En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral. Molí del Rieral, no obstant en aquest punt es el carrer de les Passadores, 11.
En aquest tros de carrer no asfaltat, en el costat esquer i front l’edifici del Molí, hi ha una filera de grans plàtans.
Són de tronc molt gruixut amb branques destacades.
Amb moltes fulles tots d’ells, amb capçades grans.
Fent en aquest tros de camí una ombra que s’agraeix a l’estiu.
En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral.
Historia:
L’edifici sembla bastit al segle XVIII.
Se sap que el 1872 Agustí Galí –establert al molí de Fontscalents– tenia al Rieral un molí fariner i un de bataner.
Pels volts de 1890, la firma Vidua Tey i Turuguet hi tenia una 61 telers accionats per una roda d’aigua i per una màquina de vapor per fabricar panes de cotó.
Se’l coneixia com a Molí Turuquet.
D’aleshores ençà, ha canviat de llogater unes quantes vegades.
Ha hagut preferentment instal·lacions de batans i desgreixadores de teixits del llana.
Actualment està força malmès i acull petites indústries tèxtils de dos propietaris.
Al costat de migdia hi ha una renglera de petites edificacions que havien estat els habitatges del personal del molí,
El Molí del Madora esta situat Carrer del Raval, 17-Camí de les Basses, 6, a l’extrem de ponent del nucli urbà de Copons.
Historia:
La primera referència documental relacionada amb l’existència d’un molí paperer al Raval de Copons és una concòrdia entre Ramon d’Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguer de Copons de l’any 1193.
En ella es tractava el tema de l’aprofitament de l’aigua de l’actual riera Gran, per posar en funcionament un molí de “papirum” en aquell indret.
No queda clar, però, si fa referència al molí que ens ocupa. Ja durant el segle XVI, el molí era propietat de la família Carbonell.
Al segle XVII sabem que hi treballaren dos dels membres de la família, en Pere Carbonell i en Benet Carbonell.
Malgrat tot, la primera referència documental del molí és de l’any 1778, on es menciona que era paperer.
La propietat del molí es mantingué dins de la família Carbonell durant el segle XVIII, constant com a propietari Antoni Carbonell.
A principis del segle XIX, la propietat era d’Amador Carbonell i Com (o Tudó, segons el cas), el qual va edificar la casa coneguda com ca la Madora, que es troba adossada a la façana de ponent del molí, l’any 1801.
Amb la seva mort l’any 1818, la seva esposa Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l’Amadora, heretà la casa i el molí.
A mitjans del segle XIX, el molí consta ja com a fariner.
Posteriorment, l’any 1869 els seus nets van vendre aquestes propietats a Maria Josefa Estany i Pujol per 2380 escuts.
L’any 1886 arrendà el molí a Isidre Tomàs i Brunet per 20 anys.
Amb la mort de la propietaria l’any 1906, la seva germana Maria heretà el molí, tot i que el vengué un mes després a Pere Tomàs i Cortadellas (que probablement era el fill de Isidre Tomàs). Tenim constància que en aquells moments, el molí estava destinat a moldre guix.
Aquesta activitat es mantingué fins l’any 1930 aproximadament.
Finalment, amb la mort del darrer propietari l’any 1942, el molí passà a mans del seu fill Ramon Tomàs Roca que el vengué altre cop a Teresa Estany, ara comtesa vídua de Lacambra, l’any 1945.
En els darrers anys de la gestió dels Tomàs, el molí servia de pallissa per criar-hi conills.
Finalment, l’any 1997, la propietat del molí i també de la casa tornà a canviar de mans. Cal destacar que la galeria del pis superior es correspon amb l’estenador utilitzat quan el molí era paperer al segle XVIII.
El renom de cal Madora deriva de l’apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l’edifici, Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l’Amadora.
A la llarg de tots aquests segles ha tingut diversos noms, com Molí del Madora / Molí de l’Amadora / Molí de Baix / Molí d’en Carbonell.
Ajuntament de Copons
Edifici cantoner de planta trapezoidal, format per dos cossos adossats, amb les restes de la bassa a la part posterior de la finca. Està distribuit en soterrani, planta baixa i dos pisos, però no té teulada. Tot i això, l’edifici està cobert al nivell del primer pis. La façana principal, orientada al carrer del Raval, presenta un gran portal d’accés rectangular reformat, amb la data 1702 gravada a la llinda.
Al primer pis hi ha una petita finestra rectangular, amb la llinda de fusta i arc de descàrrega superior. Al seu costat hi ha una antiga obertura tapiada de la que es conserva la llinda de fusta. Al pis superior hi ha una galeria formada per set petites obertures d’arc rebaixat, que també es reprodueix a la façana lateral i a la posterior. La façana lateral, orientada al camí de les Basses, també presenta obertures reformades.
Adossat a l’extrem de tramuntana del parament hi ha un volum rectangular amb la coberta d’un sol vessant de teula àrab, distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures són rectangulars, amb llindes de pedra i fusta. A les golfes hi ha una gran obertura rectangular que es correspon amb la zona d’emmagatzematge. Al interior, el soterrani està cobert per una volta on hi ha tres piques de pedra relacionades amb la funció paperera de l’edifici. A un nivell inferior hi ha el carcabà. De fet, el molí conserva diversos elements relacionats amb l’activitat paperera del segle XVIII. La construcció està bastida en pedra desbastada i algun carreu, lligat amb morter de calç i disposat en filades més o menys regulars.
Observacions:
La bassa, adossada al nord-oest del molí, és de planta més o menys rectangular i actualment està en desús. El molí agafava l’aigua que sortia del molí del Mig, mitjançant una mina que discorria per sota del camí de les Basses fins a la bassa del molí. A través d’un cup, l’aigua baixava fins al carcabà per la canal i feia moure el rodet. Un cop fora, passant per sota de la casa gràcies a una mina, l’aigua era reconduïda fins a la riera Gran.
Viquipèdia
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.
Historia:
La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.
Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.
Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals
El Moí esta entrant al nucli de Castellar a mà dreta, al costat de la Plaça.
Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L’edifici originari era l’anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l’edifici) on hi ha els molins.
Entre les diferents instal·lacions visibles s’observen unes conilleres i galliners, un forn i un Pou.
El Pou es molt antic, te per un costat una portella metàl·lica per on es treu l’aigua.
A l’esquerra disposa de dos safareigs petits moderns.
Al costat dret, i adossat al Pou, hi ha els vells Galliners, avui en deus.
El molí paperer de Constantí, també conegut amb els noms de molí d’Escaladei i molí de Rodolat —en referència al nom dels propietaris.
A començaments del segle XV ja trobem la localització de molins relacionats amb la indústria paperera al terme de Centcelles.
Les parets de l’edifici del molí paperer tenen una amplada que va de 50 a 60 cm i formen un rectangle de 14×17 m. Encara que avui dia el veiem en ruïnes, hi podem observar una planta baixa i tres pisos. La planta baixa s’hi trobava l’entrada i a la resta hi havia les dependències del molí paperer el qual tenia una alçada considerable. En el primer pis hi havia la cuina, on encara es pot observar les restes d’un forn de pa.
També hi ha una estança amb una finestra que donava a l’entrada; la resta d’aquest pis estava ocupat pel sostre alt de la planta baixa. El segon pis està derruït. Pel que fa a l’últim pis, també derruït, s’hi trobava la sala secadora del paper, tal com ens indiquen les finestres que envolten el perímetre que encara està en peu.
Arran de la paret de l’edifici circula la séquia de l’aigua. Avui dia, només s’hi poden observar els orificis de la paret i els diferents nivells de circulació de l’aigua, la qual cosa permet deduir que hi havia tres rodes propulsores dels martells.
A l’entorn de l’edifici hi ha un hort i dos corrals, i a la banda esquerra una construcció d’alçada inferior, la qual és possible que fos un magatzem.
Els materials utilitzats són pedres de riu i morter. També hi trobem unes arcades de maó, a la sala del molí, formant arcs de mig punt.
El Molí de Constantí esta a la sortida del poble per l’Avinguda de les Forques, direcció a la Vila romana de Centcelles i a la dreta del riu Francolí.
Us passo la seva historia:
L’origen del molí de Constantí data de finals del segle XIV, ha patit, però, ampliacions diverses al llarg del temps.
Fou propietat de l’arquebisbat fins al 1688, a partir d’aquesta època passà a ser propietat de la vila de Constantí, amb diferents arrendataris.
A finals del segle XIX l’edifici es va eixamplar per la banda nord i s’hi ubicà un molí d’oli, que més tard servirà per triturar sofre, en comptes d’usar energia hidràulica s’usen mules per moure el molí.
Ha passat per molts arrendadors i persones, entre ells, l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, el qual ocupà la seu tarragonina entre els anys 1380 i 1407, any de la seva mort.
Després va ser arrendat per Milta, el 1688
L’arquebisbe Josep Sanchís va cedir el molí a la universitat i vila de Constantí, a canvi de 18 dobles d’or pagades el 29 d’agost.
Setze anys més tard (1704) consta com a moliner Josep March, natural de Vila-Rodona.
Hi ha molts més descendents i arrendadors que es beneficiaren d’aquest patrimoni.
Conjunt de diverses edificacions que contenen la part antiga del molí original i les ampliacions de segles posteriors.
El molí és un dels que està en més bon estat de tots els que estaven accionats per aigua en aquesta zona.
Generalment s’utilitza per moldre blat.
El rec o canal passa pel costat de la finca o molí.
La Font de la Brià es una de les fonts urbanes d’osmosis inversa d’aquesta localitat.
Situada a prop del Pont de Blasco, a l’antiga carretera nacional 340,
I al costat mateix està “ el Hogar del Jubilado”, també hi ha un parell de pistes de petanca, un jardí amb bancs i una reproducció de una mola de molí d’oli.
La font te tres aixetes amb polsador estan dins del cobert de la caseta;
l’aigua cau a una pica allargada i comuna a les tres aixetes.
