Sols ara queda el Record del Roure de can Colomer, va ser un dels tres Roures més grans del Vallés Occidental.
Va ser catalogat com arbre d’interès Local per l’Ajuntament de Terrassa.
Va caure per la forta ventada del 9 de desembre de 2014. Va ser vandalitzat per fer llenya. Una vegada sec, es va apuntalar … com a record.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Can Colomer és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.
És situada al nord-oest de la ciutat, fora de la trama urbana, en la B-122, o carretera de Rellinars, a prop del barri del Poblenou.
Te un ampli terreny de la seva propietat, on el segle passat, era destinat sobretot per conrear les terres, tenia zones de bosc.
També va destinar un espai de terreny per l’explotació d’una bòbila.
Actualment esta en període de fer tot un nou barri amb parcel·lació i la construcció de nous habitatges…
Cal destacar l’Alzina de l’entrada a la masia, des de l’exterior la podem veure perfectament.
Amb un tronc recta i allargat, amb una copa ben marcada i branques que se enlairant.
Al seus peus hi ha una gran pedra amb el nom de la masia.
Al sud-oest del mas, vora el torrent, hi ha les despulles del roure de Can Colomer, arbre declarat d’interès local, que havia arribat a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental. Va caure a causa d’una forta ventada al final del 2014.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Roure de can Codorniu està situat en el lateral esquerra a l’entrada de la finca de caves “Raventós i Blanc” o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia.
Era un dels roures més coneguts i grans de tota Catalunya.
Les seves mesures van ser:
Alçària total (h) = 17,0 m
Volt de canó (c) = 5,22 m
Capçada mitjana (C) = 28,5 m
Es diu que tenia entre 350 a 500 anys de vida.
En el 10 abril 2009 es va tombar, tot i que seguia viu, cada primavera anava rebrotant puntualment…però… poc a poc es va anar extingint-se fins morir…
Llegim en un escrit de l’Ajuntament de Sant Sadurní :
Dimarts d’aquesta setmana, tècnics especialistes de la Generalitat, com Eduard Parés, cap de l’Oficina d’Arbres Monumentals, i Mariano Rojo, el tècnic que ha fet el seguiment del roure, es van desplaçar fins a Sant Sadurní per estudiar la situació i decidir quina és la millor opció per intentar salvar-lo. Segons ha comentat Joan Amat, alcalde i exgerent de Raventós Blanc, les opcions de recuperar aquest magnífic exemplar són escasses, però la família esgotarà totes les possibilitats que tingui al seu abast…
Aquest arbre va ser el primer a ser catalogat com a monumental, el 1987, juntament amb el Pi de les Tres Branques.
Va ser i és encara avui en dia, un símbol per a les caves “Raventós i Blanc” i per a Sant Sadurní.
Recull de dades: Varis i Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Roure esta en el carrer Santjoanistes, front del seminari de Terrassa, (antic convent),
S’alça just a la paret d’una finca en l’acera del carrer.
Us passo dades del Roure :
Espècie: Quercus faginea
Família: Fagàcies
Alçària: 9,5 metres
Altitud: 153 metres
Perímetre tronc a 1m.: 1,9
Perímetre soca: 1,9 metres
Amplada de la capçada: 13 cm
Forma de la capçada: Pendular
Numero de troncs: 2
Alçada ramificació: 1,2
Tronc gruixut, però no massa allargat,
se ramifica amb a dos branques grans i
d’elles altres més primes.
En general esta en bon estat.
Recull de dades: TotSantCugat
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
El Roure del pont de Can n’Ubach, esta situat al costat del pont, a pocs metres de la carretera C-1413a de Rubí a Molins de Rei, en el municipi de Sant Cugat del Vallès.
S’accedeix a peu fàcilment per la citada carretera, hi ha una cadena. Al poc arribareu al Pont i tot abans de creuar-lo a la dreta esta el Roure.
Esta calculat que pot tindre uns 200 anys.
La zona on està emplaçat aquest arbre és el peu del puig Pedrós de l’Obac, una àrea destacada pel seu valor ecològic i geològic.
Actualment, sobre la seva escorça es poden veure les cicatrius d’un incendi que va patir temps enrere.
Recull de dades: Tot Sant Cugat
Text : Lluís Bassa Tomàs
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest exemplar de Roure es troba situat en un solar proper a la Rambla de Mn. Jacint Verdaguer 195, de Valldoreix.
És un dels exemplars més grans de Quercus cerrioides més importants i antic de Valldoreix.
Te 270 cm a 0,6 cm, per sota la protuberància.
Des de fa uns anys, coincidint amb les sequeres que estem patint, aquest Roure esta molt afectat,
de les branques en poques hi surten les fulles.
Creiem que en poc temps aquest Roure tant important, serà sols historia… !!!
En la zona, conviu amb altres exemplars més petits de Qercus cerrioides (roures) i també exemplars de Quercus ilex (alzines).
Les Fotografies realitzades, són de principis de Juliol de 2024.
Recull de dades: Entitat Municipal de Valldoreix i altres
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Resclosa de la Gavarresa de Sallent, te’l seu salt poc més avall de la riera de la Gavarresa, on hi ha la “Fabriqueta”,
l’aigua depèn del cabal de riu Llobregat.
Les captacions d’aigua del riu atenen a diversos motius: diverses séquies, fàbriques tèxtils o per minicentrals d’electricitat com és aquest cas.
Construïda inicialment per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes.
Disposa d’una sortida d’aigua que aporta aigua a una canal o séquia.
A les rodalies te bonics exemplars d’arbres, com són de roure, alzina i pi pinyers.
Està a prop de la zona humida d’interès natural de la Corbatera, de la que us vaig fer un article.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Torre, està situada a peu de la carretera C-1411a, sortiu de Sallent i amb direcció a Balsareny.
Concretament, a la part esquerra de la carretera, poc abans d’arribar al Restaurant de La Torre i,
al costat d’una pista secundaria de terra d’aquesta finca de La Torre.
És una Font molt antiga, en el segle passat, era molt apreciada
i concorreguda per la gent que recollia la seva aigua,
llàstima que en els anys, aquesta font a quedat casi oblidada…
Fa uns tres anys va ser arranjada, reforçant les parets, posant uns rocs plants com escala.
I com esta a un nivell baix, a un costat uns rocs grans per protegir-la. Te a un costat un seient.
Un Roure li fa ombra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laboradora: Loli Parragá
Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas al costat dret de l’escola, on surt un camí de terra que baixa per unes escales de fusta, fins arribar a la Font de l’Hermano.
Aquest Roure, esta al costat de l’escales a poc d’arribar a la font,
aquest, roure quedaria uns metres per sobre.
Roure amb un bon tronc,
les seves branques son fortes i allargades cap a munt.
Gracies a aquest roure fa un punt destacable a les rodalies de la Font de l’Hermano.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Cal situar-se en la pista asfaltada que va de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat, al sortir de la població i després del complex esportiu on tb n’hi ha una escola i un institut públics, passats aquests hi ha a l’esquerra la Font de can Canals.
Historia:
Des de la carretera, passarem pel costat del gran Roure, que us vaig descriure ahir, cal baixar fins la font,
L’estructura de la Font, esta formada per una paret en forma de “U”,
Al seu centre hi ha el tub on surt l’aigua i cau a una pica rectangular.
Per les seves rodalies disposa de varis bancs. Però un d’ells es ben curiós, d’obra i antic.
Es un espai natural molt agradable que es pot arribar en pocs minuts des de Sant Andreu de la Barca.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 