu, preferentment, així com amb vehicle propi.
Els seus entorns tenen un elevat valor paisatgístic i són ideals per passejar i gaudir de la natura.
A poca distancia hi ha el forn de calç de can Bonvilar.
L’Anella Verda comprèn un espai natural sense urbanitzar que hi ha des de l’entorn urbà fins als límits del terme municipal
i que conforma un paisatge de gran valor ambiental, paisatgístic i cultural, amb un important potencial ecològic, social i econòmic.
Actualment, ocupa una superfície de 4.400 Ha, amb 2.640 Ha de boscos, 1.210 Ha de conreus, 347 Ha de rieres i torrents que inclouen el sistema hidrogràfic
i el seu àmbit de protecció, 25 Ha d’equipament i 178 Ha d’infraestructures i serveis tècnics.
L’Anella Verda és un patrimoni natural de Terrassa que, a mitjà i llarg termini, es convertirà en un dels trets distintius de la ciutat de Terrassa.
El Mas del Molí de Les Fonts d’Olot esta situat al Pla de la Moixina, al costat de la carretera rural de la Moixina, s/n. d’Olot.Aquest Mas sempre havia sigut de caràcter rural, d’ús residencial i agrícola, com a molí, servia per moldre blat i altres.Era originalment de reduïdes dimensions i de caràcter humil on actualment presenta una imatge amb molts volums afegits de nova construcció.Coberta amb teula àrab amb diverses pendents i amb façanes, majoritàriament , remolinades i pintades, amb zones revestides amb un arrebossat de morter de calç, actualment en bon estat de conservació.A traves d’un rec, rep al molí l’aigua de diversos naixements del pla de la Moixina, tot abans de desaiguar al riu Fluvià.Actualment es el Centre de Reproducció del Molí de les Fonts d’Olot, que bàsicamentte cria de crancs de riu de potes blanques.El Centre del Molí de les Fonts reprodueix aquesta espècie des de l’any 2005 per poder reforçar unes poblacions delmades per la presència de la malaltia fúngica de l’afanomicosi, introduïda per les espècies de cranc de riu d’origen americà presents als nostres rius.Aquests crancs de riu de potes blanques son principalment per millorar els cursos fluvials de la Muga, el Ter i el Fluvià, i d’aquesta manera, mantenir l’esperança d’evitar l’extinció d’aquesta espècie essencial pels nostres ecosistemes fluvials.
Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Olot i Altres.
De les Fonts d’aigua de xarxa mes emblemàtiques dins de centre urbà de l’Ametlla del Vallès, he escollit dues :
Font de la Plaça de can Viver
Situada en la Plaça de can Viver, adossada a la façana d’una casa. Hi ha la imatge de la Verge del Carme amb rajoles de colors sobre l’aixeta. Amb seients de pedra en cada costat.Font del carrer Pompeu Fabra
Aquesta Font, està situada enfront del número 2 del carrer de Pompeu Fabra, on està Can Muntanyola que actualment es la seu de la biblioteca municipal “Josep Badia”.La Font va ser dissenyada per l’arquitecte Manuel Raspall durant l’any 1932. En cadascuna de les cares raja l’aigua per una aixeta de polsador i cau en una pica semicircular de pedra, en cada extrem hi ha una llosa que serveix a seient. Restaurada recentment.