La rectoria de Sant Martí de Maçana es troba annexionada a la façana de ponent de l’església. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a migjorn.
Com en moltes de les esglésies o ermites al no tenir una font d’aigua natural o han desaparegut, avui en dia tenen fonts d’aigua de xarxa per atendre les necessitats de la gent que visita el lloc o quan es fa un aplec, com es el cas de Sant Martí de la Maçana de Rubió.
La font es de construcció metàl·lica amb aixeta de polsador i l’aigua sobrant cau a una pica amb reixa. a prop hi han taules i bancs per fer un àpat o descansar.
Els Plàtans i altres arbres de la Font del Comú estan situats al carrer de l’Escorxador, cantonada amb carrer Major, al nucli urbà dels Hostalets de Pierola.
Historia:
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l’Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l’edat que sembla que tenen els arbres.
Flanquejant l’entrada a l’espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners,
d’uns cent anys d’antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc,
amb un tronc gruixut i branques destacables.
A la llarg d’aquest parc hi trobarem altres tipus d’arbres,
Que a l’estiu fan molta ombra i de bon fer un passeig…
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
Carbasí és un petit nucli de població del municipi d’Argençola, a la part segarrenca de la comarca de l’Anoia. L’espai natural de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre les actuals comarques administratives de l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis.
Avui visitem la senzilla font situada sa una de les parets de l’església de Sant Bartomeu de Carbasí.
D’un tros d’obra adossada a la paret hi ha una aixeta de polsador i l’aigua sobrant cau a una pica semicircular.
La primera vegada que s’esmenta el nom de “Crasbasí” és l’any 1031 que fou propietat del monjos de Montserrat.
El Comú, está en el nucli urbà dels Hostalets de Pierola, s’arriba pel carrer de l’Escorxador, cantonada amb el carrer Major on esta l’antic safareig dels Hostalets de Pierola.
Historia:
Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d’anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà.
El Comú és una zona d’ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l’Ajuntament d’aquells temps.
Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou.
Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s’hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar.
Una restauració de l’any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l’espai ocupat antigament per l’aigua.
El Comú és una zona d’ús públic. L’entorn presenta una forma allargassada on s’hi entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d’aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou excavat a l’altra banda del carrer.
Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d’acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d’aigua,
Principis segle XX – Safareig
on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l’arribada i generalització de l’aigua corrent domèstica.
El safareig s’omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s’adreçava vers on hi havia el trull per extreure l’oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig.
L’any 1995 s’inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l’aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls
estan situats en els Jardins de Can Ponsa, al costat del carrer de l’Escorxador,
just al final de la pista de basquet dels Hostalets de Pierola.
Historia:
Aquest monòlit va ser col·locat a l’actual placeta del Dr. Conde (aleshores plaça de los Mártires) amb motiu de la portada d’aigües de l’any 1957.
Està dedicat al patrici hostaletenc Enric Cucurella, un fuster ebenista establert a Barcelona des de les darreries del segle XIX i que havia tingut una intervenció destacada com a mecenes de diverses obres importants en el seu poble d’origen, els Hostalets de Pierola.
Cucurella va ser un dels quatre promotors de l’edificació del Casal Català.
Aquest monument va ser retirat del seu emplaçament originari quan es va realitzar la remodelació de la Placeta del Dr. Conde lligada a la urbanització de la plaça de cal Figueres l’any 2003.
L’any 2010 ha estat recuperat i se li ha cercat un nou emplaçament, just en un dels extrems del parc de can Ponsa.
Bloc de pedra que fa la funció de font.
S’hi pot llegir la inscripció “A LA MEMORIA DE D. E. CUCURELLA”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Parcerisas Valls
Per anar al Santuari del Paller cal agafar un desviament des del nucli de Bagà cap a la dreta direcció Roc de la Llena, a uns 2 km del poble.
Historia:
El Santuari de Paller va ser construït entre el 1747 i el 1748.
L’antic santuari era a la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l’església, ja esmentada l’any 1200 i que tenia molts devots.
Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687.
El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari segons traça de Francesc Morató a l’indret del Paller de Baix, a dos quilòmetres de la vila de Bagà.
A partir del 1772 el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts, en bona part l’any 1936,
Està format pel conjunt de l’hostal, el restaurant, refugi i Santuari de Paller
El Santuari del Paller està en un paratge acollidor, tranquil i d’una gran bellesa, amb majestuosos arbres.
Al costat de l’anomenada Font dels Banyadors (per això també es coneix com Santa Maria dels Banyadors), on era costum que els devots s’hi banyessin i que se n’emportessin aigua considerada miraculosa.
Te un ampli aparcament al costat de la zona de pícnic amb taules i seients.
Rodejat d’arbres i grans boscos i és punt de partida de nombroses rutes a través del Parc Natural del Cadí- Moixeró i també lloc de pas del popular sender anomenat Camí dels Bons Homes.
Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Bagà i altres
Plaça rectangular molt protegida amb un accés oriental des de el carrer Ramon i Cajal, un altra al sud que dona a una extensió de la plaça original i una pas cobert que va a la plaça de l’Església.
Al centre hi ha una font rodona i un seguit de bancs i arbres que acompanyats per la tranquil·litat de l’espai converteixen dita plaça en un lloc privilegiat.
En un costat i a sota d´un porxo de l’antic edifici, i en una cantonada hi ha la font.
Font molt senzilla, situada en la paret on hi ha una aixeta polsador,
L’aigua sobrant cau a una pica rodona amb costat irregular,
i que està a sobre d’una peanya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i propi
fonts naturals, aigua, muntanya i més 