Passeres sobre el Riu Ripoll

Viquipèdia

Les Passeres sobre el Riu Ripoll són un conjunt de tres passarel·les ubicades a Sabadell i altres a Barbera del Vallès.

El conjunt el formen la Passera del Molí d’en Fontanet, la Passera de Can Grau, la Passera del Molí de l’Amat a Sabadell entre altres més petites i no tant destacables.

Història:

  • La nit del 25 de setembre de l’any 1962 hi va haver una riuada al Ripoll que va tenir uns efectes catastròfics en pèrdues humanes i materials. Es va emportar passeres, guals i ponts, i al novembre del mateix hi va haver noves riuades violentes.
  • La Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va impulsar el projecte del condicionament dels marges, que incloïa l’eixamplament i neteja de la llera, la construcció del murs de formigó, protecció de talussos, la construcció de preses agrícoles i de diversos accessos, incloses 3 passarel·les.
  • El Proyecto de acondicionamiento del cauce del Rio Ripoll en el Término Municipal de Sabadell de 28 de febrer del 1963, va ser signat per l’enginyer Albino Lasso Conde i supervisat pel cap de secció Sr. Paredis amb vist i plau del Director de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental Juan Montañés.
  • L’autor del projecte, Albino Lasso Conde, enginyer de camins, canals i ports s’havia exiliat a Sud-amèrica durant la primera etapa del Franquisme, degut al seu passat republicà, als anys 60s retornà, va ser readmès al cos d’enginyers de camins, canals i ports i va ser destinat com a Enginyer Cap a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental.
  • Degut al seu coneixement de l’enginyeria americana va proposar construir les passeres de tipologia ‘cantilever’ suportada amb tirants, era una opció novedosa Espanya però resultava ser l’opció més econòmica i ràpida de construir.
  • Les passares es van finalitzar la primavera de 1964; es construïren al llarg de 1963 i els primers mesos de 1964.

Les tres passarel·les (una de les quals no existeix ja) eren iguals de tipologia atirantada, formada d’un tauler compost per bigues metàl·liques de 50,40 m dividides en 3 trams articulats entre ells, de 16,80 m. L’ample de la passera és de 2 m.

Les passeres tenen 2 piles de formigó armat de 8 m d’alçada per on passen els 8 tirants que suporten el tauler.

Aquests queden ancorats en 2 morts de formigó ubicats a banda i banda de la passera.

Aquest tipus de construcció és molt pioner a Espanya per l’època en què es van construir. El primer pont atirantat amb trànsit viari a Espanya és el Pont de la Salve i es va obrir al servei el 1972.

En reconeixement d’aquesta singularitat l’Ajuntament de Sabadell l’ha inclòs dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPS).

Les passeres de Barberà del Vallès són de pilons metàl·lics, per tant són de construcció més moderna.

Us passo altres tipus mes senzills de passeres que podem trobar per creuar el riu Ripoll.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un Arbre, una vegada mort, ens ofereix molta vida …!

Ens estem trobant aquests últims anys que tant en boscos com en ciutat, molts arbres moren per causa de la sequera continuada…

i per paràsits que, a l’estar dèbils, els maten en poc temps.

En moltes ocasions ens porta a actuar-hi…

El primer que es fa és talar l’arbre o arbres… i eliminar-los.

Però tenim vàries opcions per tal que “Un Arbre, una vegada mort, ens ofereixi molta més vida …!”,com per exemple:

Llenya per una llar de foc d’una casa o masia o llenya per fer foc al bosc (sempre que es faci en època i condicions sense perill d’incendi).

Crear un Refugi de Biodiversitat, en un parc urbà, un carrer o una rotonda.

O en el propi bosc.

Construir Caixes niu

o Menjadores per ocells.

També, fer Hotels per a insectes en zona urbana

La construcció de passeres o petits ponts per travessar una riera o un torrent.

Per fer petites escales i baranes al bosc.

Es pot fer una biblioteca oberta, amb petites cavitats on guardar i/o depositar els llibres.

Crear un figura artística.

Fer un penja-robes

En troncs no massa grans, es poden fer maseters on visquin plantes amb flors.

Aprofitar els troncs per fer “Tiós” a les festes de nadal

Mig tronc, buit per dins, pot ser un abeurador

A una deu d’aigua es pot col·locar-hi un broc de fusta

Fer una cadira i/o taules si els troncs son resistents.

Taules i bancs de baixa qualitat

Construir una caseta sobre un arbre viu i fort pels infants.

Aprofitar certs troncs per fer carbó, tot i que no sigui de massa bona qualitat,

o bé per fer la primera cremada de la carbonera.

En definitiva, cal fer volar la imaginació … !

Cal cuidar els arbres i els boscos…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García–Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Per anar a La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès, us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.

Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.Part d’aquest recorregut que fareu, esta dins del Parc del Torrent de Verder , es una zona que l’Ajuntament a volgut  protegir de la parcel•lació de les Urbanitzacions d’aquest entorn.A poca distancia està el torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres.Esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada  fins que arribareu a una explanada protegida per una barana,on hi ha un fondal, que veureu un salt d’aigua i un petit gorg, si ha plogut recentment es un lloc encantador.Us preguntareu, on esta la Font del Racó? A mi em va costar de trobar-la.Cal que baixeu pel costat  de l’inici de la balla, on fa una certa pendent , amb cura de no relliscar.Una vegada a baix i a la vostra dreta  hi ha un cartell que indica que l’aigua no és apta pel consum.Al seu costat està la Font del Recó, està seca. El tub de ferro està situat en una roca, mig tapat per la vegetació.En el replà de dalt, intuïm on deuria neixa l’aigua, per l’estructura quadrada que hi ha.No us podreu resistir, i ven segur fareu diverses fotografies del Salt de l’aigua i rodalies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un espai singular, el passeig dels Pins de Vilassar de Mar

El passeig del Pins, està situat entre l’Avinguda de l’Escultor Monjo i el carrer del Carme, i va paral·lel a la Riera de Cabrils.El passeig dels Pins, va ser creat el 1924 arran de la urbanització de la carretera de Cabrils, els veïns van haver de cedir part de l’espai que ocupaven els seus horts del carrer del Carme.Com esta clar, els arbres principals son els Pins, que donant una bona obre a l’estiu, lloc on es reuneixen a passar una estona tant avis com nens, disposa d’una petita zona de jocs infantils, que va cedir el propietari del terreny per a tal fi.Disposa d’accessos des dels diversos carrers, així com a ponts i passeres per sobre la riera. També escales que baixen a la riera per anar d’un cantó a l’altre.L’Ajuntament de Vilassar de Mar, durant els anys 2009 i 10, va fer una millora tant a la il·luminació i així mateix com en reorganitzar tot l’enjardinament .Es van instal·lar unes travesses de fusta que fan de jardineres serveixen per reorganitzar totes les plantes . En total de 21 jardineres, cadascuna d’elles amb rec automàtic, que donen una visió més ordenada d’aquest indret emblemàtic, que té molta afluència de pas.La millora i reordenament de l’enjardinament es va completar  amb la instal·lació de nou mobiliari urbà, com seients.Es un passeig que dona molt deguts en donar un tomb.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Riera de Sorreigs, un bon lloc per fer una caminada

La Riera de Sorreigs és un curs d’aigua de la comarca d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant W del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès. També,  hi ha qui diu que neix a Sant Boi de Lluçanès.Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el Municipi de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons.Passa pel petit Pantà de Sorreigs , ( que fa temps us vaig fer un article), mes tard trobareu el saltant i Gorg Negre, mes a vall està la Font de la Gorga Blava, on creuem a l’altra banda de la riera,  ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic.S’uneix al seu col•lector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la Plana…fins que troba la carretera de Barcelona a Puigcerdà on passa per sota, continua direcció Est i va a desembocar per la dreta en el riu Ter, a prop de Manlleu.Al llarg del curs de la Riera de Sorreigs,  hi transcorre paral·lel el sender de petit recorregut PR C-46, on es pot fer diversos itineraris o rutes de muntanya.La Riera de Sorreigs, en general és un curs d’aigües tranquil·les, en canvi, pot sobtadament creixa i ven fort en el cas de pluges fortes o molt fortes, per tant cal anar en conta.En alguns punts podreu passar la riera per les passeres que trobareu.Podeu arribar-vos des de qualsevol municipi en que passa, tant de pujada o baixada, es igual, de bonic el recorregut i molt tranquil.

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodrigues i Ramon Solé (Arxiu Rasola)