Mirador dels Molins de Sant Pere de Riudebitlles

Una vista singular de la Vila és aquesta, que mostra el contorn coronat pel campanar de l’església i flanquejat al nord pels molins paperers.

Us passo els molins del municipi:

  • Molí de Cal Ròmul, també conegut com a Molí de la Vila o Molí de la Marquesa. Molí paperer bastit el segle XVIII pel Marquesos de Llió. Va estar en funcionament fins el 1986. Feien paper de filtre.
  • Molí de la Font. En funcionament des del s. XVIII fins el 1992. Es va construir sobre la Font Gran, on anava la gent del poble a buscar aigua. La pujada s’anomenava el Carrer de la Font que sortia del portal de baix. Feien paper d’estrassa per paperines i posteriorment paper per ondular i altres especialitats. 
  • Molí de Cal Ton del Pere. En origen eren dos molins, en funcionament des de principis del segle XVIII, fins mitjans del segle XX, feien la pasta per elaborar el paper de filtre de Cal Ròmul. La roda hidràulica de cal Ton del Pere es pot veure al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.
  • Molí de Cal Xerta. En funcionament des del s.XVIII fins el 1956. Es fabricava paper d’estrassa blanca per embolicar aliments. Actualment acull un centre cultural municipal.
  • Molí Cardús/Cal Carol. En funcionament des del segle XVIII fins a principis del segle XX. Funcionava amb aigua d’un rec propi des de la resclosa dels plàtans del Soler. I també de l’aigua de les mines que hi ha sota els carrers del Barri Vell. Fabricaven paper de fumar i paper de barba (per escriure) que exportaven a Amèrica.

El pont de l’Altra Banda formava part del camí que connectava el Penedès amb la Segarra (el camí dels segarretes).

El pont de l’Altra Banda, tal com el coneixem ara, es va inaugurar el 1957. Fins llavors, hi havia un pont de fusta que servia de passera per a les persones, però els vehicles havien de baixar, passar per un gual que hi havia al riu i tornar a pujar.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles – Diba.

Darrera actualització: 6.05.2024 | 14:45

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

El celler pre-fil·loxèric de Sant Pere de Riudebitlles

Durant les obres de millora del Barri Vell el març de 2022 de Sant Pere de Riudebitlles, en aquest indret, es van trobar les restes d’unes estances i uns cups, que correspondrien a un celler del segle XVII-XIX.

A l’excavació arqueològica es van trobar restes de ceràmica, algunes petites restes d’animals i també pinyols d’olives i llavors de raïm en bon estat de conservació.

Resultat de l’estudi de les llavors de raïm i els diferents paviments dels cups i les estances,

Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

es va poder determinar que el celler estava actiu abans de l’arribada de la fil·loxera (documentada al Penedès per primera vegada el 1887).

Aquesta troballa seria insòlita al Penedès, ja que els cellers que ens han arribat fins avui en dia, han tingut diferents adaptacions i arranjaments al llarg dels anys,

i aquest ens permetria veure una fotografia d’un celler tal qual era al segle XIX.

Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

És una intervenció incompleta, ja que hi ha cups encara per excavar per sota del paviment i la vorera, a més de la resta de l’estança, que s’estendria per sota de l’actual garatge.

Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

Per altra banda, caldria també una futura investigació a partir de les restes de llavors de raïm, que els ajudarien a determinar varietats autòctones que probablement ja estan desaparegudes.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles – Diba.

Darrera actualització: 6.05.2024 | 14:12.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

Rocs de la zona dels Sants Metges d’Espunyola

Per arribar-nos a l’església dels Sants Metges, de la carretera C-26 ens cal desviar-nos en el quilòmetre 135,7 per una pista que hi porta directament.

A les seves rodalies hi ha molts Rocs grans, alguns d’ells amb nom propi,

Com el Roc de la Bruixa / Roc de les Bruixes, està situat prop del Camí dels Pantans, el qual condueix des de la masia de Cal Pauet cap a Capolat; quedant ubicat entre aquest camí i la casa de Colilles. Es tracta d’un conjunt format per grans blocs de roca de conglomerat. El Roc de la Bruixa pròpiament són dos grans blocs que pel seu voltant tenen altres blocs de mides molt menors, alguns que s’hi recolzen. El bloc més gran conforma un baumat de poca profunditat pel costat sud. Alguns dels rocs de mides menors tenen pel contorn altres blocs i pedres que semblen col·locades intencionadament d’una manera determinada. Al costat sud hi ha una altra gran roca a la qual s’accedeix quasi en el mateix nivell a la part superior i des de la qual es tenen bones vistes. El conjunt format per aquestes roques defineix uns baumats i refugis que es creu que podrien haver estat utilitzats com a llocs d’hàbitat. Al lloc a més s’hi va localitzar algun fragment de ceràmica prehistòrica i medieval

Mapes de Patrimoni Cultural

L’indret és un punt de pas d’un sender de gran recorregut.
Tota la franja que s’estén als peus dels Cingles de Sant Salvador, Capolat i Taravil, és conegut com a peu de roques (denominació que també es dóna als espunyolencs i espunyolenques d’aquesta zona), és una extensió que és caracteritzada per ser l’inici del pendent que origina els cingles i per haver-hi gran quantitat de blocs de conglomerat de mides molt diverses i alguns conformant fins i tot formes curioses com el cap de dinosaure.

Moltes d’aquestes roques conformen baumats i refugis, alguns dels quals es creu que poden haver estat lloc de d’hàbitat.

L’anomenat Cap de Dinosaure, és un bloc de roca de tipus conglomerat que es troba sobre una base de tapàs. La part inferior, del tapàs, per les seves característiques morfològiques s’ha anat erosionant, conservant-se una base de mides menors al bloc. El bloc de conglomerat té una forma més o menys tendint a ovalada en disposició horitzontal, presenta alguns despreniments i esquerdes que és el què li confereix la particular forma que recorda al cap d’un dinosaure, d’aquí que al lloc sigui conegut per aquest nom.

Mapes de Patrimoni Cultural

Roc de Colilles, esta a prop de la masia Colilles hi ha diferents grans blocs de conglomerat, alguns dels quals criden l’atenció per la seva disposició, ja que les diferents agrupacions són conformades per un o dos blocs considerablement molt més grans i pels costat d’altres de mides més petites. En el roc que queda a pocs metres al sud de la casa clarament visible per estar situat en mig d’un camp, en Josep Carreres va localitzar-hi uns fragments de ceràmica prehistòrica i un sílex blanc treballat. El roc a més conforma un espai que es creu que podria haver estat habitable. El lloc podria tractar-se d’un possible hàbitat prehistòric.

Mapes de Patrimoni Cultural

Al costat mateix del camí que porta a l’església dels Sans Metges podem veure rocs no gaire grans amb formes curioses,

alguns presentant fissures i entre elles han nascut arbres.

Es un espai que ens fa volar la nostre imaginació i dels més petits…!

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardag

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Ribera Salada per Castellar de la Ribera

Viquipèdia

Per arribar a Castellar de la Ribera cal agafar la carretera de Solsona direcció a Bassella (C-26). 

Viquipèdia

La Ribera Salada (al Solsonès, per on passa, se’l denomina en femení) és un riu del Solsonèsafluent per l’esquerra del Segre.

Rep el seu nom a partir d’Aigüesjuntes, on conflueixen les aigües de la Riera de Canalda i del Riu Fred.

Viquipèdia

Té una longitud d’uns 20 km (30,4 km sumant-hi el Riu Fred i 39,8 km sumant-hi la Riera de Canalda), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis de LladursCastellar de la Ribera i Bassella.

Des d’Aigüesjuntes agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop.

Viquipèdia – Pont del Clop

Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l’esmentada direcció nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.

Viquipèdia

Des d’Aigüesjuntes fins al Pla dels Roures rep les aigües del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.

Viquipèdia – aiguabareig torrent Pregon i Ribera Salada

Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l’esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol,

la seva riba esquerra banya la falda de l’obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s’hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.

Només penetrar a l’Alt Urgell rep, per l’esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d’Ogern on rep les aigües d’El Baell.

Viquipèdia

Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d’Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l’esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d’altitud i després d’uns 20 km de recorregut des d’Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple.

En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d’aquest pantà 1,5 km abans de l’antiga confluència a 440 m d’altitud.

Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l’originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l’obtenció de sal al Salí de Cambrils.

Recull de dades: Wikipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Viquipèdia

L’anell de Möebius de Castellet i la Gornal

Möebius (Castellet i la Gornal): és una escultura que simbolitza el cicle etern de la viticultura.

L’escultura esta darrera del castell de Castellet en el nucli de Castellet.

Historia:

  • Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat.
  • Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi.
  • Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla

L’anell de Möebius és una figura tridimensional que suggereix la idea d’un moviment continu de l’activitat humana en les diferents estacions de l’any.

L’escultura està dividida en 12 vinyetes on s’hi representen diverses activitats relacionades amb l’activitat vitivinícola anual,

Com la recollida del raïm, sulfatar la vinya, la poda,

transport del raïm amb portadores, xafar raïm als cups de vi…

Observacions:

L’estructura de l’anell de Möebius està realitzada amb ferro,

mentre que les vinyetes estan representades amb vitrall ferro retallat i vitrall de colors.

Está en el lloc simbòlic amb vistes al Penedès i el Parc del Foix, són un punt de mirador excepcional.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Llacuna neta es cosa de tots !

“La Llacuna neta es cosa de tots” es un lema común en campañas de civismo y sensibilización ambiental en municipios como La Llacuna (Barcelona).

Estos programas suelen enfocarse en:

  • Gestión de residuos: Fomentar el uso de los contenedores de reciclaje y el servicio de recogida de muebles y trastos viejos.
  • Tenencia de animales: Recordar la obligación de recoger los excrementos de los perros para mantener las calles limpias.
  • Entorno natural: Protección de las fuentes y bosques del término municipal, evitando vertidos ilegales.

Si necesitas información específica sobre horarios de la “deixalleria” (punto limpio) o días de recogida, puedes consultar la web oficial del Ajuntament de La Llacuna.

Text: Ramon Solé – recull IA.

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de Mediona de Mediona

La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua.

Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les molí de Puigfred. a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous.

Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.

Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya.

A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.

Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i congost de Santa Anna Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (Alcedo atthis) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea); rèptils com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la colobra d’aigua (Natrix maura); amfibis com el gripau comú (Bufo bufo); peixos com la bagra (Leuciscus cephalus); mamífers com la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i insectes com el cavallet del diable,

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Lloc de convivencia de l’Escola de Can Mates de Sant Cugat del Vallès

Can Mates es una masia ara deshabitada dins del Parc del mateix nom.

Al seu costat hi ha l’Escola Turó de Can Mates, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

A certa distancia hi ha un espai ballat per fer convivència destinat a l’alumnat,

Per tant, no es accessible a la gent que passi per aquest lloc del parc.

hi ha jocs infantils de fusta i bancs a les rodalies.

Així, com taules i bancs per menjar o fer algun treball a l’aire lliure.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa i reg del hort del Monestir de Pedralbes de Barcelona

Les excavacions arqueològiques que s’han dut ha terme a l’espai de l’hort petit han permès recuperar la traça i les restes dels antics camins ui del sistema de reg antic.

Partint d’aquests testimonis s’han pogut recuperar i restaurar el sistema hidràulic de reg tal com era que l’espai es cultivava.

L’aigua que rega l’Horta Petita és freàtica.

Proba d’una mina subterrània que ha abastit el monestir des de la seva fundació al segle XIV.

L’Hort disposa d’un sistema de reg que té el nucli a la Bassa, on va a parar un dels ramals que recullen les aigües freàtiques i fibles,

i es reparteix pels carrers de terra que el pagès hi ha de construir i mantenir.

Quan cal regar, s’han d’obrir i tancar les comportes de ferro i controlar els taps del canals.

D’aquesta manera es pot regular el cabal d’aigua que entra a l’espai cultivat.

Actualment, continua sent així, sempre la bassa esta plena d’aigua per les necessitats de reg.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Prat “sense sega” de Sant Cugat del Vallès

El Prat sense sega de Torreblanca esta en la Rambla del Celler i Torrent de la Bomba,

esta dins del Parc Ramon Barnils de Sant Cugat del Vallès.

El Prat sense sega, es un refugi de fauna.

La naturalització afavoreix la biodiversitat

i mitiga els efectes del canvi climàtic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero