Pou – Cisterna de Mas de les Cases d’Olost

Mas de Les Cases es troba documentada l’any 1005. Es tracta d’una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats en paral·lel originant un edifici de dimensions notables. 

Esta situat al costat de la carretera B-432 al Km 0, amb la confluència de la carretera BV-4405 d’Olost

Adossat a una de les parets del Mas, hi ha un destacat Pou-Cisterna.

S’alimenta de la pluja, des de la teulada un canaló porta l’aigua a dins, te una corriola per treure-la, per us intern de la finca.Te una petita teulada. Disposa d’una entrada a un nivell mes baix.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Vilalta de Santa Maria de Merlès

El Molí de Vilalta esta a 350 metres de la carretera C-154, punt quilomètric 37’200 de Santa Maria de Merlès. El molí de Vilalta es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, a prop de la C- 62 de la cruïlla on esta el Restaurant de Sant Cristòfol.

Restaurant de Sant Cristòfol

Historia:

  • L’antic molí de Vilalta probablement correspondria al segle XVII.
  • L’any 1718 el molí de Vilalta consta en el capbreu del baró de la Portella com a molí fariner i draper (antigament una farga) situats en un mateix casal, confessant tres moles, un casal, una resclosa i un rec.
  • El cens anual era d’un capó pel molí fariner i 11 lliures pel molí draper, cens que s’havia de pagar per Nadal.
  • El molí es va ampliar al segle XIX en convertir-se en serradora.
  • Fins a mitjans del segle XX el molí encara va continuar funcionant.

Es tracta d’un gran edifici de planta rectangular format per dos nivell de soterrani i tres plantes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Presenta una disposició regular de les obertures les quals estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla.

La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de soterrani inferior, el carcabà i sortida d’aigües del molí amb una obertura de volta de canó emmarcada amb pedra treballada. Sobre el carcabà, i encara a nivell de soterrani, hi ha una sala on s’hi ubicava un molí escairador. Aquesta presenta una petita finestra emmarcada amb maó. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i dues portes d’accés. La porta de l’esquerra és la única obertura emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i presenta la data de 1886 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha sis finestrals (el de l’extrem dret tapiat) i al segons pis, que estava destinat a l’habitatge, s’hi obren sis finestres balconeres, la de l’extrem dret també tapiada.

La façana est presenta a nivell de soterrani una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La resta de la façana presenta dues obertures per planta; les del pis superior són finestres balconeres.

La façana nord presenta a nivell de segon pis set finestres de menor dimensions, una de les quals està tapiada. Als nivells inferiors s’hi adossa una estructura. La part inferior d’aquesta estructura està construïda amb maçoneria de pedra i corresponia a l’antic molí fariner; presenta a la part inferior un carcabà i un portal emmarcat amb pedra bisellada. La part superior construïda amb obra és una reconstrucció ja que aquesta part es va cremar. S’adossa a aquesta estructura la bassa del molí, construïda amb un mur de maçoneria de grans carreus, que també engloba la part posterior de l’hostal de Vilalta.

La façana oest dóna al pati davant de l’hostal de Vilalta. Té l’accés a nivell de primer pis a través d’una porta coronada amb arc rebaixat. Al costat esquerra de la porta hi ha una finestra també coronada amb arc rebaixat. Al nivell de segon pis hi ha dues finestres balconeres, la de l’esquerra tapiada.

Observacions: Conserva la sala de màquines amb la maquinària del mol

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Riera de Merlès

Transcorre per les comarques del Ripollès, Berguedà, Lluçanès i el Bages.

La Riera de Merlès és un espai natural protegit i un dels corrents fluvials més ben conservats de la conca del Llobregat, a Catalunya.

És famosa pels seus espectaculars gorgs (poces) i salts d’aigua esculpits a la roca, la qual cosa la converteix en una destinació molt visitada.

Ideal per al bany recreatiu a les seves aigües cristal·lines, senderisme per rutes familiars i fotografia de natura (especialment les cascades).

Hi ha diversos càmpings a la zona, com el Càmping Riera de Merlès, que serveixen com a punt de partida per a moltes rutes.

Punts d’interès

El Pont de les Bruixes: Un pont emblemàtic a prop de les zones de bany inicials.

Gola de les Heures: Un dels trams més bells però que requereix precaució pels passos estrets.

Restriccions Importants

A causa del seu estatus de protecció ia l’afluència de visitants, hi ha normes estrictes gestionades pel Turisme del Berguedà:

• Aparcament limitat: Només hi ha 67 places de pàrquing habilitades en punts específics a prop de la riera.

• Prohibició de bany: El bany està prohibit a un tram de 7 quilòmetres al sud del Gorg de les Heures per protegir l’ecosistema.

• Respecte a l’entorn: És obligatori arreplegar qualsevol residu; la zona ha patit episodis de massificació en el passat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Bassa de Santa Eulalia de Pardines de Prats de Lluçanès

Des de Prats de Lluçanès cal agafar la ctra. B-431, a l’arribar al km 69,9, cal seguir una pista a la dreta que us portarà directament a l’església de Santa Eulalia de Pardines.

En la seva part de darrera hi ha una gran Bassa.

Al costat on dona la pista que porta al cementeri, esta protegit per una línia de rocs.

Es d’estructura rectangular, amb parets gruixudes,

Esta a un nivell inferior al del terra amb unes certa inclinació.

Recull l’aigua de la pluja, per tant depèn molt de les èpoques de turmentes i pluges freqüents.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fora de Catalunya: Balneari de Elgorriaga (Navarra)

Ubicació del Balneari: carrer Errotaldea s/n, 31744 Elgorriaga, Navarra. A uns 50 km de Pamplona.

L’Hotel Balneario de Elgorriaga es troba a la vall de Malerreka, a Navarra, i és famós per albergar la font d’aigües de més alta mineralització d’Europa.

Les seves aigües tenen una salinitat tan elevada que la sensació de flotabilitat és superior a la del Mar Mort.

Historia:

Instal·lacions i Serveis

El complex combina salut, relax i natura en un entorn pirinenc:

• Zona Termal: Compte amb piscines d’hidromassatge, cascades, dolls, saunes, banys turcs i flotariums per experimentar la ingravidesa en aigua salada.

• Allotjament: L’hotel disposa de 75 habitacions (60 dobles i 15 individuals) equipades amb bany exclusiu, TV i minibar.

• Gastronomia: Ofereix restaurant amb vistes a la vall de Malerreka i cafeteria.

• Altres: Gimnàs, cabines de massatge, solàrium i salons per a esdeveniments.

• Horaris: El centre termal sol operar de 9:00 a 13:00 hi de 16:00 a 20:00 h.

• Imprescindible: Cal portar banyador, gorra de natació, xancletes i tovallola o barnús. També es recomanen ulleres de bussejar a causa de l’alta salinitat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Antic Molí de vent de Cal Ponça dels Hostalets de Pierola

L’antic Molí de vent de Cal Ponça esta dins dels jardins de la casa.

Era per les necessitats pròpies de la finca. Es manté be la seva estructura metàl·lica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Associació Gestió Natural

L’Associació Gestió Natural és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la protecció, la divulgació i la millora de la biodiversitat i el medi ambient. Fundada el 2013 a Catalunya, actua principalment mitjançant l’educació ambiental, la consultoria territorial i la participació ciutadana en projectes ecològics.

Serveis i Àmbits d’Actuació:

  • Tallers participatius: Activitats pràctiques sobre fauna i flora (aus insectívores, ratpenats, papallones) en entorns escolars i municipals.
  • Accions de biodiversitat: Construcció de caixes niu, instal·lació d’hotels d’insectes i plantacions de vegetació autòctona.
  • Educació ambiental: Xerrades i projectes orientats a connectar la societat civil de manera directa amb la natura.
  • Ciència ciutadana: Organització de jornades com a bioblitzs i censos formatius per al seguiment ambiental colatiu.
  • Consultoria territorial: Assessorament tècnic per a municipis, empreses o particulars sobre la revaloració de recursos naturals i gestió de fauna

L’Associació Gestió Natural ofereix diversos projectes de voluntariat ambiental i ciència ciutadana centrats en la conservació de la fauna urbana i la biodiversitat a Catalunya. Pots inscriure’t o consultar les convocatòries actives mitjançant el Portal de Voluntariat Ambiental de Catalunya.

https://voluntariatambiental.cat/organitzador/associacio-gestio-natural

Principals Projectes de Voluntariat

  • Els hostes dels hotels d’insectes (Terrassa): Voluntariat de llarga durada orientat a l’estudi, el seguiment i la fotografia dels insectes pol·linitzadors que habiten els hotels instal·lats al municipi.
  • Apadrina escocells (Viladecans): Projecte participatiu enfocat a naturalitzar, cuidar i millorar la biodiversitat vegetal i d’insectes a l’entorn urbà.
  • Bioblitz i jornades de cens: Activitats puntuals de ciència ciutadana per al recompte, identificació i monitorització col·lectiva de fauna i flora.
  • Seguiment de la biodiversitat: Accions contínues de monitorització ambiental per avaluar l‟estat ecològic d‟ecosistemes locals

Toni Sanllehí, voluntari de l’Àrea de Socis i Voluntariat de l’Associació GESTIÓ NATURAL, ens fa arribar el mapa amb algunes de les ubicacions d’Hotels insectes actualitzada de la ciutat de Terrassa:

A qui donem les gràcies per totes les dades de l’Associació Gestió Natural.

Recull de dades: IA. i Toni Sanllehí.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Associació GESTIÓ NATURAL i Mª Àngels García – Carpintero

Sínia de Cal Tresó de Piera

La Sínia de Cal Tresó esta al costat del camí de la Pobla de Claramunt a Ca n’Aguilera de Piera.

Historia:

  • En obrir el camí es va mutilar una part de la sínia.

Les restes de la sínia estan situades dins una finca a tocar del camí, molt tapada per la vegetació.

S’hi conserva part de l’estructura del pou, refeta amb maó i amb les restes de l’eix. Al costat hi ha un safareig rectangular on s’hi emmagatzema l’aigua que es poua amb una bomba moderna.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font – mural del Convent de Santa Monica de Guissona

El Convent de Santa Mònica és un antic convent d’agustins descalços al municipi de Guissona (Segarra)

El Convent esta situat en el Rabal de Bisbal de Guissona.

Aquest convent ha sofert molts canvis i utilitzacions, com un garatge, cerveseria, escola…

En l’antiga porta del bar, ara hi ha una Font  – mural amb imatges quotidianes de l’antiga Guissona.

Al centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua sobrant cau a una pica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Barranquisme a la zona de Ticino de Suïssa

El cantó de Ticino és la regió més meridional de Suïssa i l’únic cantó on l’italià és l’única llengua oficial.

És mundialment famós per combinar l’eficiència i l’ordre suïssos amb el clima, la gastronomia i l’estil de vida mediterrani d’Itàlia.

Està considerat com la Meca del barranquisme a Europa,

a causa de la roca de granit perfectament polida, les aigües d’un blau turquesa cristal·lí i els canons profunds i tècnics.

Els barrancs més emblemàtics de Ticino:

  • Val Lodrino: Catalogat com un dels barrancs més bells i exigents d’Europa. Compte amb trams intermedis i inferiors molt encaixats, cascades estètiques molt potents i un entorn salvatge d’alta muntanya.
  • Val Cresciano: Un clàssic imprescindible i molt freqüentat. Ofereix una aproximació flexible (a peu, amb dos cotxes o fins i tot en helicòpter) i destaca pels seus divertits tobogans naturals i salts tècnics al tram inferior.
  • Val Iragna: Un canó molt complet amb una secció intermèdia i inferior plena de ràpels llargs, gorgs profunds i passatges molt estètics tallats al granit.
  • Pontirone: Dividit en tram superior i inferior, és un barranc marcadament aquàtic que destaca per la verticalitat dels seus ràpels i la necessitat de fer servir passamans per progressar amb seguretat.
  • Osogna (Nala inferior): Famós per la seva espectacular cascada final visible des del poble i un tram dinàmic ple de salts i estrets espectaculars.

Característiques tècniques i de l’entorn:

Tipus de roca: El granit és el protagonista absolut. A diferència de la calcària, proporciona una subjecció excel·lent i no sol relliscar, encara que esculpi formes molt verticals i tècniques.

Cabals i aigua: Els descensos són molt cabalosos i purament aquàtics.

A causa de la influència del clima mediterrani de la zona, l’aigua no sol estar tan freda com a altres punts dels Alps centrals.

Instal·lacions: L’equipament és bo però auster. És molt freqüent trobar monopunts (un sol ancoratge per reunió) i instal·lacions penjades a gran alçada que requereixen perícia per accedir-hi de forma segura.

La temporada ideal s’estén des de juny fins a principis d’octubre; el final de l’estiu és el moment amb cabals més estables i segurs

Quin nivell d’experiència tens en el barranquisme …principiant, intermedi o avançat?

En plantejar-se fer un barranquisme en aquest lloc, el que vas importar és passar-ho bé i evitar accidents.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé / URIAN Guies