Fa uns dies us vaig presentar el Parc del Torrent de la Romeua de Sabadell, avui serà uns jardins a prop, concretament de la Plaça de Lisboa, en la Ronda d’Europa i paral·lel a les vies de tren Renfe.
Es un espai amb poca vegetació,
però amb bons llocs per poder prendre el sol, sobre tot en dies freds.
Te alguns arbres i arbustos.
Al altre costat de les vies hi ha una antiga caseta abandonada.
En general, és un espai tranquil en el Barri de can Llong.
El parc del Torrent de la Romeua està ubicat al nord-oest de la ciutat de Sabadell, al Districte 3, delimitat pel carrer de Budapest i de Praga i dividit per la ronda d’Europa.
Superfície:
El parc es divideix en dues zones clarament diferenciades per la topografia i la ubicació, amb una superfície aproximada de 3,71 ha.
Les obres de construcció van finalitzar a l’octubre del 2005.
Com arribar-hi:
Al parc s’hi arriba en transport públic amb les línies 6 i 7 i també és accessible en carril bicicleta en continuïtat amb diversos punts de la ciutat i amb vehicle.
ORIGEN I ANTECEDENTS:
El parc del Torrent de la Romeua pertany geogràficament a una torrentera, el torrent de la Romeua, formant una unitat paisatgística que ha estat trencada per la progressiva urbanització de la ciutat i el seu creixement urbà.
Per a la redacció del projecte es van tenir en compte com a criteris de valoració els aspectes topogràfics, geològics, vegetals i hidrològics del lloc en la fase inicial.
El Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, el qualifica com a parc urbà i forma part de l’estructura dels parcs del barri de Can Llong.
L’autora del projecte ha estat l’arquitecta Rosa Maria Torra amb la col·laboració de l’arquitecta Cristina López pel que fa el disseny del mobiliari.
PROJECTE
El parc vol ser un espai verd que conservi la topografia i el caràcter preexistent, pavimentant el mínim i té per objecte donar protagonisme a la llera del torrent, les elevacions i a la vegetació autòctona existent abans de la urbanització.
En visita al parc es poden diferenciar clarament dues zones:
La zona oest, que limita amb el torrent de la Romeua a la part nord i que es tracta com un parc lineal, des de la ronda d’Europa fins al camí del Mas Canals.
El pendent al llarg del seu recorregut és molt suau, amb la qual cosa es fa una zona molt atractiva pel passeig i el recorregut.
Disposa de places amb bancs i alguna zona de pícnic amb taules i bancs
Així mateix te jocs infantils.
Cal dir que en la part alta te una extensa i vegetació exuberant,
On es troba la torre d’en Fau la casa de l’antiga propietat, ara abandonada i en ruïnes.
La vegetació predominant del parc la formant grups d’alzines, roures, pins, xops, plàtans, pollancres, àlbers i trèmuls.
Tot fent un passeig per la zona urbana del barri de Castellarnau de Sabadell, concretament en el carrer de Francesc Sabaté, la vista sens va aturar en un arbre que tenia un gran niu de vespa asiàtica.
Us passo un interessant article de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, sobre aquest problema:
La Resclosa del Pla de Cardona esta situada en la riera de la Golarda, s’arriba aigües amunt des del pont de la carretera de Sabadell a Calders, tot passat el Cementeri.
Historia:
La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret.
Especialment els horts dels pins de la Païssa.
Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà.
És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.
Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs.
Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera,
especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.
Està en un espai natural molt bonic, amb una vegetació frondosa i verda.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Propi.
Els dos Pous de Glaç de Mogoda està a prop de la Plaça del Molí (en la Mogoda) de Santa Perpetua de Mogoda.
Pou Gran i Pou Petit
Historia:
Pous de glaç de Mogoda (CANYAMERES, 2009: 116-118). Els pous de glaç formen part d’aquell grup d’estructures de l’àmbit rural que com diria l’expressió popular: fan de mal conèixer. Generalment han deixat poc rastre escrit. Esbrinar la seva cronologia per la via dels documents resulta força complicat, i en la majoria de casos no hi ha resultats. S’ha de tenir en compte que hi ha moltes zones límit pel que fa a hores de fred, ja que normalment aquestes estructures productives es situen en zones de major alçada, a la muntanya i a les planes interiors, àrees més fredes que la plana del Vallès.
Tant els pous de Sant Oleguer i Ribatallada a Sabadell com els de Mogoda o can Donadeu aprofiten el diferencial tèrmic que hi ha al Ripoll i el Baix Vallès durant l’hivern i que predisposa a patir més intensament les situacions d’inversió tèrmica i per tant glaçades més fortes. Un dels factors determinants per a la ubicació de pous de glaç era la distància als possibles centres de consum.
En el cas dels pous del Vallès això no era cap limitació, sinó més aviat un avantatge. La limitació venia donada per les hores de fred. Un mínim de fred suficient per “empouar” garantia uns menors costos, donada la proximitat a centre de consum com la ciutat de Barcelona”.
Hom està d’acord que si bé la tècnica de la conservació de la neu i el glaç és coneguda des de l’antiguitat, però no és fins l’època moderna i especialment als segles XVII i XVIII quan a casa nostra podem parlar d’una indústria de l’obtenció, la conservació, el transport i el consum de glaç.
En aquest sentit, les dades que tenim dels pous de glaç de Mogoda són del segle XVIII.
El pou de glaç gran de Mogoda ja estava construït l’any 1718 i aquest mateix any es començava a fer el pou petit: “També y tenim un pou de glas gran que est any se ha tret que era ple, aventlo començat de traurer a 10 de juny y averlo acabat de traurer a tres de juriol, 1233 cargas.
Constant les cargas del 9 de juny, a 9 sous la carga, y les de juriol a 10 sous. Se ha tret 559 lliures. Sense 10 carregas que se’n tragué per nosaltres, y quatre sen da de limosna als Pares Capuchins de Barcelona. Les 1015 càrregas a 9 sous valen 456 lliures (…) Est any (1718) se fa lo altre pou petit,”
El més d’octubre de 1774, dos regidors de Barcelona, el marquès de Lló (Domènec de Mota i d’Arenys) i Francesc de Portell, acompanyats dels experts Joan Soler i Lluís Sadurní Galí, visitaren diversos pous de glaç dels Vallès i el Maresme per encàrrec del consistori barceloni, amb l’objectiu d’estudiar les possibilitats de subministrament de glaç a la ciutat. En l’informe fan referència als dous pous de Mogoda a més de diverses consideracions que ratifiquen el que s’ha dit a l’inici sobre hores de fred al Vallès, i costos de transport.
Pou Gran
Els Pous de glaç de Mogoda, es troben situats a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres de l’antic molí de Mogoda, actualment en runes. Des del nucli urbà l’accés a Mogoda es fa des d’una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l’avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. Els pous es troben al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol.
Pou Gran
Els pous de Mogoda estan formats per dues construccions de planta circular, secció cilíndrica i volta en cúpula. El pou més gran sabem que ja estava construït l’any 1718. El pou petit situat just al costat de ponent, és el que es veu primer, es va realitzar a l’any esmentat. Es tracta de construccions soterrades, obrades amb còdols barrejats amb maons i lligam de morter de calç.
Pou Petit
El pou petit conserva la volta en cúpula, amb una part descoberta protegida per una reixa metàl·lica. A la part inferior, del parament exterior no soterrat s’hi observa una obertura d’accés al pou. Quan el pou estava en funcionament, una vegada carregat, es tapaven les obertures amb lloses, portes, pedres, etc.
Vistes Pous
El glaç natural s’obtenia de fonts i mines pròximes que durant l’hivern quedaven glaçades, o bé de basses de poca fondària i de grans dimensions construïdes expressament. En el que és ara un camp de futbol, hi havia l’antiga bassa del Moli de Mogoda, que també hauria servit per a tal fi.
Pou Petit
Observacions:
Puntualment alguns diumenges el Grup Pro-Arqueologia organitza visites guiades als pous de glaç de Mogoda. Sense senyalització informativa. Les coordenades corresponen al pou gran, que és el de fet que apareix topografiat en tots els mapes. Les coordenades del pou petit són: x: 433049.96; Y: 4598110.86; Z: 67m snm.
Vistes Pous
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultutal – Diba.
La Font de ca n’Argeleguet està a l’oest de la masia de Ca n’Argelaguet.
Per anar a la Font, us caldrà agafar la carretera BV-1248 de Sabadell a Matadepera i en el punt quilomètric 4,100,
Deixareu la citada carretera per prendre el segon camí a l’esquerra, que anireu entre una pineda i entre uns camps. Al fer un revolt caldrà deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que esta a l’esquerra,
fins arribar a un altre a la dret barrat amb uns pilons de fusta que ens porta directament a una esplanada amb bancs.
A sota a l’esquerra trobem la font que cal accedir baixant per uns esglaons.
L’aigua que surt per un broc cau a una pica a nivell molt baix, segueix per una canonada fins una bassa,
que deuria servir per regar els camps propers.
Es un espai natural, tan pròxim de Sabadell com de Terrassa i així d’altres poblacions,
molt de pas de gent , que va a peu, amb gos, a cavall, amb bicicleta…
Horari: dissabtes, diumenges, festius i ponts (exceptuant 25 de desembre i 1 de gener)
D’octubre a març, de 9 a 18 h; d’abril a maig, de 9 a 20 h; de juny a setembre, de 8 a 21 h.
Es un espai molt tranquil i que es pot visitar la propera font de la Boixa.
El seu aparcament i el que hi ha una mica més amunt, sota l’ermita de Les Arenes, són bons punts de sortida per a excursions pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Obac i les rodalies.
Recull de Dades: Ajuntament de Castellar del Vallès, Diputació de Barcelona.
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
La Font Foradada de Matadepera esta situada sota de la carretera de Sabadell a Talamanca, un caminoi baixa al bosc en el quilòmetre 9,200.
Entorn en desús des de fa molt de temps, en estat progressiu d’abandonament.
La Font Foradada està situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, al capdavall de l’obaga de les Cantarelles. Hidrogràficament també està ubicada entre dos torrents, el del Collet Estret i el del Roig, igual que ho està estratègicament el mas de La Barata.
El lloc és ombrívol i convida al repòs. La font, que ara no raja, estava situada on hi ha una bassa de planta semi-circular. L’aigua baixava per un canaló cap a una pica que sobreeixia cap a la bassa.
Està buida i la vegetació l’està engolint. La bassa, està construïda de pedra, restes de maons i arrebossada amb morter de calç.
No té rentadora, però el pedrís, pel seu costat sud, té un retall que permet, en cas de sobreeixir caure cap a una canal mig colgada.
La font forma part de la construcció d’un jardí romàntic, amb parterres i camins resseguits per pedra en una zona molt planera.
Forma part d’aquest jardí un parterre circular amb una taula de pedra al bell mig
i un banc fet de pedra del qual en queden nombroses restes mig tapades per la molsa.
Tot i que el jardí romàntic és propi del segle XIX, probablement la font ja existís amb anterioritat.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural –Diba.
L’antiga masia de Castellarnau és fortificada del segle XII. Al segle XVII aquesta pertanyia a la família Borrell que la va vendre l’any 1662 al genovès Francesco Berardo per la qual cosa passà a ser coneguda com Torre Berardo.
Dins de la finca a part de la masia, ara un destacat Restaurant de Sabadell , hi ha la Torre, l’ermita, un jardí molt cuidat i el Pou.
El Pou és de construcció casi circular, podeu veure que les parets són entre velles rajoles planes i trossos de roc, per sobre esta obert, disposa d’una finestra tancada per una reixa, per on es treia l’aigua.
Sota de la finestra disposa de dos petits seients de pedra vermella.
En un dels costats veureu adossat al pou, una pesa d’obra rectangular que faria d’abeurador, no te res a veure amb la construcció del pou.
Si visiteu el lloc, recordeu que esteu dins d‘una finca particular oberta al públic que va a menjar al Restaurant, cal respectar tot el seu conjunt.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 