Es considera colònia de gats qualsevol lloc on es reuneixen gats, com un parc, un jardí, un pati, un carrer poc transitat, polígons industrials, entre altres…
A Prats de Lluçanès en tenen una a prop de la plaça Sector Industrial Sud de Prats de Lluçanès.
Esta format per dos casetes o refugi curiosos. Una es un contenidor antic per vidre i l’altre una caseta de fusta, tots dos amb diferents nivells on viuen els gats.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Molí de Vilalta esta a 350 metres de la carretera C-154, punt quilomètric 37’200 de Santa Maria de Merlès. El molí de Vilalta es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, a prop de la C- 62 de la cruïlla on esta el Restaurant de Sant Cristòfol.
Historia:
Es tracta d’un gran edifici de planta rectangular format per dos nivell de soterrani i tres plantes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Presenta una disposició regular de les obertures les quals estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla.
La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de soterrani inferior, el carcabà i sortida d’aigües del molí amb una obertura de volta de canó emmarcada amb pedra treballada. Sobre el carcabà, i encara a nivell de soterrani, hi ha una sala on s’hi ubicava un molí escairador. Aquesta presenta una petita finestra emmarcada amb maó. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i dues portes d’accés. La porta de l’esquerra és la única obertura emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i presenta la data de 1886 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha sis finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i al segons pis, que estava destinat a l’habitatge, s’hi obren sis finestres balconeres, la de l’extrem dret també tapiada.
La façana est presenta a nivell de soterrani una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La resta de la façana presenta dues obertures per planta; les del pis superior són finestres balconeres.
La façana nord presenta a nivell de segon pis set finestres de menor dimensions, una de les quals està tapiada. Als nivells inferiors s’hi adossa una estructura. La part inferior d’aquesta estructura està construïda amb maçoneria de pedra i corresponia a l’antic molí fariner; presenta a la part inferior un carcabà i un portal emmarcat amb pedra bisellada. La part superior construïda amb obra és una reconstrucció ja que aquesta part es va cremar. S’adossa a aquesta estructura la bassa del molí, construïda amb un mur de maçoneria de grans carreus, que també engloba la part posterior de l’hostal de Vilalta.
La façana oest dóna al pati davant de l’hostal de Vilalta. Té l’accés a nivell de primer pis a través d’una porta coronada amb arc rebaixat. Al costat esquerra de la porta hi ha una finestra també coronada amb arc rebaixat. Al nivell de segon pis hi ha dues finestres balconeres, la de l’esquerra tapiada.
Observacions: Conserva la sala de màquines amb la maquinària del mol
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Transcorre per les comarques del Ripollès, Berguedà, Lluçanès i el Bages.
La Riera de Merlès és un espai natural protegit i un dels corrents fluvials més ben conservats de la conca del Llobregat, a Catalunya.
És famosa pels seus espectaculars gorgs (poces) i salts d’aigua esculpits a la roca, la qual cosa la converteix en una destinació molt visitada.
Ideal per al bany recreatiu a les seves aigües cristal·lines, senderisme per rutes familiars i fotografia de natura (especialment les cascades).
Hi ha diversos càmpings a la zona, com el Càmping Riera de Merlès, que serveixen com a punt de partida per a moltes rutes.
Punts d’interès
El Pont de les Bruixes: Un pont emblemàtic a prop de les zones de bany inicials.
Gola de les Heures: Un dels trams més bells però que requereix precaució pels passos estrets.
Restriccions Importants
A causa del seu estatus de protecció ia l’afluència de visitants, hi ha normes estrictes gestionades pel Turisme del Berguedà:
• Aparcament limitat: Només hi ha 67 places de pàrquing habilitades en punts específics a prop de la riera.
• Prohibició de bany: El bany està prohibit a un tram de 7 quilòmetres al sud del Gorg de les Heures per protegir l’ecosistema.
• Respecte a l’entorn: És obligatori arreplegar qualsevol residu; la zona ha patit episodis de massificació en el passat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A la Cadira d’en Galceran s’arriba per la pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 32’400.
S’arriba fàcilment a peu o amb vehicle per Prats de Lluçanès, pel camí d’accès a la casa El Grau.
Historia:
Biografia:
La Cadira d’en Galceran està situada en la carena que separa la vall de Merlès de l’altiplà sobre el que es troba el poble de Prats de Lluçanès, a l’oest de la masia del Grau (en terme municipal de Lluçà)
i just en el punt més alt de la carena, on hi ha la divisió entre els termes municipals de Santa Maria de Merlès i Lluçà.
Es tracta d’una formació rocosa situada en un punt elevat, a l’extrem del qual hi ha rebaixada a la roca la forma d’una cadira, actualment força erosionada.
Es creu que el cap de les tropes carlistes Josep Galceran i Escrigas l’utilitzava com a punt de vigia per a controlar els moviments de tropes en la vall de Merlès i l’àrea circumdant durant la primera guerra carlina.
Actualment aquest punt ha perdut visibilitat pels arbres que han crescut per la vessant de Santa Maria de Merlès,
en l’anomenada costa de Borralleras,
però encara és possible divisar una gran àrea al voltant de la vall de Merlès entre el brancam.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Viquipèdia
Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des de Prats de Lluçanès cal agafar la ctra. B-431, a l’arribar al km 69,9, cal seguir una pista a la dreta que us portarà directament a l’església de Santa Eulalia de Pardines.
En la seva part de darrera hi ha una gran Bassa.
Al costat on dona la pista que porta al cementeri, esta protegit per una línia de rocs.
Es d’estructura rectangular, amb parets gruixudes,
Esta a un nivell inferior al del terra amb unes certa inclinació.
Recull l’aigua de la pluja, per tant depèn molt de les èpoques de turmentes i pluges freqüents.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des de Prats de Lluçanès cal agafar la ctra. B-431, a l’arribar al km 69,9, cal seguir una pista a la dreta que us portarà directament a l’església de Santa Eulalia de Pardines.
En la seva part de darrera hi ha un petit espai d’estada,
De fet esta format per un seient metàl·lic en forma arrodonit.
Està a sota de dos alzines que li donen ombra.
En la taula te per poder jugar a escacs.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Ubicació del Balneari: carrer Errotaldea s/n, 31744 Elgorriaga, Navarra. A uns 50 km de Pamplona.
L’Hotel Balneario de Elgorriaga es troba a la vall de Malerreka, a Navarra, i és famós per albergar la font d’aigües de més alta mineralització d’Europa.
Les seves aigües tenen una salinitat tan elevada que la sensació de flotabilitat és superior a la del Mar Mort.
Historia:
Instal·lacions i Serveis
El complex combina salut, relax i natura en un entorn pirinenc:
• Zona Termal: Compte amb piscines d’hidromassatge, cascades, dolls, saunes, banys turcs i flotariums per experimentar la ingravidesa en aigua salada.
• Allotjament: L’hotel disposa de 75 habitacions (60 dobles i 15 individuals) equipades amb bany exclusiu, TV i minibar.
• Gastronomia: Ofereix restaurant amb vistes a la vall de Malerreka i cafeteria.
• Altres: Gimnàs, cabines de massatge, solàrium i salons per a esdeveniments.
• Horaris: El centre termal sol operar de 9:00 a 13:00 hi de 16:00 a 20:00 h.
• Imprescindible: Cal portar banyador, gorra de natació, xancletes i tovallola o barnús. També es recomanen ulleres de bussejar a causa de l’alta salinitat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
L’antic Molí de vent de Cal Ponça esta dins dels jardins de la casa.
Era per les necessitats pròpies de la finca. Es manté be la seva estructura metàl·lica.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Associació Gestió Natural és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la protecció, la divulgació i la millora de la biodiversitat i el medi ambient. Fundada el 2013 a Catalunya, actua principalment mitjançant l’educació ambiental, la consultoria territorial i la participació ciutadana en projectes ecològics.
Serveis i Àmbits d’Actuació:
L’Associació Gestió Natural ofereix diversos projectes de voluntariat ambiental i ciència ciutadana centrats en la conservació de la fauna urbana i la biodiversitat a Catalunya. Pots inscriure’t o consultar les convocatòries actives mitjançant el Portal de Voluntariat Ambiental de Catalunya.
https://voluntariatambiental.cat/organitzador/associacio-gestio-natural
Principals Projectes de Voluntariat
Toni Sanllehí, voluntari de l’Àrea de Socis i Voluntariat de l’Associació GESTIÓ NATURAL, ens fa arribar el mapa amb algunes de les ubicacions d’Hotels insectes actualitzada de la ciutat de Terrassa:
A qui donem les gràcies per totes les dades de l’Associació Gestió Natural.
Recull de dades: IA. i Toni Sanllehí.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Associació GESTIÓ NATURAL i Mª Àngels García – Carpintero
La Sínia de Cal Tresó esta al costat del camí de la Pobla de Claramunt a Ca n’Aguilera de Piera.
Historia:
Les restes de la sínia estan situades dins una finca a tocar del camí, molt tapada per la vegetació.
S’hi conserva part de l’estructura del pou, refeta amb maó i amb les restes de l’eix. Al costat hi ha un safareig rectangular on s’hi emmagatzema l’aigua que es poua amb una bomba moderna.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
