La Font Fresca esta a l’inici del carrer del Riu de Prullans. Esta adossada al mur d’una casa.
En l’estructura hi ha una flor de ferro on esta l’aixeta polsador, l’aigua cau a una grossa pica semicircular.
A sobre de la font hi ha l’escut de Prullans gravat en una llosa de granit, embolada per unes banques de ferro amb un mussol; a la dreta hi ha un banc de pedra per seure i a sobre el nom de la font.
La Font dels Clotassos esta en el Barri dels Clotassos al peu de la C-26 amb el carrer Teodor Miralles i davant de cal Paraire de Vilada.
Historia:
Si ens cenyim a la llegenda, la font es va fer construir l’any 1932, en ple fervor Republicà.
Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d’altres indrets habitats, i algunes d’elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment.
És el cas de la Font dels Bolets i de la Font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d’un estil molt semblant.
Font ornamental construïda a l’entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d’una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l’arrebossat) i es va substituir l’estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l’alçada de l’aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l’entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l’espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s’observa una petita cisterna d’aigua parcialment enterrada al talús.
El principal element d’interès de la font rau en l’escut de pedra esculpit i col·locat sobre l’aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d’escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L’escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera.
Observacions:
La pintura de l’escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l’atractiu de la pedra treballada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Santa Maria de Lladurs és l’església parroquial de Lladurs (Solsonès), que des de Solsona s’arriba per la carretera LV-4241.
Front de l’església hi ha a sota de l’ombra d’arbres la seva Font.
Es feta d’un allargat bloc de pedra, on disposa d’una aixeta de maneta, on l’aigua cau a una pica semicircular. A les rodalies trobem varies taules rodones amb seients.
Esculpit a la roca, hi ha l’escut i posa: “Ajuntament de Lladurs. Any 1997.”
Salelles es un petit agregat de Sant Salvador de Guardiola, a prop de Manresa.
Al costat de l’església de Sant Sadurní, hi ha una font d’aixeta de maneta. Te a sobre un gran escut esculpit, l’aigua cau a una pica molt antiga rectangular.
La Font del Lleó esta en el Molí de La Roda de Veciana.
La gent que coneix la font, parlen de que l’escultura de la font del Molí de la Roda és una granota però no saben perquè tothom la coneix popularment com la Font del Lleó.
Font de pedra per on raja l’aigua que prové d’una surgència natural captada uns tres cents metres aigües amunt.
Per poder-la canalitzar fins a la font es va construir al darrera mateix, resseguint l’antic mur de la bassa del molí,
un canal de pedra que circula per l’interior d’una mina a la qual s’hi pot accedir a través d’un barri de ferro.
La capçalera de la font està representada amb una escultura zoomorfa, en posició asseguda damunt d’un seient de pedra, amb respatller, a la qual li manca el cap.
Recorda per la forma un batraci i amb les seves mans i ajudat per les cuixes, aguanta un escut que segons Duocastella (2013) podria tractar-se de l’escut de la baronia de Segur.
L’aigua raja per una aixeta moderna, cromada amb polsador, col·locada a la part davantera inferior del seient o banc de pedra.
L’aigua que cau queda recollida en una pica de pedra.
Observacions:
Està vorejada per parets de pedra i vegetació arbòria que permeten que hi hagi un espai fresc i acollidor al voltant de la font.
Al davant hi ha una taula de pedra feta amb una roda de molí provinent de l’antic molí de la Roda.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart
Dins del poble de Mura us teniu d’anar al carrer de Puig-Gili, on es situat cal Carter (Restaurant), en un nivell inferior, on dona el carrer Alfons Sala, i en la paret propera està la Font.
En la mateixa paret hi ha una aixeta antiga,
L’aigua cau a una vella pica de pedra,
i per medi d’un canaló la porta a una segona pica o antic abeurador rectangular.
En la mateixa estructura de la Font i ha una roda de molí no massa gran.
A sobre de la Font, teniu l’escut del Mura en relleu.
