Avui coneixerem: La Font de la Blava de Sant Martí d’Albars

S’arriba a 200 metres a llevant de la carretera BV-4342, punt quilomètric 3’500 en Sant Martí d’Albars.

Historia:

  • Aquesta font s’utilitzava antigament per donar aigua a tot el nucli de la Blava.
  • Recentment, però, es va reformar la xarxa pública de tot el municipi extraient l’aigua de la riera Gavarresa.
  • D’aquesta manera es va deixar d’utilitzar la font de la Blava, que d’altra banda i segons fonts orals, ja no era tan abundant com ho havia estat.

La font de la Blava està situada al marge d’un camp al nord-est de la Blava, just al costat del rec de la Blava.

S’accedeix a la font a través de la pista forestal que dóna la volta a la Blava per la part nord i que segueix en direcció a Perafita. Al marge del camí, i a l’altre cantó del rec de la Blava, trobem la font.

Mapes Patrimoni Cultural

Es tracta d’una font de pou que ja no s’utilitza actualment. Està formada per un pou tapiat amb formigó sobre el que reposa l’estructura de ferro amb la politja que s’utilitzava per extreure l’aigua. A uns metres hi ha la caseta del pou, construïda amb totxana, on s’ubicava la maquinària que permetia bombar l’aigua a la xarxa de la Blava.

Observacions:

Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern de l’any 2004 la font de la Blava presentava un índex de nitrats de 101’60 mg/l, per la qual cosa s’havia de considerar com una font no potable, ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Mare de Déu de Gràcia de Santa Margarida de Montbui

La Font de la Mare de Déu de Gràcia esta al començament del carrer Travessera d’Anselm Clavé adossada a una paret d’una casa, dins del nucli antic de Santa Margarida.

Historia:

  • Situada a la cantonada de la Travessia Anselm Clavé i la Carretera, era una de les fonts mes concorregudes, pels caminants, els que anaven en bicicleta, per els veïns i pels automobilistes que passaven per la carretera.
  • Fa uns anys que hi col·locaren un rètol que deia: “Aigua no potable”, des de aleshores ha deixat de ser utilitzada tot i que el rètol avui es il·legible.

Element arquitectònic format per un peu fet en maons rectangulars de 2,5 m d’alçada aproximadament, i 91 cm d’amplada. La part superior d’aquest peu es troba acabat amb una cornisa de ciment que sobresurt en forma de teuladet que s’alça a la part central amb una forma corbada. A la part superior del peu s’inseria un quadre format amb rajoles de ceràmica que representa la figura de la Mare de Déu de Gràcia sobre un fons blavós. A sota d’aquesta imatge es situa el brollador metàl·lic. A la part inferior del peu es situa una pica feta amb ciment de 50 cm d’alçada per 65 cm d’amplada per 50 cm de fons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Lledó de Berga

La Font del Lledó és un emblemàtic espai natural i històric de Berga situat al capdamunt del passeig del Lledó, just a l’accés al parc homònim. Ha estat històricament un punt de trobada veïnal molt important per a la població.

Ús històric:

  • Ubicada originalment fora de les muralles de la ciutat en una zona d’horts, les seves aigües van proveir el reg d’hortalisses i van alimentar un safareig públic durant segles.

Consisteix en un robust mur de carreus de pedra ben escairats. L’aigua brolla de manera tradicional a través de tres canelles de pedra que omplen un llarg abeurador. (Actualment no raja aigua)

La font serveix de porta d´entrada al Parc del Lledó, que amb unes tres hectàrees és l´espai verd més gran de Berga. Compte amb jardins a diferents nivells, estanys, zones infantils i un amfiteatre a l’aire lliure.

La font serveix habitualment com a punt de partida o pas per fer rutes de senderisme locals.

Resum del Text: IA

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Safareig de Santa Margarida de Montbui

La Font del Safareig esta situada en el carrer de Sant Roc, 35, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui.

Historia:

  • El nom de font de Safareig fa relacionar la font amb el proper safareig situat a uns metres de distància, a l’altra banda del carrer.
  • Es tracta d’un dels safareigs omplerts amb aigua del rec, situats a l’entrada del nucli antic.
  • Possiblement es tracti d’una font aixecada a començaments del segle XX.

La font del Safareig, es troba ubicada al carrer de Sant Roc, 35 del nucli antic de Montbui, davant mateix de la plaça del Safareig i actualment està connectada a la xarxa pública d’abastament d’aigua potable. Es tracta d’una font formada per un peu de ciment rectangular de 160 cm d’alçada x 55 cm d’amplada x 56 cm de fons, acabat a la part superior en forma de deus aigües i acabat amb un teuladet ornamental. Aquest peu compta a la part inferior amb una pica molt simple feta amb maons.

Tot el conjunt es troba assentat sobre un terra format per rajoles quadrangulars de terra cuita de color marró. Com a element decoratiu, la font compta amb una ornamentació situada a la part superior del peu consistent en un cercle motllurat amb una creu al centre. Sota aquest element, es situa l’aixeta metàl·lica que permet el pas de l’aigua. Tot el peu es troba pintat en color blanc, ressaltant la creu central en una tonalitat més vistosa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Conill de Santa Margarida de Montbui

Crta. C-37, km. 61,3 a la sortida del nucli antic de Santa Margarida, al cantó esquerre de la ctra.

Un camí baixa a la riera, la font esta en un marge a l’esquerra a tocar del pont de la carretera.

La seva estructura esta adossada al mur que conte la paret d’obra. Te el nom de la font gravat. El broc no raja aigua i la pica esta plena de terra i fulles. Coneguda també per la Font de Sanahuja.

A cada costat de la font hi ha un seient d’obra mig tapada per la vegetació.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Comú en Santa Margarida de Montbui

La Font del Comú esta en la cruïlla dels carrers Sant Magí i Sant Roc, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui.

Historia:

  • La seva situació actual no es correspon amb el lloc que ocupava originalment, al final del carrer Sant Magí, la cap de la plaça de l’església.
  • Aquest era el motiu pel qual se la coneixia amb el nom de font de Sant Magí. A causa de la remodelació i asfaltat dels carrers la seva posició fou corregida i passà a ocupar el lloc actual.
  • L’actual font és de l’any 1934 tal com indica el rètol de la pedra.
  • Està connectada a la xarxa pública.

Font construïda en ciment i es troba formada per un peu de 54 cm d’amplada per 95 cm d’alçada. L’acabament superior d’aquest peu es realitza amb una forma ondulada i arrodonida.

Aquest peu, descansa sobre una pica rodona, feta també en ciment, de 62 cm d’amplada per 30 cm d’alçada i 56 cm de fons. Al centre del peu s’inseria una aixeta metàl·lica de polsador daurada que permet el pas de l’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Viaje por España: Fuente y lavaderos de la Villa de Gor (Granada)

La Fuente de los Siete Caños y el Lavadero Público de Gor es un conjunto monumental e histórico de ingeniería hidráulica situado en pleno casco urbano de Gor, Granada.

Está situada en la calle Fuente, 14, de Gor, Granada. Se localiza en el centro de la villa, justo en frente del Hogar del Pensionista.

Este rincón representa uno de los mejores ejemplos de aprovechamiento sostenible del agua en la comarca de Guadix y el Geoparque de Granada.

Origen y recorrido del agua

El agua que abastece al conjunto proviene de un nacimiento natural de la Sierra de Baza. Su flujo sigue un diseño tradicional: El caudal llega desde la sierra a través de una acequia tradicional. Primero llena una balsa reguladora de almacenamiento.

Desde la balsa, pasa directamente a la Fuente de los Siete Caños.

Finalmente, el agua sobrante se canaliza hacia el circuito interior del lavadero.

🏛️ Características del conjunto

La Fuente: Cuenta con un pilar de piedra adosado a la estructura principal donde sobresalen sus característicos siete caños. Históricamente sirvió como punto de abastecimiento para los vecinos y abrevadero.

El Lavadero: Se encuentra integrado en un recinto cubierto y protegido por tres arcadas exteriores. En su interior alberga 12 fregaderos de piedra individuales.

Los azulejos poéticos: Las paredes interiores están decoradas con mosaicos de azulejos que contienen poemas dedicados al agua y a las lavanderas, lo que aporta un gran valor emocional y cultural al espacio.

Datos de interés para la visita:

Estado de conservación: Excelente. El recinto se encuentra completamente restaurado y el agua sigue corriendo de forma continua por sus instalaciones.

Acceso: El espacio es público, cuenta con entrada gratuita y está abierto de forma permanente las 24 horas del día. Cuenta además con accesibilidad para sillas de ruedas.

Resumen del Texto: IA

Adaptación al Texto: Ramon Solé

Fotografías: Dora Salvador

Viaje por España: Fuente de las Cadenas de Cazorla (Jaén)

El monumento más emblemático conocido popularmente con este nombre es la Fuente de las Cadenas, una histórica obra monumental de estilo herreriano construida hacia 1605. Se encuentra ubicada en pleno casco antiguo de Cazorla (Jaén), específicamente en la Plaza de Santa María.

Características principales

  • Origen y nombre: Debe su nombre al llamativo relieve esculpido en forma de cadena que decora los muros de su pilar.
  • Historia: Fue levantada como un homenaje al rey Felipe II. En su estructura se aprecian tanto el escudo de este monarca como las inscripciones que conmemoran la recuperación de las tierras del Adelantamiento de Cazorla.
  • Diseño: Cuenta con tres caños de agua potable que sobresalen de su frontal de piedra, coronados por una cornisa de corte clásico.
  • Uso histórico: Además de abastecer de agua potable a la población local, sirvió durante siglos como abrevadero para los animales que transitaban por la villa.

Entorno y turismo

La fuente forma un conjunto monumental imprescindible junto a las famosas Ruinas de la Iglesia de Santa María, una iglesia renacentista levantada directamente sobre la impresionante bóveda subterránea del río Cerezuelo. El acceso a la fuente es libre y público las 24 horas del día.

Resumen del Texto: IA

Adaptación al Texto: Ramon Solé

Fotografías: Dora Salvador

Viaje por España: Nacimiento del Rio Segura (Jaén)

El río Segura nace en Fuente Segura, una pequeña aldea del municipio de Santiago-Pontones, en la provincia de Jaén.

El manantial se localiza en pleno corazón de la Fuente Segura, integrado dentro del Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas.

Características geográficas y geológicas:

Altitud: El agua brota de forma subterránea a unos 1.400 metros sobre el nivel del mar.

Forma: Geológicamente es una surgencia kárstica que se manifiesta como una gran poza natural de aguas cristalinas y tonos turquesas.

Cueva y sifón: En el fondo de la poza se abre una cueva inundada (un sifón penetrable) que los espeleo-buceadores han llegado a explorar hasta los 354 metros de longitud.

Viquipèdia

El “reventón”: En épocas de lluvias intensas o tras el deshielo, la cueva expulsa agua con una fuerza descomunal,

un fenómeno llamativo conocido localmente como el reventón.

Entorno y turismo:

El lugar cuenta con un área recreativa acondicionada con paneles informativos, quiosco y pasarelas de madera, fuente,

lo que facilita la visita a pie, en bicicleta o en coche (se sitúa a solo 5 kilómetros del núcleo de Pontón Bajo).

El paisaje está rodeado de bosques de ribera con chopos, sauces y fresnos.

El recorrido del río:

Desde su origen en Jaén, el río Segura emprende un viaje de 325 kilómetros en dirección noreste.

Cruza de forma sucesiva las provincias de Albacete, Murcia y Alicante, hasta desembocar finalmente en el mar Mediterráneo a la altura de la localidad de Guardamar del Segura.

Resumen del Texto: IA

Adaptación al Texto: Ramon Solé

Fotografías: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de les Bagasses de Camarasa

La Font de les Bagasses és una coneguda àrea recreativa i font natural situada al municipi de Camarasa, a la comarca de la Noguera, just a l’entrada de l’espectacular Congost de Terradets. Serveix com a punt de trobada estratègica entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, a la província de Lleida.

Fotograia: Viquipèdia

S’hi accedeix fàcilment amb cotxe a través de la carretera C-13 que uneix Balaguer amb Tremp. L’àrea recreativa està senyalitzada a peu de carretera, uns 3 quilòmetres després del trencall que es dirigeix ​​cap a Àger.

Característiques de l’Àrea Recreativa:

• Instal·lacions: Disposa d’una zona de pícnic condicionada amb diverses taules, bancs de fusta i contenidors d’escombraries.

• Aparcament: Compta amb un espai ampli per estacionar turismes i és un lloc habitual catalogat com a furgoperfecte a Furgovw per pernoctar amb furgonetes campers.

• Ombra: Predominen els arbres en algunes seccions, encara que els dies més calorosos de l’estiu la insolació directa pot ser alta a la zona de les taules.

Activitats i Esports d’Aventura:

• Escalada: És el punt d’accés principal per pujar a la mítica Paret de les Bagasses, un dels temples de l’escalada a la roca de Catalunya dins el congost de Terradets.

• Senderisme: Des de la font parteixen rutes clàssiques com l’ascens al despoblat de Rúbies o el sender històric de la Font de les Bagasses fins a l’Ametlla del Montsec, ideal per descobrir la Serra del Montsec.

• Espeleologia i Vies Ferrades: Molt a prop es troben elements naturals de gran valor com la Cova dels Muricecs (que acull importants colònies de ratpenats) i la via ferrada de les Arcades.

Resum del Text: IA

Adaptació al Text: Ramón Solé

Fotografies: Dora Salvador