Sant Ramon de Portell és una capella al centre de la vila de Portell, al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, al peu de la carretera LV-3003 de Sant Ramon a Torà, al seu pas per l’interior de la població.
La Font esta en un costat de l’ermita, adossada en la paret que separa el carrer.
Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una allargada pica rectangular.
La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), situada a la vall que envolta el turó de Gospí.
Historia:
La font actual, anteriorment ja n’hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del S. XVIII gràcies a la família Rubí.
Un membre d’aquesta, va “fer les amèriques” i va tornar ric.
El 1772, tal com mostra la inscripció el Sr. Rubí va pagar la font i el safareig.
A la segona meitat del S. XVIII Catalunya s’anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per passejar i afavorir la vida social.
La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s’embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc.
Aquests elements que formen part de l’arquitectura popular s’han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los, ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.
Unes escales porten a la font
Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d’una ja existent.
La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l’obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament,
i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: “En loa per lo comu, 1772”.
La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d’animal, possiblement un lleó,
d’on raja l’aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s’hi accedeix mitjançanat unes escales,
i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu.
Del safareig en surt un canal que condueix l’aigua cap als horts
per aprofitar l’aigüa per regar.
Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l’altra s’utilitzava com abeurador
Per anar al Pou de l’ermita de Sant Ramon, cal des d’El Catllar, seguir el carrer de la Font, continuar per l’antiga Fabrica, avui en dia abandonada, el camí ara fa una certa pujada fins a l’ermita de Sant Ramon que us quedarà a l’esquerra.
Front mateix de l’entrada de l’ermita, hi ha el pou molt ben conservat. Es d’estructura quadrada amb una petita cúpula, l’accés esta tancat per una portella o finestra de reixa.
Sobirana de Ferrans, està en la ctra. de Balsareny a Súria, km 46, cal anar pel camí a la dreta.
Us passo la seva historia :
L’indret és documentat des del segle X, i l’església des del segle XII.
El mas, així com l’església de Sant Ramon de Sobirana, pertany als Canonges de la Seu de Manresa.
El mas, desenvolupat a recés de l’església, pel que es pot observar, és el resultat de diverses transformacions del que havia estat l’antiga rectoria.
Mas d’estructura molt irregular a causa de les diverses ampliacions que ha sofert i que li donen una forma molt complexa. La part principal, de tres plantes, es troba encarada a migdia. La façana té un portal de mig punt adovellat, les finestres de la primera planta són també adovellades i les obertures de la planta superior són balcons amb barana de fusta. Té l’església de Sant Ramon de Sobirana adossada a llevant.
Entre aquestes dues construccions hi ha una galeria estreta acabada amb un bonic pou de planta circular.
A dalt del pou hi ha una gran corriola per l’extracció de l’aigua.
Una lliça tanca el conjunt.
Sobirana és una masia del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
El parc de la Muntanyeta és en un petit turó, a tocar de la muntanya del Montbaig amb l’ermita de Sant Ramon al cim a Sant Boi de Llobregat.
Ocupa una posició central a la vila de Sant Boi fins al punt que confronta amb cinc dels sis barris del municipi.
Llac de la deessa es un petit estany amb plantes aquàtiques, en forma d’ull on viu la deessa de l’aigua, una bonica escultura de bronze, obra de Josep Aldomar.
En aquest sector s’hi troben els pollancres més alts del Parc junt amb lledoners i troanes arbòries, que voregen els dos parterres amb palmeres, i alguns exemplars aïllats de taronger agre, cedre i xiprer.
El llac de la Muntanyeta disposa de plantes aquàtiques i un illot central, de 4.944 m3 i 1,2 m de profunditat, i sistema de recirculació de l’aigua.
El llac disposa de calaixos perimetrals de plantes aquàtiques. És destacable el joc de la caiguda de l’aigua del salt, que alimenta el llac, sobre una llera de còdols.
La part nord-oest del turó comprèn zones de prats i arbusts i una abundant vegetació arbòria amb predomini de pins i garrofers.
Al parc se situen equipaments com la piscina municipal, la biblioteca i el camp de futbol.
Text , Ajuntament de Sant Boi i l’àrea metropolitana de Barcelona.