Arbres – El Pi de Can Montllor de Terrassa

Per anar al destacat Pi de Can Montllor, cal entrar per l’antic camí que portava a la Masia i restaurant (avui abandonat) des del carrer  de Tàrrega ( barrat per  una cadena) de Terrassa.

Cal seguir fins la masia, estem en l’Anella Verda, allí trobarem cartells per els camins que podem anar, (no esta indicat el Pi.)

Cal seguir el camí ample que us portaria per aquest indret fins l’edifici de “Mossèn Homs”,

al poc cal deixar-ho per un altra camí que trobarem a la dreta,

anem entre antics camps abandonats i petits boscos,

veurem a peu del camí el Pi de can Montllor, destaca de la resta de pins, per la seva corpulència,

a la mitat del seu tronc surten tres branques gruixudes i allargades que d’aquestes es multipliquen en moltes mes,

formant una copa gran i espessa de fulles.

Si baixeu per anar pel costat del torrent, podreu accedir a la font de Sant Josep i la font de la Grípia.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

El Mirador  de les Brucardes  esta darrera de la masia i a prop de la cinglera, s’arriba pel carrer Font de Sant Fruitós de Bages,

es baixa pel costat d’un petit parc infantil  fins la Font,

des d’allí, i en front està el Mirador.

Una barana de fusta ens separa de la Cinglera, que presentaria un perill per poder caure…

Bones vistes de l’entorn, fins i tot de la muntanya de Montserrat.

En un costat, trobem un antic i vell abeurador en desús.

Fa anys en rere, es va produir un incendi, encara ara alguns arbres presentant els seus efectes.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del mas Brucardes de Sant Fruitós de Bages

La Font del mas Brucardes està a uns 200 metres de la masia, a tocar del cingle, en la Urbanització Vista Alegre de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages.

S’arriba pel carrer de la Font, tot baixant unes escales.

Historia:

  • Malgrat que els elements constructius que conformen la font són de factura moderna, segurament de principis del segle XX, l’existència d’aquesta font es coneix des de l’Edat Mitjana.
  • Així, són nombroses les referències documentals que parlen del camí que du a la font del mas Brocard, en referència a aquesta font.
  • Ja des del 1341 apareix anomenada. SALVADÓ (2003:637).
  • Sens dubte es va tractar d’una de les fonts més anomenades del terme.

També se la coneix com La Font Tolega.

Es tracta d’una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d’una deu d’aigua.

Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font.

Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador.

Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter.

Uns metres per sota del brollador de la font, a l’espai del costat en direcció al cingle, s’aprecien les restes d’una bassa quadrangular construïda en pedra.

Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l’aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.

Sobre la font, hi ha varis Lledoners, que proporcionen ombra a l’estiu. Disposa d’una font d’aigua de xarxa.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel valdenebro Manrique

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Barri de can Tusell de Terrassa

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I),

La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitem el nou barri de can Tusell, tot entrant per carrer Mestral, fins el seu centre, on trobarem una font nova.

Es una font d’obra gran, amb 4 aixetes polsador.

Esta tota pintada de diferents colors e imatges desiguals…

No sols es una font del Barri i pel Barri, sino un símbol d’aquest Barri de can Tusell.

Es una Font, molt poc coneguda per la gent de Terrassa, per aquest motiu he volgut fer una visita.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de casa Nova de Dalt de Les Masies de Voltregà

Per anar a la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.

En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.

Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens,

fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.

Destaca l’alzina caiguda sobre la bassa casi rodona, l’arbre es manté viu.

La Bassa sempre disposa d’aigua,

Al seu costat hi ha pròpiament la Font, ara seca.

Es com una cisterna que te un tap amb una petita cadena per assegurar l’aigua.

Disposa de dos desguassos en la seva part superior.

Mes a l’esquerra hi ha una caseta és de fet una Font de Bassal, al fons és on brolla l’aigua.

Quan està ple sobreïx i desaigua a la bassa.

La tercera font, està a un costat de la mateixa bassa, que ha vegades queda inunda de d’aigua i per tant no es pot accedir-hi.

La Font disposa d’una taula rectangular amb un banc fet de fustes.

Al costat de la Caseta-Font, també hi ha una pedra que pot fer les funcions de seient, que ens recorda a una vella pica petita.

Un cartell, ens recorda el nom de la font o les fonts, i diu: Restaurada en 2011, pels que estimen la natura. Cirera – Rabionet.

Actualment, també esta en restauració…

Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.

Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Albert Bosch

Arbres: Pins de can Caldes de Sant Cugat del Vallès

Són varis grups de tres o mes Pins pinyers situats en el bosc front la Masia (restaurant i hípica) de can Caldes de Sant Cugat del Vallès.

S’arriba a la Masia des de l’ Avda. Corts Catalanes, s/n de Sant Cugat del Vallès.

Un primer grup de pins esta situat darrera de l’hípica a tocar mateix, son de troc gruixut i llarg, amb copes  arrodonides i amb moltes fulles,

des d’on fem l’observació ens pot semblar que es un sol pi majestuós i allargat pels costats, però no és així.

El segon grup de Pins, estan a prop dels anteriors, passada l’hípica, a prop de la franja del bosc,

del camí a can Calders, hi surt un altre camí que ens aproxima a ells. Està format per 4 gran Pins corpulents i en bon estat.

Per últim, hi ha El Gran Pi del Terme, que li dedicarem a ell un article.

Es un recorregut fàcil i planer, apte per a tothom, que es pot fer a peu en mitja hora.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí del pont de Castellví de Rosanes

Per anar al Jardí del Pont, el camí més rapit es des del Barri del Palau de Sant Andreu de la Barca, seguir l’Avinguda de la Constitució i anar al carrer de l’Acer, i seguir fins l’antiga masia de can Sunyer, ara és un destacat restaurant,

Des d’aquest punt, seguiu el carrer del Montseny fins que a l’esquerra veureu una zona esportiva, on està el Jardí del Pont.

Esteu dins del Municipi de Castellví de Rosanes, aquest espai natural es un Jardí- Bosc.

Amb una diversitat d’arbres, com alzines, 3 destacats Plataners, un Pi molt alt,

i altres arbres molt més petits de diverses especies.

Disposa de unes taules amb seient de fusta per fer un àpat.

Una taula de pin pon.

Així mateix, amb una pista per poder fer  competició de pilota..

Es un espai tranquil i amb lloc al sol o a l’ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Pardal en El Brull

La Font del Pardal  esta camí a Sant Jaume de Viladrover, a uns 350 m al NE de la Font de l’Obi (masia i Font) en el municipi de El Brull.

La seva construcció és d’obra semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d’alçada i uns 130 d’amplada aproximadament. No té cap broc visible, ni actualment surt aigua.

Recull de dades: Diba.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Roca Madrona o La Madrona de Puig-reig

S’accedeix a La Madrona o “Roques de Madrona” des de la Masia de Madrona surt el camí que porta al serrat.

És un dels punts de més altitud del terme municipal de Puig – reig, es troba a 685 metres d’alçada. La seva ubicació estratègica va afavorir l’aprofitament de l’espai com a punt de defensa i control.

Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281097001).

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

En aquest bonic espai s’hi va construir una església, la de Sant Andreu, actualment desapareguda però que va servir com a precedent per ubicar-hi l’actual església de la Mare de Déu del Roser. Aquesta construcció, també  coneguda com “el Roseret”, a dia d’avui encara es pot visitar al costat de les Roques de Madrona. També hi podem trobar una masia, exemple de la pervivència d’aquest poblament medieval.

Des d’aquest espai únic, podem admirar una magnífica vista panoràmica a tots quatre costats. Des de les muntanyes més altes del Pirineu, passant pel Montseny i unes vistes espectaculars de la muntanya més emblemàtica de Catalunya: la muntanya de Montserrat.

Molt a prop d’aquest meravellós espai natural, hi trobem Fonollet, un petit nucli de població amb una església romànica com a element més destacat. S’han trobat referències històriques d’aquest nucli de població que daten de l’època medieval. Això es deu a que era una de les possessions del trobador Guillem de Berguedà i la seva família. Anys més tard, aquest patrimoni va passar a mans de l’Orde del Temple de Puig-reig.

Si busqueu un lloc per desconnectar del dia a dia i reconnectar amb la natura i el paisatge rural de la Catalunya Central, podeu fer una petita excursió al voltant d’aquest espai emblemàtic. Per crear un moment màgic amb la vostra família, no us podeu perdre la sortida del sol des d’aquesta punt emblemàtic de Puig-reig.

Recull de dades: Ajuntament de Puig-reig i Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Alzina de la Font de la Casa Nova de Dalt de Les Masies de Voltregà

Per anar a l’Alzina de la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.

En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.

Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens, fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.

D’immediat, ens crida l’atenció l’alzina caiguda sobre la bassa,

curiosament l’arbre es manté viu.

És un arbre amb tronc gruixut i branques fortes.

Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.

Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.

.Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador: Albert Bosch