El Pou de la Rectoria es troba situat davant la façana de migjorn de la rectoria, a l’est de l’església de Santa Maria de Rubió.
Historia:
Segons imatges antigues el pou estava alçat.
Fou col·locat on es troba actualment arran de les reformes que es va efectuar a la rectoria a la dècada de 1960.
El brocal del pou està format per una base octogonal de pedra ben treballada amb una tapa de ferro amb les inicials STV amb relleu. També es conserva l’estructura de ferro on hi hauria la politja. En una de les cares de la base hi ha inscrita la data de 1718 amb l’abreviació de Jesucrist (IHS).
Observacions:
La fitxa s’ha omplert amb les dades de la fitxa 009.CA de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Viquipèdia
Autoria de la fitxa per a MPC: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.
El Comú, está en el nucli urbà dels Hostalets de Pierola, s’arriba pel carrer de l’Escorxador, cantonada amb el carrer Major on esta l’antic safareig dels Hostalets de Pierola.
Historia:
Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d’anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà.
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l’Ajuntament d’aquells temps.
Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou.
Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s’hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar.
Una restauració de l’any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l’espai ocupat antigament per l’aigua.
El Comú és una zona d’ús públic. L’entorn presenta una forma allargassada on s’hi entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d’aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou excavat a l’altra banda del carrer.
Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d’acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d’aigua,
Principis segle XX – Safareig
on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l’arribada i generalització de l’aigua corrent domèstica.
El safareig s’omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s’adreçava vers on hi havia el trull per extreure l’oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig.
L’any 1995 s’inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l’aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls
Es un barri amb noves cases, però encara no esta del tot urbanitzat, al costat del carrer nou hi han espais verds i molts cotxes que disposen de llocs per aparcar de forma irregular.
El Pou esta front del nº 16 del carrer nou de Solsona. Destaca per ser antic, es conegut com a “Pou del Camp de Serra”. Actualment esta tapiat per evitar accidents i que tirin objectes i brossa a dins.
Fa uns dies us vaig presentar la font commemorativa de la portada d’aigua a Navès i posteriorment el Pou.
En la part de darrera de l’església hi una petita i antiga font amb una aixeta de polsador vella. L’aigua cau a una trencada pica. Actualment s’utilitza La Font de la portada d’aigua.
A un extrem hi ha unes roques que poden fer-se servir de taula i seients per un àpat.