A prop del Portal del Castell i adossada a la paret del Safareig en el carrer de Vall Fred, esta la seva font.
En la paret hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura.
A sobre esculpida hi ha la data de “1993”.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Climenç és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha la seu de l’ajuntament i l’única escola del terme municipal) i l’únic que té un nucli de poblament agrupat a redós del castell i de l’església. Aquest nucli té l’estructura de vila closa i es troba a uns 800 m d’altitud.
Per anar a la Font de Sant Climenç des del carrer Major seguirem el camí de la Font, millor fer-ho a peu,
molt a prop ja trobem la font i l’àrea recreativa de lleure de la font de Sant Climenç.
Hi ha instal·lada una zona de pícnic que disposa de barbacoes, taules i bancs.
Al reguard d’una estructura coberta amb teulada a doble vessant, hi ha la font,
d’un allargat i gruixut tub on surt un gran cabal d’aigua, que cau a una pica de pedra.
…/
A sobre del tub hi ha la inscripció. “1847”.
Al seu costat una pica o abeurador de pedra i a sobre en la paret una aixeta de polsador antic.
…/
L’espai és força pla, hi ha gronxadors i ideal per fer-hi una parada
i dinar de pícnic si esteu d’escapada per la zona.
Un cartell ens indica el que no es deu de fer, cal respectar-ho. !
També és el punt de sortida de la ruta a peu circular “Ruta de les Fonts“.
Recull de dades de Sant Climenç : Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El carrer Font era l’antic camí d’entrada al poble pels qui feien ús del camí ral de Ripoll a Berga.
La particularitat del carrer de la Font és que porta el nom de la històrica font que ha estat sempre a l’antiga entrada del poble.
Per anar a la font, us cal baixar unes escales,
En l’extrem de la paret hi ha una aixeta que regula la sortida de l’aigua.
Encara ara hi ha un abeurador a nivell de carrer, per als animals de càrrega que històricament entraven al poble pel camí ral,
un mural o grafit a la paret ens recorda la portada d’animals al poble, al costat hi ha una seient.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’església de Linya es poc coneguda esta lluny de Navès direcció al Pantà de Sant Ponç.
Tot fent un passeig, podreu gaudir d’unes vistes del Solsonès impressionants…
Linya esta formada per l’església i l’antiga rectoria, on actualment esta habitada per la família Van Pluuren.
Al seu costat hi ha la Font, de fet es molt senzilla,
D’un roc hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular, a uns metres un seient.
A poca distancia tenim una bassa de jardí ara seca.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font esta a sota dels murs de reforç del carrer Margançol davant la nau de l’antiga fàbrica del Bep de Vilada
El safareig esta a poca distancia de la font.
Historia:
Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l’antiga fàbrica de cal Bep.
Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur.
Per la part interior del mur, i a partir d’una reixeta, s’intueix que existeix un petit dipòsit d’obra de la font. L’aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit.
Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre.
El safareig esta adossat a la paret d’una casa. No massa gran i es rectangular.
Ara esta vuit d’aigua que no creiem que tingui que veure amb la Font de cal Bep.
Observacions:
És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Fa uns dies us vaig presentar la font commemorativa de la portada d’aigua a Navès i posteriorment el Pou.
En la part de darrera de l’església hi una petita i antiga font amb una aixeta de polsador vella. L’aigua cau a una trencada pica. Actualment s’utilitza La Font de la portada d’aigua.
A un extrem hi ha unes roques que poden fer-se servir de taula i seients per un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Situada a l’alçada de l’antiga carretera nacional II, baixant de La Panadella direcció a Igualada, una vegada passada la masia anomenada Cal Baiona trobem un desviament, indicat per un cartell, a la dreta que ens porta directament a la Font de Mussa.
El conjunt de la font esta a un nivell inferior del camí.
Hi han dues sortides d’aigua, una amb un doll abundant, que surt per un vell tub de ferro i cau a una pica on desguassa,
La segona ens cal baixar uns esglaons i de la paret surt l’aigua que va a parar a un canaló
i aquest porta l’aigua al safareig.
que servia per fer la bugada de les masies properes.
En un costat tenim una taula amb seient per fer un àpat.
La font de Mussa, és un dels tres naixements que se li atorguen al riu Anoia,
els altres es la Font del Pou de la Morera de Fortesa de Sant Pere Sallavinera,
I la deu d’aigua del Molí de Roda de Veciana.
Arreu de la comarca, s’explica un fet que únicament des del coneixement cabalístic pot tenir explicació :
“ L’any 1818, amb motiu d’una gran secada que va estroncar moltes fonts de la comarca. A la font de la Mussa, que encara rajava, hi havia cues dia i nit per a proveir d’aigua. A més, el lloc es convertí en un centre de pelegrinatge. El dia que els feligresos de Montmaneu hi anaren en processó, portant la imatge de la Mare de Déu de la Creu, hi coincidiren unes altres sis processons, vingudes d’altres poblacions per demanar la pluja…”
Recull de informació: Ajuntament de Montmaneu
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En un dels costats de l’església de Santa Margarida de Navès (Solsonès) hi ha una Font.
Font commemorativa de la portada d’aigua i abastament al petit poble.
Aquesta font va ser inaugurat el 9 -10 – 1983.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font Cuitora esta situada en el camí de la Font de la Cuitora de La Llacuna.
Estructura de murs, com de varies taules i bancs per fer un àpat,
i altres elements al voltant de la font.
Mur semicircular amb accés per esglaons i gravat amb la data 1993.
El mur de la font pròpiament dita presenta una finestra cega de la que surt el broc d’aigua, actualment es una aixeta de maneta..
Segons la tradició local, es una font de gran antiguitat.
L’any 1986 s’inicia la font moderna.
A finals dels setanta del segle XX s’amplià la zona de l’entorn per generar un espai que es fa servir pels aplecs anuals per la Festa Major.
Les seves aigües gaudeixen d’una gran reputació,
donat que té virtuts diürètiques,
i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera.
I el nom “cuitora”, deriva de la seva excel·lència per coure.
Al seu voltant hi ha uns àlbers excepcionals, amb les seves grans soques recaragolades, declarats d’interès comarcal l’any 1995.
Des de la Font Cuitora es podent realitzar diferents recorreguts o itineraris.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i altres.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Ramon de Portell és una capella al centre de la vila de Portell, al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, al peu de la carretera LV-3003 de Sant Ramon a Torà, al seu pas per l’interior de la població.
La Font esta en un costat de l’ermita, adossada en la paret que separa el carrer.
Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una allargada pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 