Safareig del Comú dels Hostalets de Pierola

El Comú, está en el nucli urbà dels Hostalets de Pierola, s’arriba pel carrer de l’Escorxador, cantonada amb el carrer Major on esta l’antic safareig dels Hostalets de Pierola.

Historia:

  • Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d’anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà.
  • El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l’Ajuntament d’aquells temps.
  • Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou.
  • Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s’hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar.
  • Una restauració de l’any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l’espai ocupat antigament per l’aigua.

El Comú és una zona d’ús públic. L’entorn presenta una forma allargassada on s’hi entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d’aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou excavat a l’altra banda del carrer.

Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d’acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d’aigua,

Principis segle XX – Safareig

on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l’arribada i generalització de l’aigua corrent domèstica.

El safareig s’omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s’adreçava vers on hi havia el trull per extreure l’oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig.

L’any 1995 s’inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l’aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de la Plaça de la Font de Jorba

Al nucli urbà a l’Avinguda Canaletes, a la Plaça de la Font. A la placeta entre l’Ateneu i l’església de Sant Sebastià i Sant Roc.

Historia:

  • La Plaça, i per tant la font, està situada just a sobre de l’antic cementiri parroquial de l’església de Sant Sebastià i Sant Roc.

Estructura exempta feta a partir de pedra carejada col·locada a trencajunts. Esta composada principalment per tres elements, una paret de pedra orientada nord sud que fa d’eix de l’estructura. A ella s’adossa una pica de pedra circular, que per la seva forma recorda a un trull. Al centre de la pica hi ha tres blocs de pedra, col·locats de manera creixent un a sobre de l’altre on trobem l’aixeta. Just a sobre recolza l’extrem nord de la paret, on hi ha col·locat l’escut del poble fet de pedra.

A la cara est d’aquest mur, en un dels carreus just per sobre la pica es pot llegir Juan Bassegoda, nom d’un reconegut arquitecte, fill i net d’arquitectes especialista en la restauració de monuments. Per sota el seu nom, i parcialment esborrada hi ha un altre inscripció.

Mapes patrimoni Cultural – Diba

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte – iPAT Serveis Culturals

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero