Aquest Roure esta a mà dreta en la carretera de la carretera C-155, km. 2,2 a nord. Just en l’entrada a la finca Miguel Martínez, 2 de Polinyà.
Roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 10 metres d’alçada amb un tronc principal de 250 cm de perímetre que es ramifica a partir dels 2 m i una capçada amb forma de ventall, amb una amplada d’entre 10 i 11 m d’amplada.
En el tronc hi ha clavada una placa de “àrea privada de caça”.
Es troba al costat d’altres tres roures de mida similar.
Observacions:
Arbre AIL 30 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No es troba inclòs en la llista d’arbres monumentals de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Els Plataners esta en la perllongació del carrer Llaceres dins del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Platanus hispanica és de la família de la platanàcies, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
El nom comú en català és plàtan d’ombra.
Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.
Aquesta Alzina esta en el carrer de Borrell cantonada amb el carrer Monestir de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines.
L’arbre pot mesurar entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa.
L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals.
Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clars i pubescents.
L’alzina de carrer Borrell és un exemplar que ja existia abans de la urbanització d’aquesta àrea i que va quedar inclosa en una zona verda, a la via pública.
Segons dades de l’any 2017, aleshores feia 14 metres d’alçada, comptava amb tres braços, tenia una capçalera de forma ovoidal de 13 metres d’amplada.
El perímetre del tronc era de 2,6 metres i el de la soca, de 3,3 metres.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Aquesta Alzina, esta situada en el Passeig de l’església, a llevant de l’església parroquial de Sant Salvador de Polinyà.
Alzina (Quercus ilex) situada a la parcel·la que es troba a llevant de l’església parroquial, a una cota inferior.
Fa uns 12 m d’alçada i el seu tronc té un perímetre de prop 260 cm, tot i que aquest es bifurca a poca alçada en dos troncs lleugerament corbats que,
tot i donar lloc a dos unitats diferents conformen una sola capçada, de gran volum.
Observacions:
No forma part del catàleg d’arbres monumentals de Catalunya. Arbre AIL08 del catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Aquesta destacada Alzina, esta en la cantonada del Ramal de Sabadell amb el carrer de les Escoles de Polinyà
En un talús prop d’una tanca metàl•lica d’una parcel•la de correus.
Alzina (Quercus ilex) de 6,6 m d’alçada, una amplada de capçada màxima de prop de 7 m un tronc amb un perímetre de 164 cm. Està formada per un tronc principal que es ramifica a l’altura dels 2 m amb diverses branques que conformen una capçada arrodonida.
Observacions:
Arbre AIL 17 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No forma part del registre d’arbres monumentals de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
És un llogaret petit i, a la plaça central, molt a prop de l’església, hi ha aquest gran arbre.
Aspecte general:
L’estructura, tant del tronc com del brancatge principal i les seues bifurcacions, presenta nivells d’afectació i necrosi diversos, així com certs impactes per podes maldestres.
Malgrat tot, no sembla pas estar en un estat regressiu, sinó tot el contrari,
el fullatge és espès i sa, i la producció de lledons és excel·lent.
Dades descriptives
Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,61 m.
Perímetre de la base del tronc: 6,62 m.
Alçada: 15 m.
Amplada de la capçada: 12,50 m.
Altitud sobre el nivell del mar: 487 m.
Curiositats:
A Castellnou d’ Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal.
Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.
A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una séquia d’aigua. Era la séquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts.
En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per créixer i fer-se molt grans de seguida.
Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.
Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 