Crta. C-37, km. 61,3 a la sortida del nucli antic de Santa Margarida, al cantó esquerre de la ctra.
Un camí baixa a la riera, la font esta en un marge a l’esquerra a tocar del pont de la carretera.
La seva estructura esta adossada al mur que conte la paret d’obra. Te el nom de la font gravat. El broc no raja aigua i la pica esta plena de terra i fulles. Coneguda també per la Font de Sanahuja.
A cada costat de la font hi ha un seient d’obra mig tapada per la vegetació.
El Pi d’en Xandri, el cèlebre pi pinyoner de Sant Cugat del Vallès catalogat com a Arbre Monumental de Catalunya.
Ha patit dues incidències greus amb les seves branques de manera consecutiva:
L’Agost de 2025 (Branca emblemàtica): El 18 d’agost de 2025 va caure la gran branca aïllada que li donava la seva peculiar i característica silueta de para-sol. Aquella branca, que s’havia mantingut separada des de la històrica nevada de Nadal de 1962, va cedir a causa de l’acumulació de calor extrema, el pes, l’estrès hídric i la sequera acumulada.
El Juliol de 2026 (Segona branca afectada): Pocs mesos després, el juliol de 2026, es va detectar el trencament parcial d’una altra gran branca de la copa (una ramificació secundària de la part inferior). La branca va quedar esquerdada i penjant d’un fil. L’Ajuntament de Sant Cugat va anunciar que es retiraria la fusta tan aviat com baixés el risc d’incendi a Collserola per poder treballar amb seguretat.
Tot Sant Cugat
A causa d’aquests episodis consecutius lligats al canvi climàtic i a l’edat de l’arbre (uns 252 anys), s’han reforçat les tasques d’arboricultura, col·locant sistemes de sustentació dinàmica per intentar salvar la resta del brancam d’aquest gran símbol de la Torre Negra.
La Font esta situadaal bell mig del nucli urbà, al Pla de Missa, al costat de la Rectoria de Copons.
Historia:
Probablement, les peces que conformen la font foren reaprofitades d’altres estructures.
La datació està relacionada amb la construcció de l’edifici de la Rectoria.
Font situada a la banda de llevant del Pla de Missa i que es troba adossada a la façana de migdia de la Rectoria. Es tracta d’una petita font de pedra formada per una pica de planta circular, assentada damunt d’un tambor estriat. La pica està adossada a un frontal semicircular format per dues pedres picades, amb un sortidor central . Aquest frontal està rematat per un element troncocònic de pedra picada a mode de barret.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat
La Font de la Ponsa, esta situada a uns dos quilometres de Les Useres (L’Alcalatén). Esta modesta font, dona 7 litres per minut. Per accedir cal anar per la carretera CV-165 en direcció a Costur, a escassos 200 metros. També es pot arribar caminant des del poble, es una recorregut senyalitzat fins la Font de la Ponsa i seguir fins Pic de la Penyaroja.
Consideramos los jardines como nuestros dominios personales, donde podemos crear los mundos que deseemos. Pero también están ocupados por miríadas de otros organismos, todos con sus propias vidas que liderar. El conflicto entre estas dos bases de poder, sugiere Richard Mabey, es un microcosmos de lo que está sucediendo en el mundo en general.
En este provocador libro, basado en los dramas cotidianos de su propio jardín de Norfolk, Mabey ofrece un escenario diferente, donde la naturaleza se convierte en un socio igualitario, un «jardinero» en sí misma. En un contexto de estaciones desordenadas, observa cómo su jardín «accidental» se reorganiza. Las hormigas siembran semillas de prímula en la hierba reseca. Las pollas de agua se acostumbran a anidar en los árboles. Los robles de pavo brotan junto a las cerezas inglesas. Una espectacular rosa autosembrada aparece en la grava. El jardín se convierte en un lugar de fusión cultural y ecológica, y tal vez en una metáfora del planeta convulsionado.
Una meditación sobre la lucha perenne entre el impulso humano de dominio y la vitalidad inherente de la naturaleza, ambientada en el propio jardín del autor.
El 1920 s’aixecava una torre d’aigua més a Terrassa, la de la imatge.
Sabeu on trobar-la? Potser alguns ja l’heu vist sols heu aixecat el cap quan heu passat, a peu, en cotxe o en bicicleta, pel carrer de Sant Quirze, a tocar de Topete.
Destaca per les teules de colors verd i groc, que llueixen quan els hi toca el sol.
La torre, repartidor, o plomer, està adossada a una casa particular. Distribuïdors, plomers, torres… tant se val la denominació.
En una època van contribuir de manera especial a la modernització de la ciutat de Terrassa.
Cal dir que la primera trobada va ser l’any 2018 en Cànoves i Samalús amb 4 assistents.
Font del Ferro
La present Trobada va tindre lloc a Viladrau, el passat dissabte dia 16 de novembre de 2024.
Font de Miquel
El Grup de Fonts, està integrat per gent motivada en buscar, trobar, fotografiar i, en algun cas, arranjar Fonts Naturals, especialment les de Catalunya.
Font de l’Arimany
Aquest any han pogut assistir-hi :
Oscar Farrerons, Rosa Pasaret, Enric Costa, Josep Arla, Javier Cuello, Javier Garcia i Eloy Guirao.
Grup de Font / 2024
En Oscar va fer de guia, visitant algunes de les fonts de les rodalies de Viladrau i donant explicacions en general.
Font Noi Gran
En acabar es va dinar a un dels hotels del municipi de Viladrau.
Font Noi Gran
Un dia de trobada que va ser descrit amb una paraula: “Genial”
Grup de Font / 2024
Tot pensant en una altra trobada que podria ser el proper any a Collserola.
