Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas al costat dret de l’escola, on surt un camí de terra que baixa per unes escales de fusta, fins arribar a la Font de l’Hermano.
Aquest Roure, esta al costat de l’escales a poc d’arribar a la font,
aquest, roure quedaria uns metres per sobre.
Roure amb un bon tronc,
les seves branques son fortes i allargades cap a munt.
Gracies a aquest roure fa un punt destacable a les rodalies de la Font de l’Hermano.
Cal situar-se en la pista asfaltada que va de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat, al sortir de la població i després del complex esportiu on tb n’hi ha una escola i un institut públics, passats aquests hi ha a l’esquerra la Font de can Canals.
Historia:
La Masia de Can Canals la van derruir als anys 60.
Era propietat de la família Jansana, una de les més antigues del poble ja que procedien del Llenguadoc i van arribar aquí al segle XVI fugint de les guerres de religió de França, van ser presents a la vida soci – polític del municipi.
Des de la carretera, passarem pel costat del gran Roure, que us vaig descriure ahir, cal baixar fins la font,
L’estructura de la Font, esta formada per una paret en forma de “U”,
Al seu centre hi ha el tub on surt l’aigua i cau a una pica rectangular.
Per les seves rodalies disposa de varis bancs. Però un d’ells es ben curiós, d’obra i antic.
Es un espai natural molt agradable que es pot arribar en pocs minuts des de Sant Andreu de la Barca.
Cal situar-se en la pista asfaltada que va de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat, al sortir de la població a l’esquerra hi ha la Font de can Canals.
Tot abans de baixar a la font, esta el gran Roure.
Es un arbre amb un tronc gruixut però poc elevat.
En canvi, disposa d’unes branques molt destacables per el gruix que tenen i distants unes en les altres.
Donat el seu pes, algunes de les branques tenen unes important estaques per evitar que el seu pes fes caure el Roure.
Esperem que aquest vell Roure, pugui durar molts anys més…
El Roure de cal Ramons a la part central del revolt de l’inici de la urbanització de Cal Ramons, a sota la masia en Gironella.
El roure es tracta de fet d’un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps.
Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l’alçada d’un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l’edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d’uns centenars d’anys.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text i Fotografies al Bloc : Ramon Solé
El Roure de Cal Pons està situat en un costat del Passeig Ernest Lluch cruïlla Carrer de Cal Biel en la Colònia Pons de Puig-reig.
El roure (Quercus cerriodes) és un arbre d’aspecte majestuós, tronc robust i dens follatge verd que cau en arribar l’hivern. Té les fulles oblongues amb profundes incisions a les vores i les flors masculines s’uneixen en penjolls que oscil·len amb la força del vent, mentre que les femenines apareixen en grups més reduïts i la seva base està envoltada de petites escames que, amb el pas del temps, recuperaran una consistència llenyosa, i al soldar-se les unes a les altres formaran la caputxeta típica de les glans.
La seva fusta és dura, resistent i pesada. El roure viu molts anys, i només quan les seves arrels li resulten insuficients per a alimentar-se o la seva espessa copa no deixa arribar la quantitat de sol necessari a totes les fulles, aleshores envelleix lentament i acaba morint-se. El roude de Cal Pons és un dels que formen el conjunt de vegetació autòctona integrada al que fou jardí i bosquet de la colònia Pons.
Observacions:
La Generalitat de Catalunya, sensible a la importancia simbòlica i natural dels arbres monumentals, ha estat pionera a regular legalment diferents figures de protecció per a aquesta mena d’arbres: arbres monumentals,(Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals) arbres d’interès comarcal i arbres d’interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d’arbres d’interés Comarcal i Local). Aquest esforç va més enllà de la protecció d’una sèrie d’exemplars admirables, pretén que l’interès i l’estimació que ens inspiren serveixi per conscienciar-nos del respecte que devem al nostre medi natural. Seria convenient iniciar els tràmits per declarar Arbre Monumental aquest excepcional roure.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
La Mare de Déu de Bruguers o Ermita de Bruguers esta en la carretera de Gavà a Begues en el Km. 4 de Gavà.
És un edifici originalment romànic del segle XIII al poble de Bruguers a mig camí dels nuclis de Begues i Gavà (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S’hi venera la Mare de Déu de Bruguers, una marededéu trobada.
A prop de l’entrada principal de l’ermita hi ha un Roure molt destacable.
Aquest roure, mesura uns 17 metres d’alt, amb un perímetre de tronc de 3,24.
Cal dir que ha superat els tres anys de vida. Tret d’alguns clars a la copa, exhibeix un bon estat.
Un gran escocell amb escorces i una tanca per protegir-lo.
