La Plaça de Pau Casals esta front de la Plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles. La plaça es petita i disposa de bancs i arbres.
Destaca el monument a la Sardana. S’inaugurà el setembre de 1975, amb la presència del Governador civil de Barcelona, Martin Villa i les autoritats locals. Plafó format per tres parts, on es representa en relleu una ballada de sardanes. A sota els balladors hi ha, a l’esquerra, la paraula “ANY”; al centre, l’escut del municipi; i a la dreta “1975”. Es troba situat en un angle de la plaça de Pau Casals en un mur de paredat i envoltat d’heures i vegetació. No figura el nom de l’autor.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
La Font esta situada al centre de la Plaça de Dr. Perelló i front de l’església.de Sant Guim de Freixenet.
Va ser construïda l’any 1943.
Esta feta d’obra i de fet, esta formada per a tres cossos triangulars i separats, amb 3 fonts i tres piques. Cal pujar uns esglaons per arribar a la Font.
Sobre d’ella hi ha un farola per il·luminar per la nit aquesta Font.
La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.
Historia:
La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.
Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.
Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals
El Moí esta entrant al nucli de Castellar a mà dreta, al costat de la Plaça.
Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L’edifici originari era l’anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l’edifici) on hi ha els molins.
Entre les diferents instal·lacions visibles s’observen unes conilleres i galliners, un forn i un Pou.
El Pou es molt antic, te per un costat una portella metàl·lica per on es treu l’aigua.
A l’esquerra disposa de dos safareigs petits moderns.
Al costat dret, i adossat al Pou, hi ha els vells Galliners, avui en deus.
El Lledoner Vell esta en la Plaça de les Glòries, s/n en el Barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles.
Historia:
El 21 de juliol de 1936 l’església de Sant Fost fou saquejada, i el lledoner també en patí les conseqüències.
L’any 1981, el veïnat va aixecar el muret de pedra a tot el seu perímetre i femà la terra al voltant de l’arbre.
Fou beneït el 28 de setembre per mossèn Daniel Monserdà amb motiu de la celebració del sant patró del poble, Sant Fost.
L’any 1998, l’empresa MASSONI SL, presenta un projecte de consolidació i tractament de l’arbre per tal d’evitar el seu trencament. La intervenció realitzada es materialitzà en una esporgada de sanejament eliminant la fusta morta i la col·locació d’un post al mig de la cavitat amb varis tensors.
El 20 de desembre de 2022, el Ple de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles declarava el lledoner Arbre d’Interès Local (AL), amb el compromís de traslladar l’acord a la Secció de Gestió d’Espais Naturals, Servei d’Espais Naturals Protegits, subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per sol·licitar la declaració d’arbre monumental.
La documentació s’entrà per registre el 13 de gener de 2023 amb el registre d’entrada número 9033/8049/2023, pendent de resolució.
Hi ha una Base de premsa de vi de cargol, feta de pedra granítica situada en el parterre d’un lledoner monumental, al centre mateix de la Plaça de les Glòries Catalanes. El parterre delimita la protecció del lledoner, construït amb pedra irregular unida amb morter i alçat. La base de premsa es troba en un costat i està posada amb una inclinació de 45º.
Lledoner o lledó centenari situat al centre de la Plaça de les Glòries Catalanes, enfront del que era l’antiga església de Sant Fost. És un arbre caducifoli del tipus Celtis australis, de 4,80 m de diàmetre, amb una gran obertura en forma de cavitat. Al mig d’aquest, s’alça un post d’una dotzena de metres d’alçada que subjecta mitjançant varis tensors el tronc, així com les branques principals de l’arbre.
Està protegit per un muret de pedra a tot el seu perímetre. Té un rebrot que creix per un dels costats. La capçada continua essent força arrodonida i fa uns 12 a 13 m d’alçada.
Les fulles, de 5 a 15 cm de llarg són alternes, peciolades, i dentades, de color verd fosc a l’anvers i de color més clar al revers. El fruit, el lledó, és comestible i de sabor agradable, semblant al dàtil. La drupa és carnosa, d’un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groga a l’interior, amb un pinyol petit.
Floreix entre maç i abril i els fruits maduren a finals d’estiu i durant la tardor. Té una alta resistència a la sequera i també a la contaminació.
Observacions:
Pot viure entre 500 i 600 anys. A més de l’ombra que proporciona, per la seva flexibilitat, la fusta del lledoner, sempre ha estat molt apreciada per a fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs i jous, i les branques i les fulles han servit per alimentar el bestiar, per fer carbonet i fogaines.
Per això no és d’estranyar que aquest arbre se’l trobi sovint a proximitat dels masos i cases de pagès. En temps passats també era molt apreciat com astringent i de les seves arrels se n’extreia un colorant groguenc que permetia tenyir la seda.
Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
fonts naturals, aigua, muntanya i més 