El Parc dels castanyers es de Vilaclara, on tenen davant la torre Vilaclara, i que en fa ús la gent del poble de Sant Feliu Sasserra.
A la porta d’entrada i a la dreta en el mur hi ha la Font. Font senzilla amb una aixeta polsador, l’aigua sobrant va a una pica rectangular.
La paret esta plena d’heura.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El torrent de la Grípia, de 6 quilòmetres de longitud, neix en la confluència dels torrents de Sagrament i de les Monges, prop de Matadepera, i travessa de nord a sud el sector est del municipi de Terrassa.
Es pot recorre pel camí, de 1.240 metres de longitud, discorre paral·lel al torrent entre camps de conreu i zones boscoses. Enllaça, al nord, amb el camí vell de Terrassa a Castellar, i al sud, amb el camí de la Grípia i el camí vell de Sant Quirze a Matadepera.
Tot plegat, forma part de l’àmbit nord-est de l’Anella Verda i dona accés a dues fonts naturals emblemàtiques, com són la font de la Grípia i la font de Sant Josep.
Fa anys que l’ajuntament va eliminar els horts il·legals allí existents.
L’ajuntament a finals de l’any 2025 va portar a terme la neteja i la retirada de residus,
l’eliminació de vegetació invasiva de la zona del torrent de la Grípia des de la Font fins a prop de la Font de Sant Josep.
a
L’arranjament de la mateixa Font de la Grípia
Altres accions, la consolidació de la Bassa
A
i eliminació de la vegetació que tapava l’aqüeducte.
I la creació d’una nova àrea d’estada amb la instal·lació de tres bancs de pedra i elements de senyalització informativa.
L’objectiu és aconseguir un paisatge natural ben conservat, amb qualitat paisatgística,
a
viable ecològicament i que permeti compaginar l’activitat agrària
a
i l’ús turístic i de gaudi.
a
Recull de dades: Diari de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars, des d’aquest punt, us cal prendrà un camí que esta cimentat que fa una certa baixada
i passareu per una gran explanada amb arbres al seu lateral, a l’esquerra, unes escales us portaran a peu mateix de la Font de la Grípia.
Els últims mesos de l’any 2025, es va portar a terme per part de l’ajuntament de Terrassa la restauració de la font de la Grípia,
consolidant la seva estructura i traient els grafits.
I la creació d’una nova àrea d’estada.
Aquesta consisteix com altres existents en el traçat de la via verda, amb uns blocs de pedra que es pot en ells descansar i/o fer un àpat.
Recordem que la Font de La Gripia, no es apta pel consum humà, així figura en un cartell.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Plaça de la Creu esta en l’Avinguda Mas Fuster amb el carrer de la Pau.
Te una Creu de terme de base piramidal quadrada i esglaonada. La part superior conté una creu de ferro forjat sobre una bola de pedra amb una faixa esculpida.
L’estructura de la font esta adossada a una paret d’una finca.
De fet es una llossa on al centre hi ha l’aixeta polsador, l’aigua sobrant cau a una pica semicircular
Sota de l’aixeta hi ha la inscripció “Plaça de la Creu”.Te un seient en cada costat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
A tocar de Sant Esteve d’Olzinelles i a sota del torrent hi ha la Font del Rector.
S’accedeix per la carretera remuntant un corriol o baixant des de l’església per un camí.
Es una Font tipus de cisterna, en la seva paret hi ha una aixeta polsador. La pica esta enterrada per la sorra i fullaraca.
Als seus dos costats hi ha un petit mur que pot fer de seient.
No es la primera vegada que ha quedat colgada i posteriorment recuperada. Espai molt tranquil i ombrívol per la vegetació que te per les rodalies.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Pau Calabres
La Font del Safareig esta en el carrer Major amb carrer del Rec de Jorba.
Historia:
Just a la confluència del carrer del Rec amb el carrer Major, i adossada al mur de contenció del carrer, hi ha la font que abasteix el safareig.
Hi destaca un relleu que representa un gall (possiblement, en al·lusió a Sant Pere) sota el qual hi ha la inscripció en ciment “1941”. Finalment, hi ha tres brocs metàl·lics.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez – iPAT Serveis Culturals
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Rofes és un petit poble de l’Anoia, que pertany a l’ajuntament de la Llacuna,
Darrera de l’església de Sant Josep de Rofes hi ha la Font.
Esta a tocar de l’absis. Font feta d’estructura de rocs petits
i al centre te una aixeta de maneta. L’aigua sobrant cau a una pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Panadella és un nucli de població considerat com a entitat de població situat al municipi de Montmaneu, a l’Anoia, dalt de coll de la Panadella, a uns 710 metres d’altitud dalt de l’altiplà de la Segarra, a mig camí entre Barcelona i Lleida. El port divideix les conques del rius Segre i Llobregat i les zones dialectals del català oriental i català occidental.
Situat al peu de la carretera Nacional II, actualment l’autovia A-2, a la Panadella hi sorgiren diversos negocis relacionats amb l’atenció al viatger, com ara estacions de servei, restaurants i hostals, unes activitats que entraren en cert declivi amb la inauguració del darrer tram català de l’Autovia del Nord-est.
Van construir l’estàtua de Sant Cristòfol que és el patró dels conductors a prop de la gasolinera de La Panadella.
L’estàtua s’alça dins d’una bassa rodona, avui seca.
L’aigua sortia de la boca d’una petita carota de color verd.
Es una verdadera pena el seu estat d’abandó actual.
Recull de dades sobre La Panadella: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Ca l’Estiraguers esta a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan, a pocs metres davant la casa de Ca l’Estiragués de Monistrol de Calders.
Historia:
La font està situada en una petita i estreta feixa que es situa a l’altra banda de la passera de Ca l’Estiragués, a la ribera esquerra del torrent.
El lloc ha estat condicionat amb un mínim de mobiliari urbà per descansar,
bàsicament alguna taula i uns bancs,
situat al peu de la roca, en un lloc fresc i amb alguns arbres que proporcionen ombra.
La font es troba enclotada, justament en una estructura bastida en pedra en la que hi ha unes escales que faciliten assolir la cota de la font.
L’estructura compta amb un mur de pedra a manera de frontal pla en el que hi ha l’aixeta de la font i uns tubs com a sobreeixidors. Damunt l’aixeta hi ha la inscripció “Renovellada juliol 1990”.
La font queda oberta per la part del davant, cap al torrent, on vessa l’aigua sobrant.
A la mateixa zona de la font al peu d’un arbre es conserva un carreu amb una altra inscripció amb el nom de la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Monument a l’Aiguadora esta situat a la Plaça Nova, al costat sud-est de Monistrol de Calders.
Historia:
Damunt una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, es presenta una figura femenina disposada dreta representant una dona amb els braços alçats suportant una gran gerra que porta al cap. La dona va porta vestit o faldilla llarga amb davantal i un mocador al cap. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes mostren un tractament simple i sintètic, sense assolir un realisme pur amb gran quantitat de detalls. L’obra és de pedra calcària d’Almeria, les mides aproximades són 200 x 72 cm. Hi ha una font front seu de doble aixeta i pica.
Observacions:
Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l’empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l’art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l’empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d’autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l’escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 