L’alzina esta en el camí d’accésprop de la Can Pareres, del Noviciat de La Salle de Veciana,
concretament a certa alçada d’aquest camí, ven visible.
Es un tronc gruixut, però baix, amb nombroses branques,
que dona una capçada arrodonida i amb moltes fulles.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El passat dia 3 de desembre us vaig presentar una part del Parc de ca n’Oriol, on hi ha la zona de Pícnic situat front l’antiga masia.
Avui ens fitxarem en altres espais nous, com una zona de gimnàs per adults i espais esportius, i jocs infantils de la Bombonera.
A l’entrada mateix pel carrer del camí de ca n’Oriol, hi ha una remodelació del Parc,
on trobem l’Àrea de Salut del Bosc de Ca n’Oriol, on destacant els aparells per fer activitats de gimnàs i esport.
La amplia zona de jocs infantils de la Bombonera es pot arribar per el carrer Camil Flammarion,
on els més petits podran gaudir de diversos jocs,
hi ha una Font
així com alguna taula i seients.
A poca distancia trobarem un laboratori per mesurar l’aire ambient.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Remunta, antigament coneguda com Ca n’Agustí o Ca n’Angulo, és una masia de l’Hospitalet de Llobregat
El 1886, el Ministeri de la Guerra va comprar la casa i la finca de 8,5 hectàrees a la seva vídua Mercè Bertran i d’Amat per la quantitat de 75.000 rals de billó.
Va ser destinada al cos d’artilleria fins al 1902, quan va passar a Dipòsit de Sementals d’Artilleria, que li va donar el seu nom popular.
El 1994 s’hi va instal·lar una escola de capacitació agrària.
El 2007 va ser cedida a l’Ajuntament de l’Hospitalet, i entre 2013 i 2014 les cavallerisses van rehabilitades com a escola bressol.
Dins del recinte cal destacar dos tipus d’arbres, les Palmeres i els Plàtans.
Uns més alts i grans que altres,
que donen una bona ombra.
Forment part del Parc de la Remunta.
Un petit pulmó verd dins de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat.
Recull de dades generals: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest Roure, esta en el camí de Sentmenat a Santa Perpètua de Mogoda, 250 metres al nord-oest de la deixalleria de Polinyà.
Es un espai de camps on hi han disseminats roures i alzines de diferents mides.
El Roure martinenc (Quercus pubescens) te prop de 14 metres d’alçada,
presenta un únic tronc que al capdamunt es divideix en quatre branques.
La capçada, molt frondosa, competeix amb una alzina del seu costat.
Presenta un bon estat de salut.
Arbre AIL12 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista.
No consta en cap inventari d’arbres monumentals de Catalunya.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural-Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Parc del Torrent de Ferrussons esta entre el coll Favà i la masia de Can Magí,
ubicat en l’avinguda de Can Magí, el carrer de Clementina Arderiu i carrer de Torrent de Ferrussons de Sant Cugat del Vallès.
Antigament, formaven part dels terrenys de la masia de can Magi, estava envoltat pels conreus de vinyes i fruiters.
Actualment, hi ha pas des de la part alta per medi d’un camí arranjat fins la part baixa del parc.
En el torrent hi ha àlbers, amb sotabosc de vinca, heura i cua de cavall.
A la llera, hi trobem alguns exemplars de roures.
El pi blanc s’hi ha anat introduint també durant les darreres dècades.
Els accessos són alguns adaptats, altres…no
Amb seients a l’ombra,
disposa de lavabos, te alguna Font de xarxa pública,
jocs infantils destacables,
aparells per adults per fer gimnàs.
i taules amb seients de fusta per fer un àpat, papereres…
El Parc donat el seu ambient fresc de ribera, esta dins del llistat de refugis climàtics del municipi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
El Pontarró és un Barri de Martorell (Baix Llobregat), a l’esquerra del riu Anoia, entre aquest riu i el torrent del Llop.
Bàsicament els plàtans esta en la xarxa de camins a les serres de Les Torretes i d’Ataix
i que connecten aquests indrets amb la Vila;
els camins a les terrasses fluvials de l’Anoia, fonamentalment el passeig del Pontarró,
i un petit fragment del camí de Prats a la vora sud del torrent de Llops.
També estan a prop dels Horts allí existents.
Són en general plàtans amb troncs gruixuts i branques nombroses, amb fulles grosses.
Alguns d’aquests plàtans són germans de soca amb 2 o 3 troncs.
Que donant una bona ombra, si es fa el recorregut sota els arbres.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.
Historia:
Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…
Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.
La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,
i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.
El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.
Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.
Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,
la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.
També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,
i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.
Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
El Parc de Can Vidalet, és un gran parc històric d’unes 3,5 hectàrees que conserva elements del antic jardí senyorial, como un templet, un estanc, un safareig ( que ja us vaig presentar) i un palau modernista.
Destaca també l’itinerari Botànic dins d’aquest Parc.
On especialment podrem veure grups de noies i nois d’escoles amb els seus professors visitant-lo.
Te l’ajuda de 25 fitxes dels arbres, que són explicatives de les espècies més destacades del parc de Can Vidalet,
amb la seva descripció, l’origen, l’ús i la singularitat.
Aquest itinerari botànic és una eina que ajudarà a descobrir el parc i a conèixer-lo,
i entendre la diversitat d’espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que habiten a Can Vidalet, siguin d’origen de Catalunya o d’altres països del Mon.
Podem destacar arbres i arbusts com arbre de l’amor, Acàcia del Japó, diverses Palmeres, Àlbers, Alzines, Pi blanc, Pota Grossa,
Om de Sibèria, Oliveres, Lledoners, Plàtans, Xiprer, Margalló, entre altres…
En el seu dia es va editar una Guia Botànica:
Us recomanem molt la seva visita, tant per petits, joves i grans
També a l’estiu es un bon refugi clímatic…
Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i altres
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
L’Ajuntament de Palma esta situat en la plaça de Cort, 1 de Palma de Mallorca.
De 1989 ençà, gairebé al mig de la plaça es troba una immensa olivera trasplantada de Pedruixella Petit (Pollença).
Va ser regalada per l’empresari Jaume Batle i Manresa,
i es calcula que té més de 600 anys i pesa unes 4 tones.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.
En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral. Molí del Rieral, no obstant en aquest punt es el carrer de les Passadores, 11.
En aquest tros de carrer no asfaltat, en el costat esquer i front l’edifici del Molí, hi ha una filera de grans plàtans.
Són de tronc molt gruixut amb branques destacades.
Amb moltes fulles tots d’ells, amb capçades grans.
Fent en aquest tros de camí una ombra que s’agraeix a l’estiu.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 