Sepulcre Megalític de les Maioles de Rubió

El Sepulcre Megalític de les Maioles está situat a pocs metres de la BV-1031 direcció els Prats de Rei, lloc conegut com a Pinassa de la Creu Maçana en Rubió.

Historia:

  • El sepulcre fou localitzat l’any 1989 per membres de la Secció d’Arqueològica del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI).
  • El sepulcre de les Maioles va ser excavat i restaurat l’any 1995.
  • L’any 2003 es van realitzar prospeccions arqueològiques a l’entorn.

El sepulcre megalític de les Maioles es troba situat en una petita elevació a tocar de la serra de Rubió, en una àrea utilitzada des d’antic com a via de transhumància i de comunicació amb les serralades del Pre-pirineu i les terres baixes.

Es tracta d’un monument funerari situat cronològicament al primer terç del II mil·lenni aC (2000 – 1600 aC, entre el calcolític i el bronze antic) del tipus “petita galeria catalana o sepulcres de corredor ample” formada per la cambra funerària, el corredor i el túmul.

El corredor, amb una longitud d’1,40 m, està format per dues lloses verticals i dona accés a la cambra funerària.

Aquesta és de forma trapezoïdal, està formada per quatre lloses, una de les quals separa el corredor de la cambra funerària.

El sòl de la cambra està format per un enllosat de petites lloses, més o menys planes, col·locades al damunt d’una preparació de terra.

Tota l’estructura funerària està envoltada d’un túmul de forma el·líptica, de 10 m de diàmetre i 1,5 m d’alçada, construït amb blocs de pedra i terra que protegeix el sepulcre i li proporciona monumentalitat.

Les restes que, de forma primària i successiva, foren inhumades a l’interior de la cambra funerària corresponen a un total de 620 restes antropològiques i només un dels inhumats mantenia connexió anatòmica.

D’aquest conjunt funerari cal destacar la darrera inhumació, la qual estava  associada a un aixovar format per un vas ceràmic sencer i protegit per una estructura de pedra  situat a la zona dels peus.

Els materials arqueològics recuperats durant la intervenció van ser fragments de ceràmica llisa i amb decoracions incises fabricada a mà, una punta de sageta i fragments de làmines de sílex, percussors de pedra, un punxó de coure, una anella de bronze i denes de collaret de dentalium, d’esteatita i una en forma de barrilet fet de pedra verda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig – Rentador del Pla del Penedès

El Safareig està situat al final del carrer de la font del Pla del Penedès.

Possiblement la seva construcció, d’acord amb les característiques que conserva, podria ser del segle XVIII o XIX.

La seva bassa és allargada, de planta trapezoïdal, rectangular en pràcticament tota la seva longitud tret de l’extrem oriental.

En un costat, disposa d’un Pou i una Font d’aigua de xarxa.

Aquest safareig va ser arranjat fa uns anys, estava en un estat d’abandó.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Memòria del foc – Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003 de Sant Llorenç Savall

El Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003 està en una clariana davant del xalet del Rossinyol, a la carretera de la Vall d’Horta.

El monument fou instal·lat just al mateix lloc on s’inicià el devastador incendi forestal,

en un acte celebrat el dia 12 d’octubre de 2003.

Monòlit en record de les víctimes dels incendis de l’agost de 2003, format per una biga de fusta de més de 2 m. damunt d’una base trapezoïdal d’acer.

A la part superior hi ha sis incisions en memòria de les sis víctimes mortals.

A la base hi ha les inscripcions:

“Memòria del foc; Quelot / Punt d’inici del foc del 10 d’agost del 2003 / en memòria de les víctimes dels incendis forestals”.

i un petit poema:

“Amb melangia xica / Reculls amb delicadesa / Aquella estona / Te la mires i poses silenci / lletra i música. I l’adobes amb suc de tarongina / I un ramell de flors boscanes / No estàs sol no ets orfe / Ningú portarà dol / D’aquella estona maca”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura de Castellet i Ramon

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé