El museu de Guissona esta situat en el carrer Tint 2 de Guissona.
La font esta tot entrant en el recinte i esta adossada en la paret de l’edifici.
Esta dins d’una estructura de fornícula on hi ha una aixeta de maneta,
en la part superior una petita teulada, l’aigua cau a una pica semicircular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La fira de Cornellà es troba a la zona industrial del barri de l’Almeda, entre L’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, tot i que pertany a aquesta última ciutat.
Prop del Delta i sota el parc de Can Mercader, el nom d’Almeda no fa referència als àlbers, arbres de ribera de la família dels pollancres, com es podria pensar, sinó als propietaris que compraren els terrenys als Mercader.[1] El carrer Dolors Almeda, era antigament el carrer de les marines, un carrer que baixa cap al Delta, a la zona de la Marina, on encara es conserva Can Manso.[2]
Seguint amb els topònims, el recinte de la fira, amb l’auditori a una banda, està entre els carrers Tirso de Molina (dramaturg dels segles XVI-XVII) i el carrer de la fama, que no té res a veure amb la fama que poden adquirir alguns escriptors o músics, sinó a l’antiga FAMA, SA,[3] una fàbrica de plàstics que, entre altres coses vàries, feia peces de baquelita, un tipus de plàstics quasi perennes (a casa conservem uns plats de les probes que es feien quan treballava el meu sogre QPD, irrompibles). L’empresa va plegar quan els plàstics que acaben ràpidament la seva vida van entrar en joc.
I és que el barri de Marina de l’Almeda, on la pagesia extreia i comercialitzava els productes d’una terra molt fèrtil amb el canal de la Infanta, es va convertir en un barri industrial i perifèric, model de les lluites obreres i veïnals, que actualment, com tants altres, viu noves transformacions.
Sobre aquesta història de la Marina agrícola-industrial-cultural, observem avui el recinte de la fira i l’auditori i contemplem els arbres de ribera i mediterranis
que encara s’alcen, negant-se a oblidar la història i el racó on arrelen.
Entre les figures lineals de la fira trobem les palmeres mediterrànies amb les seves formes també geomètriques, però dinàmiques, com les que van inspirar l’artista del modernisme Gaudí i aquells pollancres que continuen dempeus, tot i que ja no gaire altius, recordant els seus ancestres i la munió d’ocells que els acompanyarien.
Text i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 3-11-2024
Als treballadors i a les treballadores que lluiten per millorar les condicions laborals, i a la bona gent que estima la natura.
[1] https://almedacornella.blogspot.com/2010/03/almeda-un-barrio-que-cambio-de-nombre.html
[2] https://historiasdebellvitge.com/2021/04/07/can-manso-i-els-femades-entre-lhospitalet-i-cornella/
[3] https://almedacornella.blogspot.com/2015/10/fama-lucha-contra-el-expediente-de.htm
La Font de Santa Escolàstica és una font amb propietats mineromedicinals situada dins el recinte del Balneari de la Font Picant.
Queda recollida per una petita cavitat, obra de Josep Busquets, i la seva aigua conté moltes sals minerals.
És la més recomanable per curar gastràlgies i les malalties de l‘estómac.
Va ser descoberta l’any 1877 i dos anys més tard, en 1879 va ser declarada d’utilitat pública.
Està situada a 687, 92 metres sobre el nivell del mar
i està molt a prop de la Font de Sant Josep.
A la meitat de les escales per accedir-hi hi ha l’entrada a bauma o cavitat, tancada amb porta reixada.
Es pot fer un curt i fàcil recorregut, tot passant primer per la Font de St. Josep, Font de Santa Escolàstica, i per últim la Font de Santa Teresa.
A poca distancia passa la riera d’Osor.
Recull de dades: Turisme Sant Hilari Sacalm i Altres
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Pou de Can Vinyers està situat en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera.
Concretament en l’explana de l’aparcament i a ma esquerra a prop de l’entrada del recinte de l’antiga Masia.
Deu de ser molt antic, es bovada i tenia la finestra per treure l’aigua, actualment esta tapiada per evitar un accident…
Text i Fotografies: Ramon Solé
Els xiprers que ens referim avui, estan darrera de l’Església vella o de Sant Joan, dins del cementeri de Matadepera.
De xiprers en troben en tot el recinte de la part que correspon a cementeri, però són mes joves i no són tant alts i grans.
Cal destacar els dos mes grans i antics, que es situant tant sols al entrar per la porta principal del cementeri.
Lleugerament inclinats a la paret de l’església, són grans, alts i amb una brancada espessa de fulles,
Segurament per les mateixes dimensions que tenen deurien ser plantats a la vegada.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Com cada dissabte us presento dos articles
Avui ens fitxarem amb dos destacables Pins, un Pinyer i el segon, Blanc, situats dins del jardí del recinte de La Seu d’Egara de Terrassa.
El Pi Pinyer, el podem contemplar des de la Plaça del Rector Hom, darrera i a tocar a l’Església de Sant Miquel,
és corpulent amb un tronc recta i cúpula arrodonida fent com una semi circumferència.
Al seu darrera, està situat El Pi Blanc, molt allargassat i molt mes alt, en canvi desposa de poc brancatge,
podem contar les branques, són sols tres les resta les han tallat o se han caigut en el temps.
Dintre del jardí de La Seu d’Egara, podem veure altres arbres com alzines i pins, no obstant majestuosos com aquest, de moment, …no.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Torre d’Aigua de can Batlló està a tocar de la Gran Via de Les Corts Catalanes a Barcelona.
Dins del conjunt de les diferents naus que hi ha, cal destacar la gran Torre de l’Aigua, situada al costat de l’antiga porta principal al recinte.
És una Torre quadrangular d’obra vista amb les quatre cares decorades amb bandes cegues.
A la part superior hi ha uns fris de dentellons que separa l’últim tram on s’obren tres obertures rectangulars a cada cara que estan tapiades.
El coronament és una cornisa decorada amb doble filera de dentellons i per sobre el mur de tancament de terrassa amb obertures rectangulars.
Al ser tant alt, tenien assegurat que arribes per tots els punts d’aquesta important industria, a banda que tenis un altre dipòsit.
Actualment està en període de rehabilitació.
Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 