La Font de ca n’Argeleguet està a l’oest de la masia de Ca n’Argelaguet.
Per anar a la Font, us caldrà agafar la carretera BV-1248 de Sabadell a Matadepera i en el punt quilomètric 4,100,
Deixareu la citada carretera per prendre el segon camí a l’esquerra, que anireu entre una pineda i entre uns camps. Al fer un revolt caldrà deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que esta a l’esquerra,
fins arribar a un altre a la dret barrat amb uns pilons de fusta que ens porta directament a una esplanada amb bancs.
A sota a l’esquerra trobem la font que cal accedir baixant per uns esglaons.
L’aigua que surt per un broc cau a una pica a nivell molt baix, segueix per una canonada fins una bassa,
que deuria servir per regar els camps propers.
Es un espai natural, tan pròxim de Sabadell com de Terrassa i així d’altres poblacions,
molt de pas de gent , que va a peu, amb gos, a cavall, amb bicicleta…
Per anar a la Roureda de Les Tapies, si veniu de Manresa, us cal seguir la carretera N – 141 c direcció Moià, cal a l’arribar a una cruïlla que a la dreta va a Viladecavalls de Calders, pues vosaltres gireu a l’esquerra, direcció al mas Les Tapies, al poc en una bifurcació de camins,
seguiu tot recta direcció al Forn de Calç, molt abans passareu pel aquesta Roureda.
Arribareu desprès de passar entre camps conreats i bosc de pins, a un espai que os ho esperàveu…!
La Roureda de les Tàpies esta format per un destacat nombre de roures grossos i vells, situats en un prat sense vegetació.
Un cercat de fusta no us permetran entra amb el cotxe, però si a peu.
Molts d’aquest Roures, són centenaris amb una alçada important.
Tenen entre 200 i 300 cm. de perímetre.
I una gran majoria son d’un alçada de 20 m.
Pi destacable
No tots estan prou be, alguns presenten branques seques o danyades per algun paràsit,
també, segons estudis fa que la manca actual de pluges generoses l’aigua no profunditzi tant dins de la terra, on les arrels se assequin i poc a poc podria morir l’arbre.
Són pocs el roures d’aquestes característiques que podeu trobar en altres llocs de la comarca, donat que l’explotació forestal del segle XX, va fer desaparèixer molts exemplar com aquests..
Es un espai tranquil amb molta ombra i que cal respectar.
Des d’arreu del Terme de Rubí podem iniciar diferents itineraris, per visitar les ultimes : masies, fonts, ermites, safareigs, casetes de pedra, etc…del seu terme municipal.
Un d’aquest punts es iniciar els itineraris des de l’antiga Masia de Xercavins,
és una de les masies més antigues del municipi i està situada a prop del nucli de Rubí.
Son d’aquest itineraris que es poden visitar tot caminant entre mig de camps, boscos i natura de les seves rodalies.
Us portaran a llocs concrets, com el Safareig de l’hort dels Teies, Can Ximelis, la Masia Can Feliu, masia de Can Ramoneda i el seu Safareig, ermita de Sant Muç i la seva Font, can Roig i les 2 fonts i molt més llocs…
Aquests itineraris estan ven indicats per medi de cartells durant tot el recorregut o en els encreuaments.
Llocs naturals que passen ara aquests itineraris entre urbanitzacions i Polígons industrials, però que són llocs per caminar, passejar i gaudir. Us invito a visitar-los. !!!
El Camí de Sant Jaume en català, en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques.
És una ruta que recorren els pelegrins procedents d’Espanya i de tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.
Durant tota l’edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l’època actual ha tornat a prendre un gran auge.
No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d’accés al camí més conegut que és l’anomenat Camí francès de Sant Jaume.
Segons la história, el culte a Sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l’any 814 es trobaren les relíquies de l’apòstol
i a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge reben el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.
Molts dels primers pelegrins procedien de regions d’Europa pioneres en l’aportació de novetats musicals.
Partint alguns del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l’Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori I.
Poc importava que aquells que venien del nord d’Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i els Pirineus els diguessin que en el seu lloc d’origen, el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.
Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d’un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del camí i allà se’ls parlés, no sense nostàlgia, d’una litúrgia que no feia molt era l’element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hispà.
Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància.
Per a l’Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només pel pelegrí religiós, i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures pels pelegrins.
Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí.
Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix l’element religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles.
El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals.
Es passa per Monestirs, ermites, convents, …
rius, pantans i ponts,
i natura,
fonts naturals,
arbres monumentals, boscos de tot tipus
Boscos casi màgics
i camps…
L’actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.
El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,
i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s’ha convertit en símbol de fraternitat, vertebrador d’una consciència europea.
El Camí Català de Sant Jaume té el punt més principal al Santuari de Montserrat, unió dels camins barceloneses, tarraconenses i gerundenses,
Monestir de Montserrat (Catalunya)
i també dels provinents de França. Des de Montserrat va direcció a Lleida i Saragossa on se uneix al Camino Xacobeo del Ebro.
Us passo el recorregut del camí de Sant Jaume des de la frontera de Girona amb França, Montserrat, Lleida i fins l’Aragó :
Teniu d’anar per la carretera C-38, de Sant Pau de Seguries direcció a Camprodon, trobareu a la dreta entre el veïnat de la Colònia Estabanell i la Fabrica de galetes Birba, una carretera o pista asfaltada a l’esquerra, que us portaria a Ogassa.
Teniu de seguir-la i desprès de la primera corba, i a l’esquerra en una pla, trobareu La Font – Dipòsit dels Camps de la Molina, la qual ja us vaig descriure el passat 22 de juliol de 2020, cal continuar amb precaució per aquesta carretera que es molt estreta.
Una vegada que passeu la quarta corba, en la recta i a ma dreta a peu de bosc hi veureu la Font d’en Pere Cabrer.
Font aquesta, molt senzilla, un tub adossat a la paret, donaria l’aigua a una pica rectangular, ara no raja aigua.
Si però ho fa a uns metres a la vostra dreta hi surt amb abundància i es perd per una reixa i passa per sota la carretera tot perdent-se pel altra costat.
Hem observat com aquesta font i d’altres existents en aquesta zona, no regant per broc i si ho fan per altres punts arran del terra, serà perquè no es pugui agafar-ne l’aigua pel consum humà?…
Teniu d’anar per la carretera C-38, de Sant Pau de Seguries direcció a Camprodon, trobareu a la dreta entre el veïnat de la Colònia Estabanell i la Fabrica de galetes Birba, una carretera o pista asfaltada a l’esquerra, que us portaria a Ogassa.
Teniu de seguir-la i desprès de la primera corba, i a l’esquerra en una pla, trobareu La Font – Dipòsit dels Camps de la Molina.
Es un dipòsit amb teulada amb curvatura, i en un costat hi ha un gruixut tub, en que l’aigua cauria a una pica gran quadrada.
Ell lloc com la font, estaven anys en rere en un estat d’abandó, es va treure malesa i terres i ha quedat un espai net i amb un camp net.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 