L’Alzinar de Sant Martí és un Indret del municipi de Sallent (Bages).
Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d’alzines. És un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt. L’estrat arbustiu és molt ric i espès i, per contra, l’estrat herbaci és poc desenvolupat.
La Font dels Escolans està darrera de l’ermita de Sant Esteve en la colònia Soldevila de Balsareny.
Historia:
Amb la creació de la colònia Soldevila, també coneguda com a colònia de Sant Esteve, l’antiga església que hi havia en aquest indret va quedar-hi incorporada per donar-hi servei religiós.
Entre els anys 1985 i 1986 es va portar a terme una restauració de l’església promoguda pel capellà que n’estava al càrrec, mossèn Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia.
Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada.
Una mica abans, el 1970, el mateix mossèn Bajona ja havia ideat i creat l’espai de la Font dels Escolans, al darrera de l’església. El monument als escolans és obra de Narcís Bessa i Fornell (de Sant Llorenç de Morunys) a partir d’un dibuix de mossèn Bajona.
Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990.
Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música.
Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.
Alguns dels seus treballs són de caràcter menor, d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf.
Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional.
Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.
A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes.
Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i,
al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua.
Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i,
a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets.
Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.
La Font del Remei , esta situada a prop de l’ermita del Remei en el municipi de Ripoll. Antigament es coneixia com la Font del Joncar.
Podem observar en l’estructura de la font, hi ha el broc dins d’un sol, també, per de munt , hi han tres brocs molt junts que feien de sobreeixidors. I més amunt esta gravat a la paret, el nom de J. Vaquer i l’any : 1947, data de la seva construcció.
Te uns abeuradors en cada costat, que l’amo de la finca de can Blancot, portava a abeurar els animals de la granja.
Com a taula, es va treure la mola de l’antic Molí fariner de Sant Quintí, dels terrenys de la finca, situat front de la font. a l’ombra d’uns arbres.
Actualment, l’abundant font no raja l’aigua, donat a uns moviments de terres. Consta que l’any 2003 encara brollava.
La Bassa de la Font de l’ermita esta en l’explanada per sota de la font, i que no hi ha que confondre amb el safareig que es al costat d’aquesta font (Descrita ahir diumenge)
Es una bassa molt curiosa, em vist de rodones, quadrades o rectangulars, però amb l’estructura com aquesta, veritablement, no.
Per una part el mur es allargat, la resta esta format per tres parets semi circulars i pràcticament iguales i una de mes petita.
Disposa d’una entrada de l’aigua, hi ha una caixa reguladora, i en el seu extrem contrari, esta el desguàs.
En el terreny on esta ubicat, hi ha alguna taula i seients, així con algun joc per els infants, amb pocs arbres que donin ombra.
La Mare de Déu de Bruguers o Ermita de Bruguers esta en la carretera de Gavà a Begues en el Km. 4 de Gavà.
És un edifici originalment romànic del segle XIII al poble de Bruguers a mig camí dels nuclis de Begues i Gavà (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S’hi venera la Mare de Déu de Bruguers, una marededéu trobada.
A prop de l’entrada principal de l’ermita hi ha un Roure molt destacable.
Aquest roure, mesura uns 17 metres d’alt, amb un perímetre de tronc de 3,24.
Cal dir que ha superat els tres anys de vida. Tret d’alguns clars a la copa, exhibeix un bon estat.
Un gran escocell amb escorces i una tanca per protegir-lo.
Cal des de l’A-2 prendre la sortida 576A enllaçant amb la carretera B-112, després d’un quilòmetre hi ha un trencall a l’esquerra que indica l’Àrea d’Esplai de la Salut i les Coves del Salnitre.
Situada en el camí de les coves de Salnitre, i a 5 minuts del nucli antic del poble,
aquest espai és situat en una zona verda i a prop de l’Ermita.
On hi trobarem servei de bar, zona de pic-nic, lavabos, i zona per l’esbarjo per als més petits.
El dilluns de Pasqua, se celebra el tradicional aplec de La Salut.
Se inicia amb una missa a l’ermita i continua amb una ballada de sardanes.
Com ja és habitual, aquesta trobada de germanor se celebrarà a l’àrea d’esplai de La Salut.
L’Àrea d’esplai de La Salut de Collbató, es molt freqüentat, sobre tot els dissabtes i festius.
Per accedir –hi, cal arribar-vos per la BV2127 si veniu de Vilafranca entre el km 1 i km 2 d’aquesta carretera, trobareu a mà esquerra una pista de terra amb un indicador cap a la muntanya de sant Jaume, a un 600 metros trobareu l’accés a l’àrea de pícnic i l’aparcament. (Ja vaig fer fa unes setmanes un article sobre aquest lloc)
Des d’aquí he de seguir la pista uns 350 metres fins arribar un encreuament de camins, agafeu el segon sender a l’esquerra que s’endinsa al bosc i puja cap a l’ermita de Sant Pau, hi ha un indicador.
Seguiu a peu fins l’ermita de Sant Pau, ubicada a un petit turó, des d’on tenim una panoràmica molt bonica en diez clars sobre el pla de Vilafranca.
L’ermita esta dins d’una cova.
Així mateix, la seva Font en una altra de les coves.
Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica semi circular.
En cada costat un seient adosat en la mateixa estructura de la cova.
La Font de Sant Antoni esta en el costat esquerd de l’ermita de sant Antoni d’Altafulla.
Esta feta d’obra amb pedres i petits rocs, fa conjunt amb els murs externs de l’ermita. Disposa d’una aixeta de polsador, l’aigua cau a una petita pica d’obra.
En l’altre costat de l’ermita hi ha una zona de pin nic amb taules i seients.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 