Els Plàtans están situats al passeig del Baixador de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Platanus hispanica és de la família de la platanàcies, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
El nom comú en català és plàtan d’ombra. Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.
Conjunt de plataners al passeig del Baixador, al barri de Mira-sol, situats a cada costat del vial. Segons dades de l’any 2017, aquests exemplars mesuraven uns 12 metres d’alçada, tenien diversos braços i una capçada ovoidal de 7 metres d’amplada. El perímetre del tronc era d’1,45 metres i el de la de la soca, d’1,9 metres. Les capçades dels plàtans fan l’efecte de crear un túnel vegetal entre els arbres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Aquesta petita zona d’estada esta en l’Av. del Mogent 66 de Llinars del Vallès.
Es un espai que havia sigut agrícola antigament, ara per un costat es una polígon industrial i pel altre es la riba del riu Mogent i autopista.
La zona d’estada esta formada per tres grups de plataners i a l’ombra hi han dos taules i seients de fusta.
Els grups de plataners són formats per cada un dels amb varis trons com a germans de soca,
El conjunt de tots els arbres formen com una sola capçada molt gran, amb molta ombra l’estiu.
La gent habitual que utilitza l’espai, es algun empleat del polígon i sobre tot gent que fa el camí de Cardedeu a Llinars del Vallès d’anada i/o tornada.
Aquest Roure esta a mà dreta en la carretera de la carretera C-155, km. 2,2 a nord. Just en l’entrada a la finca Miguel Martínez, 2 de Polinyà.
Roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 10 metres d’alçada amb un tronc principal de 250 cm de perímetre que es ramifica a partir dels 2 m i una capçada amb forma de ventall, amb una amplada d’entre 10 i 11 m d’amplada.
En el tronc hi ha clavada una placa de “àrea privada de caça”.
Es troba al costat d’altres tres roures de mida similar.
Observacions:
Arbre AIL 30 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No es troba inclòs en la llista d’arbres monumentals de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Els Plataners esta en la perllongació del carrer Llaceres dins del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Platanus hispanica és de la família de la platanàcies, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
El nom comú en català és plàtan d’ombra.
Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.
Aquesta Alzina esta en el carrer de Borrell cantonada amb el carrer Monestir de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines.
L’arbre pot mesurar entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa.
L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals.
Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clars i pubescents.
L’alzina de carrer Borrell és un exemplar que ja existia abans de la urbanització d’aquesta àrea i que va quedar inclosa en una zona verda, a la via pública.
Segons dades de l’any 2017, aleshores feia 14 metres d’alçada, comptava amb tres braços, tenia una capçalera de forma ovoidal de 13 metres d’amplada.
El perímetre del tronc era de 2,6 metres i el de la soca, de 3,3 metres.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Aquesta Alzina, esta situada en el Passeig de l’església, a llevant de l’església parroquial de Sant Salvador de Polinyà.
Alzina (Quercus ilex) situada a la parcel·la que es troba a llevant de l’església parroquial, a una cota inferior.
Fa uns 12 m d’alçada i el seu tronc té un perímetre de prop 260 cm, tot i que aquest es bifurca a poca alçada en dos troncs lleugerament corbats que,
tot i donar lloc a dos unitats diferents conformen una sola capçada, de gran volum.
Observacions:
No forma part del catàleg d’arbres monumentals de Catalunya. Arbre AIL08 del catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Aquesta destacada Alzina, esta en la cantonada del Ramal de Sabadell amb el carrer de les Escoles de Polinyà
En un talús prop d’una tanca metàl•lica d’una parcel•la de correus.
Alzina (Quercus ilex) de 6,6 m d’alçada, una amplada de capçada màxima de prop de 7 m un tronc amb un perímetre de 164 cm. Està formada per un tronc principal que es ramifica a l’altura dels 2 m amb diverses branques que conformen una capçada arrodonida.
Observacions:
Arbre AIL 17 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No forma part del registre d’arbres monumentals de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó