Arxiu d'etiquetes: Viver i Serrateix

Un Bosc de Roques pel camí de Sant Martí de Viver i Serrateix

Publicat el per
Respon

Cal situar-nos al municipi de Viver i Serrateix (sud del Berguedà),  cal agafar el camí que connecta des de Sant Joan Montdam a l’ermita romànica de Sant Martí de Balaguer.

Tota aquesta zona està formada geològicament per roques sedimentàries (comgloramerats, gresos i calcàries) de l’Oligocè.

Històricament, aquests afloraments rocosos es van fer servir com a elements defensius, habitatges o necròpolis medievals.

Les roques i punts rocosos més destacats que trobem al llarg d’aquest camí

i els seus senders de connexió (com el GR 176 i GR 179) són singulars

i amb formes molt boniques…

Destacant unes Roques a prop de la Rasa de Sant Martí,

El recorregut es por fer agradablement per una pista, ja sigui a peu, BTT, o altres vehicles.

Amb els nuclis de l’entorn compta amb diverses formacions rocoses d’un gran interès geològic, històric i paisatgístic.

Resum del Text: IA

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Recull d’aigua de Sant Joan de Modam de Viver i Serrateix

Publicat el per
Respon

Un recull d’aigua tal com diu la paraula es la manera de obtindré aigua d’una sortida de poc cabal, com es el cas que podem veure en Sant Joan de Modam.

L’església esta construïda sobre una gran roca.

Darrera forma com una petita balma, on en el seu interior en la part central hi ha una pica,

amb una petit desguàs en el cas que estigui plena.

Podríem dir que es una font natural donat que l’aigua surt de les escletxes de la roca, això si, un font molt primària…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de San Juan de Montdarn de Viver i Serrateix

Publicat el per
Respon

Sant Joan de Montdarn és una església romànica del terme municipal de Viver i Serrateix, consagrada l’any 922. Sembla que fins a l’any 1017 hi va haver una petita comunitat monàstica, i de llavors ençà és només parròquia.

De l’església original en queda ben poc: l’absis, amb arcs i franges llombardes, és típic del romànic del segle XI. La nau va ser allargada al segle XIV, i la coberta sobrealçada al segle XVI, el retaule és barroc, i encara es van fer altres modificacions al segle XVIII.

S’anomena, també, Sant Joan de Cor-de-roure, perquè aquest és el nom de la masia que es troba en front.

Durant els segles XIX i XX. Va ser un Hostal.

La Masia Cor del Roure en la façana que dona a la carretera podem veure un cilindre d’obra amb una teulada en la seva part superior.

Creiem que podria correspondre a un antic Pou; si algú ens ho pot confirmar i donar més dades, podríem completar aquest article.

Text i Fotografies: Ramon Solé