Bassa o estany del Parc de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

El Parc de Bellvitge esta en el carrer de l’ermita de Bellvitge, 38 i la Rambla de la Marina en el Barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Va ser inaugurat durant l’any 1988, te una Superfície de 50.316,32 m2

Parc extens, amb l’Ermita de Bellvitge, que és de la època medieval, amb zona infantil,

cafeteria-bar i taules amb bancs per fer pícnic i fonts.

El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.

La seva característica principal és que aconsegueix una certa sensació d’intimitat en un parc sense portes, situat a les terres planes del delta.

Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents.

Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l’aïlla dels blocs de pisos més propers i protegeix l’interior del parc.

Te una gran diversitat d’arbres, arbust i plantes, molt cuidat.

Cal destacar la Bassa o estany que hi ha entre l’ermita i la part de darrera del Gimnàs Metropolitan.

Tot el perímetre que envolta l’estany en la part del parc, hi ha un llarg seient.

En un del seus costat hi ha una rampa per baixar a l’estany.

L’alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l’aigua del estany, genera males olors i desencadena problemes higiènics – sanitaris.

És prohibit banyar-se a les làmines d’aigua i estany del parc.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de la Depuradora de Sant Quirze del Vallès

Es un parc molt bonic, està al nucli de Les Fonts que pertany a Sant Quirze però està entre Terrassa i Rubí i a prop de la Depuradora.

Disposa d’un arbrat divers amb molta ombra.

Consta de 9 taules de fusta i nombrosos bancs,

amb una font i papereres.

Destacant el jocs infantils diversos.

Tot el perímetre del Parc, esta ballat, així en certs dies o horari esta tancat al públic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Les Fonts naturals de Fonollosa

Us passo la llista de les Fonts naturals que podeu trobar dins del municipi de Fonollosa.

Font dels Pins

Zona o nucli o veïnat                   Nom de la Font

Fals………………………………….Font de les Oliveres

Fals………………………………….Font dels Pins

Fals………………………………….Font de Montconill

Camps………………………………Font de Pere Jutge

Camp……………….……………….Font del Raval del Soler

Canet de Fals………………………Font de la Tosca

Fonollosa……………………………Font del Balç

Fonollosa………………………….,..Font de Fonollosa

Fonollosa……………………………Font del Raval del Paisà

Font de Fonollosa

Periodicament les fonts de Fonollosa són analitzades per saber la seva potabilitat, us passo aquesta informació:

https://www.fonollosa.cat/actualitat/noticies/lajuntament-analitza-laigua-de-les-fonts-naturals-del-municipi.html

Font de les Oliveres

Recull de dades: Ajuntament de Fonollosa i Propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà de la Riera de la Riba d’Olvan

La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal.  

Rep les aigües del Rec de Cabots,  a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal, forman el Pantà.

El Pantà de la Riera de la Riba creua aproximadament per la zona central del municipi, de nord-est a sud-oest.

L’abundant Font del Rull, està situada a peu del pantà d’Olvan.

Són part de les aigües que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.

Del pantà d’Olvan, també es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Gruta del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat

Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, el Llac, la Gruta i el mateix Jardí.

Aquest jardí es coneix com a “El jardí invisible de Gaudí” on hi ha un conjunt arquitectònic desconegut fins ara, de l’arquitecte català Antoni Gaudí, creat dins dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Construït entre el 1903 i el 1912, el jardí modernista on hi destacant les Grutes.

Us passo un ampli article de La Vanguardia sobre la obra Gaudinia en els Jardins de Sant Boi de LL. del 20/11/2016 :

https://www.lavanguardia.com/encatala/20161120/411995891316/el-jardi-gaudinia-de-sant-boi.html

A continuació unes imatges del Jardí i La Cova:

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bancs Modernistes del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat

Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, la Gruta i el mateix Jardí.

Com que els bancs estaven en mal estat, s’ha procedit a la seva restauració, que ha durat sis mesos, ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinada per un equip d’arquitectes i aparelladors experts en Gaudí i el Modernisme.

La següent fase del projecte consistirà en la restauració de la Gruta, un altre dels elements singulars del Jardí Invisible, que també es troba en un estat de deteriorament avançat.

Us passo un article de La Premsa del Baix.es, sobre la restauració dels Bancs:

https://www.lapremsadelbaix.es/seccions-del-baix/cultura/el-parc-sanitari-sant-joan-de-deu-restaura-els-bancs-modernistes-del-jardi-invisible.html

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pícnic del bosc prop de Castellarnau de Sabadell

Si accedim al barri de Castellarnau de Sabadell per l’Avinguda de la Pau, sobre el número 105, trobarem un Pícnic.

Està situat al costat de l’avinguda, en una zona forestal o zona verda de bosc, lliure d’edificis,

on hi ha el Torrent del Pont del Berardo i a prop del Parc Agrari de Sabadell

Aquest Pícnic esta repartit entre dos espais planers i propers,

que disposen de taules i seients

amb papereres per mantindré net l’espai.

També n’hi ha dues fonts de xarxa urbana, en forma de pedra, però, avui en dia, no tenen aixeta… ni raja aigua.

Cal destacar la bellesa dels pins del seu entorn, tant alts que donen bona ombra a l’espai natural,

Les alzines són molt més petites, però fan una bona combinació.

Un cartell ens detalla la fauna més representativa existent en aquest bosc del Parc Agrari.

Te al costat de l’avinguda de la Pau, suficient espai per a deixar aparcat el vehicle.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llibre recomanat: L’aigua a pagès

Fitxa tècnica:

Escritor: Llorenç Ferrer Alòs

Col·lecció: Eines i feines

Número de la col·lecció:11

Matèria: Cultura popular

Idioma: Català

EAN: 9788418096280

ISBN: 978-84-18096-28-0

Pàgines: 176

Ample: 180 cm

Alt: 235 cm

Edició: 1

Contacto de seguridad: BRAU edicions

Preu: €22,00

Informació del Llibre:

L’aigua a pagès té com a objectiu analitzar com s’ha aprofitat l’aigua -un element fonamental per a la vida i que depèn de la climatologia i la geologia- al llarg del temps a Catalunya, un territori de pluviositat molt variable. L’estudi es basa en la lògica d’aquest aprofitament. Es descriuen les diferents infraestructures i s’explica el funcionament i els elements dels diferents usos, des del d’aigües superficials (sèquies, rescloses, assuts, peixeres) fins a les subterrànies (fonts, brolladors, pous, mines, qanats) passant pel de l’aigua de la pluja (cisternes, basses i bassots, aljubs, jubs, cadolles, safarejos).

El llibre també repassa l’ús de l’aigua a la casa (cuina, bugada, neteja personal, abeurament del bestiar, etc), així com per regar els horts i extensions més grans. Altres aspectes que hi apareixen són la figura del saurí, l’anàlisi de l’aigua com a font d’energia (rodes hidràuliques, els diferents tipus de molins -fariners, bataners, molins de barques…-, les fargues, etc), l’aigua com a camí (els raiers, palanques, ponts, ponts de barques…), l’aigua com a producte (pous de gel, congestes de neu, salines de muntanya i de mar), l’aigua com a medecina (fonts santes, fonts picants, fonts pudoses, fonts de ferro, aigües termals) i també com a portadora de malalties.

El llibre posa de manifest la importància de l’aigua en la nostra cultura i com el seu aprofitament ha estat sempre essencial. En aquests moments de canvi climàtic on se’ns fa evident que l’aigua és un recurs limitat, és especialment interessant observar com en el passat vam ser capaços de treure’n el màxim profit sense esgotar-lo. Com és habitual a la col·lecció, l’obra té una gran voluntat gràfica, amb fotografies d’arxiu i actuals. Malgrat el rigor i l’aportació de dades, el llenguatge amb què es presenta tota la informació és de caire divulgatiu; està, per tant, adreçat a tots els públics i pensat tant per aquells que s’interessen per primera vegada per aquest món com per aquells altres que cerquen una informació més contrastada i detallada.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Ruta dels Molins de Calldetenes

La Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes, va ser inaugurada el 1994, ha permès la recuperació d’un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements que abastien anys ha els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut.

El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. 

Es tracta d’una ruta que podeu fer a peu o en bicicleta on es combina patrimoni i paisatge.

En la ruta dels Molins a Calldetenes, a Osona descobrireu principalment la història farinera del municipi.

L’itinerari us acostarà al Museu del blat que es troba al Molí de Calvaria.

Des de dalt de la Serra de Sant Marc, on hi ha l’ermita, podreu gaudir de boniques vistes de la Plana de Vic.

Ara podreu seguir la ruta-joc dels Molins Calldetenes escanejant diferents codis QR.

La ruta pot començar des del mateix nucli de Calldetenes, a la Plaça Onze de setembre. Haureu de travessar la nova ronda de circumval·lació per agafar el camí que us portarà a la ruta dels Molins.

Durant tota la ruta trobareu cartells informatius que expliquen les curiositats dels diferents elements com recs, basses, fonts…

L’itinerari segueix trams de dos torrents, el Torrent de Sant Martí i el Torrent de la Sauleda on trobareu punts d’interès:

  • La Bassa de blanqueig, on antigament es netejaven i s’adobaven pells.
  • Seguiu fins el Molí del Pujol on destaca un desmai.
  • El Molí de la Frontera i el carcabà (sortida de l’aigua).
  • Molí de la Calvaria, del s. XI, avui dia convertit a Museu del Blat.
  • S’arriba al Molí d’Altarriba és l’únic molí sense habitatge i també l’únic que conserva els buidadors, unes aixetes que conduïen l’aigua que sobreeixia de la resclosa cap a un altre molí del municipi.

Per tot el recorregut podreu trobar arbre destacats com verns, freixes, pollancres, nogueres o saücs que proporcionant bona ombra en els dies més calorosos.

També hi ha taules per fer un pícnic o descansar-hi.

A l’arribar al terme de Sant Julia de Vilatorta, fareu la Ruta de les fonts naturals a prop de la riera, i arribareu al Parc de les 7 Fonts, amb diferents serveis.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : Les dos Fonts de la Catedral de Tarragona

Avui us presento i destaco Les Fonts situades en la plaça Santiago Rossinyol a cada costat de les escales que pujant a la Catedral de Tarragona.

L’any 1609, amb l’arribava de l’aigua des del Llorito es va construir una cisterna i una font a la plaça de les Cols.

L’any 1795 es van reformar les escales de la catedral i dos anys més tard es substituïa la font anterior per dues de noves de factura neoclàssica que s’han conservat fins avui en dia.

Aquestes es troben a ambdós extrems dels graons inferiors de les escales de la Seu.

La base d’aquestes es de llisos, el cos és de pedra de santa Tecla i té forma de prisma quadrat i tenen dues aixetes de bronze. Les cares laterals tenen esculpides cares de dones.

Les Fonts de la plaça Santiago Rusiñol és una obra de Tarragona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero