Arxiu d'etiquetes: Missa

Visitem: La Font de la plaça de Sant Joan de Solsona

Publicat el per
Respon

La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l’enjub, quatre fonts, dos sortidors,

i damunt del qual hi ha una capella d’època posterior que s’aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona.

No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.

Es troba al mig de la plaça per bé que no pas en el centre geomètric de la mateixa sinó desplaçat cap a la banda de ponent.

Antigament va ser coneguda amb el nom de Font Major.

El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona.

Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la Font de Mirabella.

En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.

Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: aquesta (actualment coneguda com la Font Major, la Font de l’Església (actualment la Font de la Plaça de la Catedral) i la Font del Castell (Font de la Plaça Sant Isidre).

La primera de les tres que es va construir va ser aquesta.

Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella

i al segle XVIII els veïns hi van construir damunt la capella neoclàssica dedicada al patró de la plaça

i en la qual s’hi deia missa els dies de fira que s’esqueien en festa de guardar per facilitar als firatans el compliment del precepte.

L’aigua que vessava de la font s’escolava cap al Riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d’aquí el nom amb què encara actualment se’l coneix: el carrer de la Regata.

La Font de la plaça de Sant Joan és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Llegenda de La Font dels Capellans de Manresa

Publicat el per
Respon

Antigament, al matí, els capellans sempre estaven ocupats dient Missa, però a les tardes els agradava canviar d’aires anant a passejar. Mossèn Camilo era un d’ells. Era un jove sacerdot que no passava un dia sense anar a estirar les cames. Feia les passes llargues i era molt decidit. Solia seguir la ruta de les fonts de Manresa i portava sempre una bosseta d’anissos a la butxaca. Moltes vegades anava a una font que hi havia al marge d’un camí de carro amb molta herba i arbres, per les rodalies de Manresa.dscn5496_01Allà es reunia amb una colla de tercerols de la Cova i d’altres capellans de la ciutat. En aquell temps, com que a les cases no hi havia aigua corrent, la gent havia d’anar a buscar l’aigua a les fonts i era freqüent que mentre els capellans feien petar la xerrada, s’hi acostés alguna noieta a buscar aigua.

Les noietes, per no mullar-se les llargues faldilles, se les aixecaven una mica i se les sostenien amb la mà. D’aquesta manera, els sacerdots i aprenents de sacerdots, podien contemplar els bonics i delicats turmells de les noietes.

“Era el nostre pecat “…deia mossèn Camilo somrient !cam01326_01Mentre les noietes s’allunyaven amb el càntir ple d’aigua, els capellanets continuaven xerrant de les seves coses i d’aquelles noietes tan boniques en aquella petits però agradable fonteta, que era coneguda per la gent de l’indret com la Font dels Capellans.

Avui la Font dels Capellans és un barri de Manresa. Entre el Pont de ferro i la Sagrada Família. El barri té 900 habitatges construïts fa una vintena d’anys per l’Obra Sindical del Hogar i avui gestionats per Adigsa. A més, hi ha diverses cases que recorden l’antic veïnat de pagès. A prop de la via del tren, una font recorda l’indret on hi havia el brollador que visitaven els capellans d’anys enrere.dscn5496b_01

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

(Nota : Les fotografies no corresponent a la font dels Capellans)