Arxiu de la categoria: aigua

Font i safareig de Cal Bep de Vilada

Publicat el per
Respon

La Font esta a sota dels murs de reforç del carrer Margançol davant la nau de l’antiga fàbrica del Bep de Vilada

El safareig esta a poca distancia de la font.

Historia:

  • Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
  • Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
  • No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
  • La font era força concorreguda pels treballadors de l’antiga fàbrica, fins que l’aigua de la font va començar a sortir dolenta per filtracions.
  • Possiblement la font agafi aigua de la veta que ressegueix el terreny en línia recta descendent i que també donaria punt d’abastiment a cal Massana Vell, cal Vilalta, i altres cases ubicades al peu del torrent que s’observa sobre el terreny.

Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l’antiga fàbrica de cal Bep.

Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur.

Per la part interior del mur, i a partir d’una reixeta, s’intueix que existeix un petit dipòsit d’obra de la font. L’aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit.

Mapes patrimoni Cultural – Any aprox. 2018

Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre.

El safareig esta adossat a la paret d’una casa. No massa gran i es rectangular.

Ara esta vuit d’aigua que no creiem que tingui que veure amb la Font de cal Bep.

Observacions:

És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del carrer Vilardell de Borredà

Publicat el per
Respon

Cal situar-se al centre de Borredà, en el carrer Vilardell.

Esta situada a la mateixa paret i porta d’acces a una finca.

Es un pou rodo i cobert. Te una portella de ferro que dona al carrer, per on es pot treure l’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Pou de Santa Margarida de Navès

Publicat el per
Respon

El passat dilluns veiem la font commemorativa de la portada d’aigua a Navès.

Avui, veiem darrera de l’edifici de Santa Margarida, hi ha un Pou molt antic.

Es un pou rodó, cobert i amb una portella d’accés per treure l’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Sant Martí de Pegueroles de Navès

Publicat el per
Respon

A l’església de Sant Martí de Pegueroles  s’arriba des de la carretera C-26, i cal seguir la carretera B-420, en sentit a Berga.  Aproximadament en el punt quilomètric 10, surt a l’esquerra una pista forestal que us portarà a l’església.

A l’entrada del conjunt de l’església i antiga rectoria, ara tot molt abandonat – ruïnós, i a peu del camí a l’esquerra, hi ha el pou.

Es un pou molt antic amb estructura rodona.

Antigament era molt important tindre un Pou, donat que al estar l’església a una bona altura, no havia aigua en les rodalies.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de Mediona de Mediona

Publicat el per
Respon

La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua.

Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les molí de Puigfred. a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous.

Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.

Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya.

A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.

Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i congost de Santa Anna Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (Alcedo atthis) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea); rèptils com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la colobra d’aigua (Natrix maura); amfibis com el gripau comú (Bufo bufo); peixos com la bagra (Leuciscus cephalus); mamífers com la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i insectes com el cavallet del diable,

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mina de cal Garcia de Polinyà

Publicat el per
Respon

La Mina esta front l’entrada de Cal Garcia (Restaurant), en el carrer del Pintor Joan Miró, 4 de Polinyà.

La boca de la mina es troba en superfície, just abans d’entrar al restaurant de cal Garcia,

I al costat d’un lledoner molt antic, que fa uns dies us vaig presentar.

Té accés amb reixa a peu pla, a partir d’on davalla en direcció esta oest i per mitjà d’uns graons tallats a l’argila.

Desconeixem a partir d’aquest punt el seu recorregut.

Al nord-est de la boca de la mina, ja a l’interior del pati d’accés al restaurant cal Garcia, es troba el pou, completament restaurat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Monument a la bomba de Polinyà

Publicat el per
Respon

El Monument a la bomba esta en la rotonda de la carretera de Sentmenat a l’altura del carrer de Ramoneda de Polinyà

Rotonda inaugurada l’any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba.

Es tracta de l’antiga font del poble que disposava de safareig, on s’anava a buscar aigua i a rentar roba.

L’escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.

La bomba l’any 1930.Extreta de Museu Històric Municipal de Polinyà. 1995. “Història gràfica de Polinyà”, p. 66. – Observacions: Projecte d’Eliseupaisatgista

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa i reg del hort del Monestir de Pedralbes de Barcelona

Publicat el per
Respon

Les excavacions arqueològiques que s’han dut ha terme a l’espai de l’hort petit han permès recuperar la traça i les restes dels antics camins ui del sistema de reg antic.

Partint d’aquests testimonis s’han pogut recuperar i restaurar el sistema hidràulic de reg tal com era que l’espai es cultivava.

L’aigua que rega l’Horta Petita és freàtica.

Proba d’una mina subterrània que ha abastit el monestir des de la seva fundació al segle XIV.

L’Hort disposa d’un sistema de reg que té el nucli a la Bassa, on va a parar un dels ramals que recullen les aigües freàtiques i fibles,

i es reparteix pels carrers de terra que el pagès hi ha de construir i mantenir.

Quan cal regar, s’han d’obrir i tancar les comportes de ferro i controlar els taps del canals.

D’aquesta manera es pot regular el cabal d’aigua que entra a l’espai cultivat.

Actualment, continua sent així, sempre la bassa esta plena d’aigua per les necessitats de reg.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Día Mundial del Agua 2026

Publicat el per
Respon

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.

El Dia Mundial de l’Aigua 2026 a escala internacional té com a lema “On flueix l’aigua, creix la igualtat”. 

Un lema que es fonamenta en la relació de l’aigua amb la igualtat de gènere, ja que, per una banda les crisis relacionades amb l’aigua afecten en major grau a les dones i a les nenes i, per una altra, la gestió en les seves mans comportarà uns majors beneficis pel conjunt de la població.

La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags:

#diamundialaigua #worldwaterday. 

Text annex:

Hem recordat en altres moments les tradicionals tasques que les dones i les nenes han dut i duen a terme en relació a l’aigua: anar a buscar-la, portar-la, rentar i rentar-se, netejar les coses i els éssers, cuinar, curar…, aprofitant-la de la millor manera possible.

Ara es vol i volem ressaltar que una gestió en la que elles siguin protagonistes redundarà en benefici de la majoria, ja que s’ha demostrat que la intervenció de les dones en la gestió i distribució de recursos redunda sempre en benefici de la població, especialment en mitjans que, l’acumulació i l’especulació d’uns pocs, han causat una gran depredació i degradació que amb aquesta incorporació femenina esperem revertir.

L’aigua només podrà fluir si no n’hi ha grans retencions particulars.

L’aigua només fluirà canalitzada amb eficiència.

L’aigua flueix quan arriba a tots els racons.

Recull de dades: Diputació de Barcelona “Dia Mundial de l’Aigua” i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Text annex i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Fons fotogràfic: Rasola

Pou i cisterna comunal de Montfalcó murallat

Publicat el per
Respon

El Pou i la Cisterna comunal estan situat en la plaça principal de Montfalcó murallat, que pertany al municipi de Les Oluges de la comarca de  Segarra,

Es creu que aquest conjunt és molt antic, i que podria haver sigut un Pou de Gel

i un cup per fermentar i fer vi,

de fet, són hipòtesis pel que fa referencia a l’antiga estructura de la construcció.

En un costat del Pou, hi ha una aixeta polsador i a munt una petita finestra de ventilació, en l’altre costat hi ha una portella d’accés.

La Cisterna te una porta per poder entrar-hi.

Va ser tot el conjunt arranjat fa anys.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero