Aquesta antiga canal esta situada en el carrer de Sant Albert al costat del Roure centenari de Sant Cugat del Vallès.
Podem veure la seva estructura entre els dos xalets allí existents, números 102 i 104.
La canal porta aigües pluvials que desaigua al torrent d’en Nonell.
Es fàcil de veure aquest tros de la canal, donat que la parcel·la esta neta de vegetació.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Avui us presento el Safareig del carrer de l’escorxador,
situat a un costat de la Torre elèctrica, tocant als antics horts i Oliveres.
Fa poc temps en rere, el seu estat era d’una total ruïna…
Us passo fotografies d’abans del seu arranjament:
a
b
Camí dels horts:
Era particular, s’accedia per una portalada.
Es un safareig de dos compartiments, actualment no hi arriba l’aigua.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Un curiós i gran indicador que hi ha en el carrer de l’escorxador, ens diu per on poden trobar el Safareig del Comú dels Hostalets de Pierola.
El passat 16 de juny, us el vaig donar a conèixer aquest safareig.
Però s’ha aprofitat la torre d’electricitat, per fer un gran mural a dues cares del safareig.
Representant dones rentant la roba al safareig. Extret d’una fotografia antiga de l’any 1913 ( de L. Roisin fotògraf de Barcelona)
A la vegada indica por on es pot accedir al Parc de la Font del Comú i al Safareig, per aquest sector.
Demà us presentaré un segon safareig adossat a la torre elèctrica.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Cal Ribalta és un gran casal situat al nucli de la Fortesa, a l’oest del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera.
L’edifici d’origen medieval que ha sofert grans transformacions en època moderna i contemporània, destacant la gran reforma de 1760.
Si entrem per la porta o portalada de carros, a l’esquerra hi ha el Pou.
Es un pou no massa gran i d’estructura quadrada. Hi ha una corriola o politja per treure l’aigua.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Pou de la Rectoria es troba situat davant la façana de migjorn de la rectoria, a l’est de l’església de Santa Maria de Rubió.
Historia:
El brocal del pou està format per una base octogonal de pedra ben treballada amb una tapa de ferro amb les inicials STV amb relleu. També es conserva l’estructura de ferro on hi hauria la politja. En una de les cares de la base hi ha inscrita la data de 1718 amb l’abreviació de Jesucrist (IHS).
Observacions:
La fitxa s’ha omplert amb les dades de la fitxa 009.CA de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Viquipèdia
Autoria de la fitxa per a MPC: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Les Cabres Encantades estan situades a la riera de l’Om, a la zona on el camí que porta a l’Om creua el curs fluvial.
Es tracta d’un conjunt de roques que es troben a la llera de la riera de l’Om.
L’acció de l’aigua amb el pas del temps ha anar donant forma a les roques a través de les diàclasis de la pròpia roca,
tot erosionades i creant formes curioses.
El seu aspecte ha facilitat que se les anomenés popularment com a cabres encantades.
Us passo una fotografia de Mapes de Patrimoni Cultural on es veuen millor, la fotografia és de l’any 2019,
actualment, estan molt tapades per la vegetació que ha crescut en aquest ll.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Les restes del Molí del Solà està a l’inici de la urbanització del Solà, a l’extrem sud del carrer del Molí de Monistrol de Calders.
Historia:
Petita construcció de planta rectangular, formada per un nivell semisoterrani que correspondria amb el carcabà i un nivell de planta baixa; l’estructura és de murs de pedres irregulars amb grans blocs a les cantoneres, més o menys escairats i polits. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Compta amb una porta d’accés a la façana sud. A la part semisoterrània es pot veure l’obertura del carcabà, per on sortia l’aigua, es tracta d’una petita i senzilla obertura emmarcada amb el mateix teula àrab.dels murs i amb una bloc de pedra allargat com a llinda.
A la feixa situada damunt de la parcel·la on hi ha aquesta construcció, encara si pot observar la traça i restes de la bassa del molí; la qual rebia l’aigua del torrent de Sant Joan.
Observacions:
Els darrers temps l’edifici era emprat com a magatzem. Les notícies recollides en la bibliografia i la informació oral recull que aquest molí era anomenat el molí de dalt, ja que el conjunt comptava amb un altre molí avui desaparegut i que era anomenat el molí de baix; aquest estava situat a la zona de l’Avinguda Dr. Tarrés.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Monument a l’Aiguadora esta situat a la Plaça Nova, al costat sud-est de Monistrol de Calders.
Historia:
Damunt una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, es presenta una figura femenina disposada dreta representant una dona amb els braços alçats suportant una gran gerra que porta al cap. La dona va porta vestit o faldilla llarga amb davantal i un mocador al cap. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes mostren un tractament simple i sintètic, sense assolir un realisme pur amb gran quantitat de detalls. L’obra és de pedra calcària d’Almeria, les mides aproximades són 200 x 72 cm. Hi ha una font front seu de doble aixeta i pica.
Observacions:
Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l’empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l’art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l’empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d’autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l’escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’itinerari per la riera de Rubió, situada a la comarca de l’Anoia, és una ruta ideal per a famílies i amants de la Itinerari per la Riera de Rubió coneguda principalment pel seu bosc de ribera i la proximitat a la resclosa de Jorba.
Característiques de la ruta:
És fàcil i planera.
Aproximadament 4 km des de Jorba (anada) o una ruta circular d’uns 8 km. Entre 2 hores i 20 minuts i 3 hores i mitja, depenent del ritme.
Habitualment des de l’església de Sant Pere de Jorba o des del Pla de Rubió.
Itinerari i punts d’interès:
El camí transcorre per zones ombrívoles amb pollancres, plataners, oms i freixes, oferint un entorn fresc fins i tot a l’estiu.
Un dels punts més emblemàtics. És un petit pantà on és habitual veure-hi ànecs i gaudir de la tranquil·litat de l’aigua.
Algunes variants de la ruta s’enfilen cap al cim de Sant Salvador per obtenir vistes panoràmiques de la zona.
La ruta permet contemplar elements del paisatge agroforestal de l’Anoia i, segons la variant triada, apropar-se al castell de Rubió.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Comú, está en el nucli urbà dels Hostalets de Pierola, s’arriba pel carrer de l’Escorxador, cantonada amb el carrer Major on esta l’antic safareig dels Hostalets de Pierola.
Historia:
El Comú és una zona d’ús públic. L’entorn presenta una forma allargassada on s’hi entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d’aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou excavat a l’altra banda del carrer.
Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d’acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d’aigua,
on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l’arribada i generalització de l’aigua corrent domèstica.
El safareig s’omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s’adreçava vers on hi havia el trull per extreure l’oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig.
L’any 1995 s’inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l’aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 