Safareig del Comú dels Hostalets de Pierola

El Comú, está en el nucli urbà dels Hostalets de Pierola, s’arriba pel carrer de l’Escorxador, cantonada amb el carrer Major on esta l’antic safareig dels Hostalets de Pierola.

Historia:

  • Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d’anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà.
  • El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l’Ajuntament d’aquells temps.
  • Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou.
  • Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s’hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar.
  • Una restauració de l’any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l’espai ocupat antigament per l’aigua.

El Comú és una zona d’ús públic. L’entorn presenta una forma allargassada on s’hi entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d’aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou excavat a l’altra banda del carrer.

Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d’acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d’aigua,

Principis segle XX – Safareig

on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l’arribada i generalització de l’aigua corrent domèstica.

El safareig s’omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s’adreçava vers on hi havia el trull per extreure l’oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig.

L’any 1995 s’inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l’aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els Pins pinyers d’Hostalets de Pierola

Cal situar-se en la carretera  B-231 entre els quilometres 11 i 12, allí surt el camí que porta al dipòsit d’aigua d’Hostalets de Pierola.

Cal seguir la pista que una vegada passat uns camps, s’endinsa per un bosc de Pins pinyers,

podeu anar amb vehicle, aviat fa una certa pujada que es va guanyant altura.

En cada costat del camí, veureu uns Pins pinyers, destacats per la seva corpulència i,

amb una escorça molt gruixuda,

fen-los així uns pins més destacables.

La majoria tenen branques grans i allargades cap a munt.

També aquests pins, disposen d’una pinassa allargada i grossa.

Estan en un bosc relativament net i amb vegetació diversa.

Si seguiu aquesta pista, trobareu una segona a la dreta que us portarà a les runes de l’ermita de Sant Cristòfol.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del Comú o la Font de la Bomba dels Hostalets de Pierola

El Comú és una zona d’ús públic edificada a inicis del segle XX (1903) per l’ajuntament d’aquells temps; l’entorn presenta una forma allargassada on s’entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrere d’aquest hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba,

el seu renom el va adquirir gràcies a l’aigua que se n’extreia, dotada d’una frescor natural envejable, als seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou establert a l’altra banda de carrer.

Seguit de la font, hi trobem el Passeig del Comú ombrejat per una dotzena d’acàcies.

Hi finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, amb gran cabuda d’aigua, on les dones del poble hi feien via per rentar la roba.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Rosa Gonzalez i arxiu Rasola

Imatges del segle passat sobre l’aigua d’Hostalets de Pierola

Avui us presento unes imatges relacionades amb l’aigua a Hostalets de Pierola del segle passat, que m’ha fet arribar l’amic Carles Jacobo :

Font paret Ajuntament
Hostalets de Pierola – Safareig a principis s.XX
Pou de can Valls
Pou, lloc desconegut
Pou, lloc desconegut

Text : Ramon Solé

Fotografies cedides per : Carles Jacobo

Avui destaquem : La Font de l’Ocata d’Hostalets de Pierola

Cal sortir d’Hostalets per la zona de la deixalleria i industrial o be, per algun altre paral·lel a aquest indret, tot passant per l’entorn de camps de vinyes i oliveres, fins arribar a la  casa de l’Ocata, molt a prop i al nord en el torrent de l’Ocata està la seva font.dscn5499_01Situats a La Font de l’Ocata, veiem que disposa d’una glorieta d’estil modernista, amb una coberta de teules a quatre aigües, allí es pot fer un àpat. La Font esta a sota i a peu del mur, al costat d’unes escales que van a la glorieta. L’aigua surt  per un tub de la boca d’un cap, que ens recorda a un nen o jove, si estem en temps de secada ens podem trobar que no ragi.dscn5498_01L’aigua de La Font, no és potable,  podeu trobar aigua a les fonts públiques d’Hostalets de Pierola abans d’iniciar el camí. Si fa poc que ha plogut el tram fins a La Font de l’Ocata pot estar enfangat.dscn5498-copia_01A principis del segle passat, eren molt freqüent anar a fer passejos a les vinyes i fonts de la rodalia d’Hostalets de Pierola, on es celebraven berenars i estades; les Fonts mes freqüentades per la gent, eren la font de l’Ocata, la de l’Aureli i la de Can Flaquer. dscn5499_01b

Text i Fotografies : Ramon Solé