Bavià és un nucli de població del municipi de Castellar de la Ribera, al Solsonès a 732 metres d’altitud. Hi ha una masia del mateix nom amb vestigis que remunten a l’any 1200, quan el nucli es deia «Beya» i la capella de Sant Sebastià del segle XVII.
A l’entrada a l finca, a l’esquerra trobem una bassa o bassal d’aigua de pluja.
Segurament anys en rere es feia servir com abeurador dels animals de l’antiga propietat.
Actualment no s’utilitza, però encara quan plou s’omple d’aigua.
La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l’enjub, quatre fonts, dos sortidors,
i damunt del qual hi ha una capella d’època posterior que s’aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona.
No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.
Es troba al mig de la plaça per bé que no pas en el centre geomètric de la mateixa sinó desplaçat cap a la banda de ponent.
Antigament va ser coneguda amb el nom de Font Major.
El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona.
Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la Font de Mirabella.
En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.
Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: aquesta (actualment coneguda com la Font Major, la Font de l’Església (actualment la Font de la Plaça de la Catedral) i la Font del Castell (Font de la Plaça Sant Isidre).
La primera de les tres que es va construir va ser aquesta.
Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella
i al segle XVIII els veïns hi van construir damunt la capella neoclàssica dedicada al patró de la plaça
i en la qual s’hi deia missa els dies de fira que s’esqueien en festa de guardar per facilitar als firatans el compliment del precepte.
L’aigua que vessava de la font s’escolava cap al Riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d’aquí el nom amb què encara actualment se’l coneix: el carrer de la Regata.
Sant Ramon de Portell és una capella al centre de la vila de Portell, al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, al peu de la carretera LV-3003 de Sant Ramon a Torà, al seu pas per l’interior de la població.
La Font esta en un costat de l’ermita, adossada en la paret que separa el carrer.
Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una allargada pica rectangular.
Aleny és un llogaret al municipi de Calonge de Segarra. Està situat a 2,5 km al nord de Calaf a uns 660 metres d’altitud. La capella de Sant Miquel d’Aleny és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanar d’espadanya.
La Font esta situada en la plaça de l’església, es feta d’una lamina de pedra amb una aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell del terra.
Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.
Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del Monestir. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va al safareig.
Es un safareig rectangular, disposa d’una entrada on es posaven a rentar la roba a lo llarg d’un costat,
en front i a l’altra banda, també es podia rentar la roba gracies a les llosses inclinades cap a l’interior.
Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.
Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del Monestir.
Uns esglaons ajudant a arribar a nivell de la font. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va a un safareig.
En la cara principal de la citada columna, hi han unes rajoles que fan referencia a Sant Miquel.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 