Arxiu de la categoria: aigua

L’Associació Gestió Natural

Publicat el per
Respon

L’Associació Gestió Natural és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la protecció, la divulgació i la millora de la biodiversitat i el medi ambient. Fundada el 2013 a Catalunya, actua principalment mitjançant l’educació ambiental, la consultoria territorial i la participació ciutadana en projectes ecològics.

Serveis i Àmbits d’Actuació:

  • Tallers participatius: Activitats pràctiques sobre fauna i flora (aus insectívores, ratpenats, papallones) en entorns escolars i municipals.
  • Accions de biodiversitat: Construcció de caixes niu, instal·lació d’hotels d’insectes i plantacions de vegetació autòctona.
  • Educació ambiental: Xerrades i projectes orientats a connectar la societat civil de manera directa amb la natura.
  • Ciència ciutadana: Organització de jornades com a bioblitzs i censos formatius per al seguiment ambiental colatiu.
  • Consultoria territorial: Assessorament tècnic per a municipis, empreses o particulars sobre la revaloració de recursos naturals i gestió de fauna

L’Associació Gestió Natural ofereix diversos projectes de voluntariat ambiental i ciència ciutadana centrats en la conservació de la fauna urbana i la biodiversitat a Catalunya. Pots inscriure’t o consultar les convocatòries actives mitjançant el Portal de Voluntariat Ambiental de Catalunya.

https://voluntariatambiental.cat/organitzador/associacio-gestio-natural

Principals Projectes de Voluntariat

  • Els hostes dels hotels d’insectes (Terrassa): Voluntariat de llarga durada orientat a l’estudi, el seguiment i la fotografia dels insectes pol·linitzadors que habiten els hotels instal·lats al municipi.
  • Apadrina escocells (Viladecans): Projecte participatiu enfocat a naturalitzar, cuidar i millorar la biodiversitat vegetal i d’insectes a l’entorn urbà.
  • Bioblitz i jornades de cens: Activitats puntuals de ciència ciutadana per al recompte, identificació i monitorització col·lectiva de fauna i flora.
  • Seguiment de la biodiversitat: Accions contínues de monitorització ambiental per avaluar l‟estat ecològic d‟ecosistemes locals

Toni Sanllehí, voluntari de l’Àrea de Socis i Voluntariat de l’Associació GESTIÓ NATURAL, ens fa arribar el mapa amb algunes de les ubicacions d’Hotels insectes actualitzada de la ciutat de Terrassa:

https://www.google.com/maps/d/edit?mid=1mqR1FoFD_McY_A8ooPzOR8tvIUIfLEI&usp=sharing

A qui donem les gràcies per totes les dades de l’Associació Gestió Natural.

Recull de dades: IA. i Toni Sanllehí.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Associació GESTIÓ NATURAL i Mª Àngels García – Carpintero

Sínia de Cal Tresó de Piera

Publicat el per
Respon

La Sínia de Cal Tresó esta al costat del camí de la Pobla de Claramunt a Ca n’Aguilera de Piera.

Historia:

  • En obrir el camí es va mutilar una part de la sínia.

Les restes de la sínia estan situades dins una finca a tocar del camí, molt tapada per la vegetació.

S’hi conserva part de l’estructura del pou, refeta amb maó i amb les restes de l’eix. Al costat hi ha un safareig rectangular on s’hi emmagatzema l’aigua que es poua amb una bomba moderna.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font – mural del Convent de Santa Monica de Guissona

Publicat el per
Respon

El Convent de Santa Mònica és un antic convent d’agustins descalços al municipi de Guissona (Segarra)

El Convent esta situat en el Rabal de Bisbal de Guissona.

Aquest convent ha sofert molts canvis i utilitzacions, com un garatge, cerveseria, escola…

En l’antiga porta del bar, ara hi ha una Font  – mural amb imatges quotidianes de l’antiga Guissona.

Al centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua sobrant cau a una pica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Barranquisme a la zona de Ticino de Suïssa

Publicat el per
Respon

El cantó de Ticino és la regió més meridional de Suïssa i l’únic cantó on l’italià és l’única llengua oficial.

És mundialment famós per combinar l’eficiència i l’ordre suïssos amb el clima, la gastronomia i l’estil de vida mediterrani d’Itàlia.

Està considerat com la Meca del barranquisme a Europa,

a causa de la roca de granit perfectament polida, les aigües d’un blau turquesa cristal·lí i els canons profunds i tècnics.

Els barrancs més emblemàtics de Ticino:

  • Val Lodrino: Catalogat com un dels barrancs més bells i exigents d’Europa. Compte amb trams intermedis i inferiors molt encaixats, cascades estètiques molt potents i un entorn salvatge d’alta muntanya.
  • Val Cresciano: Un clàssic imprescindible i molt freqüentat. Ofereix una aproximació flexible (a peu, amb dos cotxes o fins i tot en helicòpter) i destaca pels seus divertits tobogans naturals i salts tècnics al tram inferior.
  • Val Iragna: Un canó molt complet amb una secció intermèdia i inferior plena de ràpels llargs, gorgs profunds i passatges molt estètics tallats al granit.
  • Pontirone: Dividit en tram superior i inferior, és un barranc marcadament aquàtic que destaca per la verticalitat dels seus ràpels i la necessitat de fer servir passamans per progressar amb seguretat.
  • Osogna (Nala inferior): Famós per la seva espectacular cascada final visible des del poble i un tram dinàmic ple de salts i estrets espectaculars.

Característiques tècniques i de l’entorn:

Tipus de roca: El granit és el protagonista absolut. A diferència de la calcària, proporciona una subjecció excel·lent i no sol relliscar, encara que esculpi formes molt verticals i tècniques.

Cabals i aigua: Els descensos són molt cabalosos i purament aquàtics.

A causa de la influència del clima mediterrani de la zona, l’aigua no sol estar tan freda com a altres punts dels Alps centrals.

Instal·lacions: L’equipament és bo però auster. És molt freqüent trobar monopunts (un sol ancoratge per reunió) i instal·lacions penjades a gran alçada que requereixen perícia per accedir-hi de forma segura.

La temporada ideal s’estén des de juny fins a principis d’octubre; el final de l’estiu és el moment amb cabals més estables i segurs

Quin nivell d’experiència tens en el barranquisme …principiant, intermedi o avançat?

En plantejar-se fer un barranquisme en aquest lloc, el que vas importar és passar-ho bé i evitar accidents.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé / URIAN Guies

Avui visitem: La Font – Pou de Sant Jaume Sesoliveres de Piera

Publicat el per
Respon

Sant Jaume Sesoliveres és un poble del municipi de Piera (l’Anoia), situat al sud del municipi, a l’esquerra del riu Anoia. Pertanyia al castell de Piera ja el 1058.

En el carrer Nou amb el carrer de la Font de Sant Jaume Sesoliveres, hi ha una Font – Pou.

Es d’estructura quadrada i esta tancada per dalt.

Per pujar l’aigua es feia servir una roda que al funcionar bombejava l’aigua.

Al seu costat hi ha una aixeta antiga, l’aigua sobrant queia a una pica.

Disposa d’una portella metàl·lica per darrera per on es pot excedir al seu interior.

Davant mateix hi ha un arbre jove i un pedrís que es pot fer servir com a seient

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font i El Salt d’en Sala de Piera

Publicat el per
Respon

La Font i el Salt d’en Sala esta al costat de la Riera de Ca n’Aguilera. Pel camí de la Pobla de Claramunt a Ca n’Aguilera dins del municipi de Pera.

Font situada en un torrent prop de la confluència amb la riera de Ca n’Aguilera.

Està construïda amb pedra, on hi ha fixat un tub metàl·lic d’on brolla l’aigua.

A sota hi ha una petita pica circular que recull l’aigua

i que sobreïx en una gran bassa dins la riera.

En èpoques de pluja, es forma un salt d’aigua que cau directament a la bassa de la font.

És un indret obac on hi proliferen espècies vegetals com la molsa

i que és l’hàbitat d’espècies com la salamadra, la colobra llisa i el tòtil.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou dels jardins de la Pèrgola de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

Els Jardins de la Pèrgola estan en la Colònia Valls de Torroella. S’arriba per la carretera de Manresa a Solsona (C-55) sortida passat el km. 50 en direcció Valls de Torroella dins del municipi de Sant Mateu de Bages ( ahir us vaig presentar-vos aquests Jardins).

En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques,

i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta,des d’on es distribueixen per les diferents cases.

També es pot fer girar la manivela i l’aigua surt per un tub que la sobran va a una pica.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Les Feixes de Coaner de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

La Masia de Les Feixes de Coaner esta en la carretera BV-3002 en el kilòmetre 4. Es una masia rodejada amb un mur (fortificada).

El pou esta dins del recinte en el jardí, no es pot accedir lliurement.

Pou lleugerament arrodonit, fet de cudols i pedres grans.

Conserva una corriola per posar la corda i el cubell per extreure aigua. Esta tapat amb una reixa de ferro, per evitat ensurts.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareigs antics de Sant Feliu Sasserra

Publicat el per
Respon

Per anar a visitar els Safareigs antics, cal des de la carretera 431 seguir pel camí de Cal Congre, i desviar-nos i seguir pel carrer Gafarró fins arribar a unes cases i a peu girar a l’esquerra fins el safareig.

El safareig esta dins d’un cobert no massa gran.

Te dos compartiments, actualment no te aigua en cap d’ells.

Quan el vàrem fotografiar estaven fent l’arranjament.

En un costat hi ha escrit : “ A. Puig any 1934”.

En la seva part de darrera conserva el mur original.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa gran de Sant Feliu Sasserra

Publicat el per
Respon

Des de Sant Feliu Sasserra cal sortir del poble pel camí de les Comes, en un principi esta asfaltat, al poc passa a ser una bona pista forestal, que va fent baixada entre bosc. Aquesta pista ens portaria a Mas Arnaus, que no arribarem.

Abans de trobar la Riera de Relat, cal girar a l’esquerra per una pista no tant bona que porta a la Bassa.

Es una bassa feta tipus de lona de goma negre, que reté l’aigua, esta tota amb un cerclat per evitar algun accident.

Tant pot fer-se servir per regar conreus, com en cas d’incendi forestal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero