El Parc dels castanyers esta situat davant la torre Vilaclara,
i que en fa ús la gent del poble de Sant Feliu Sasserra.
Esta a tocar del carrer del Pas Nou, s/n
Disposa d’un passeig amb els arbres en cada costat
i un altre amb les seves branques unides, que a l’estiu fan molta ombra.
També, hi ha una zona de jocs infantils.
En un costat del Parc, hi ha una bassa, ara sense aigua d’estructura semi circular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El torrent de la Grípia, de 6 quilòmetres de longitud, neix en la confluència dels torrents de Sagrament i de les Monges, prop de Matadepera, i travessa de nord a sud el sector est del municipi de Terrassa.
Es pot recorre pel camí, de 1.240 metres de longitud, discorre paral·lel al torrent entre camps de conreu i zones boscoses. Enllaça, al nord, amb el camí vell de Terrassa a Castellar, i al sud, amb el camí de la Grípia i el camí vell de Sant Quirze a Matadepera.
Tot plegat, forma part de l’àmbit nord-est de l’Anella Verda i dona accés a dues fonts naturals emblemàtiques, com són la font de la Grípia i la font de Sant Josep.
Fa anys que l’ajuntament va eliminar els horts il·legals allí existents.
L’ajuntament a finals de l’any 2025 va portar a terme la neteja i la retirada de residus,
l’eliminació de vegetació invasiva de la zona del torrent de la Grípia des de la Font fins a prop de la Font de Sant Josep.
a
L’arranjament de la mateixa Font de la Grípia
Altres accions, la consolidació de la Bassa
A
i eliminació de la vegetació que tapava l’aqüeducte.
I la creació d’una nova àrea d’estada amb la instal·lació de tres bancs de pedra i elements de senyalització informativa.
L’objectiu és aconseguir un paisatge natural ben conservat, amb qualitat paisatgística,
a
viable ecològicament i que permeti compaginar l’activitat agrària
a
i l’ús turístic i de gaudi.
a
Recull de dades: Diari de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la zona urbana de Bagà.
Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.
Sens dubte, és ideal per compartir un pícnic familiar,
està equipada amb set taules amb seients de fusta repartir en una bona part del parc,
ideals per fer un descans, un àpat, o com dinar o berenar.
Els més menuts s’ho passaran d’allò més bé a la zona de jocs infantils d’aquest parc.
Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.
Així com una petita bassa que l’aigua surt per la boca d’un peix de pedra,
I un rec ara tot sec…
En definitiva, es tracta d’un espai ideal per gaudir de la tranquil·litat d’aquesta vila.
També, esdevé un excel·lent punt de partida de diverses excursions.
Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Bavià és un nucli de població del municipi de Castellar de la Ribera, al Solsonès a 732 metres d’altitud. Hi ha una masia del mateix nom amb vestigis que remunten a l’any 1200, quan el nucli es deia «Beya» i la capella de Sant Sebastià del segle XVII.
A l’entrada a l finca, a l’esquerra trobem una bassa o bassal d’aigua de pluja.
Segurament anys en rere es feia servir com abeurador dels animals de l’antiga propietat.
Actualment no s’utilitza, però encara quan plou s’omple d’aigua.
Es un espai net i agradable de fer un tom.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’església de Linya es poc coneguda esta lluny de Navès direcció al Pantà de Sant Ponç.
Tot fent un passeig, podreu gaudir d’unes vistes del Solsonès impressionants…
Linya esta formada per l’església i l’antiga rectoria, on actualment esta habitada per la família Van Pluuren.
Al seu costat hi ha la Font, de fet es molt senzilla,
D’un roc hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular, a uns metres un seient.
A poca distancia tenim una bassa de jardí ara seca.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Les excavacions arqueològiques que s’han dut ha terme a l’espai de l’hort petit han permès recuperar la traça i les restes dels antics camins ui del sistema de reg antic.
Partint d’aquests testimonis s’han pogut recuperar i restaurar el sistema hidràulic de reg tal com era que l’espai es cultivava.
L’aigua que rega l’Horta Petita és freàtica.
Proba d’una mina subterrània que ha abastit el monestir des de la seva fundació al segle XIV.
L’Hort disposa d’un sistema de reg que té el nucli a la Bassa, on va a parar un dels ramals que recullen les aigües freàtiques i fibles,
i es reparteix pels carrers de terra que el pagès hi ha de construir i mantenir.
Quan cal regar, s’han d’obrir i tancar les comportes de ferro i controlar els taps del canals.
D’aquesta manera es pot regular el cabal d’aigua que entra a l’espai cultivat.
Actualment, continua sent així, sempre la bassa esta plena d’aigua per les necessitats de reg.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Can Vendrell esta al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell, a 1,5 km de l’estació de ferrocarril d’Aguilar, seguint el camí directe entre ambdues.
Situat davant de la masia, hi ha una gran Bassa.
Es de paret rodona i adossada per un costat a una paret d’un edifici.
Actualment no esta es us i no disposa d’aigua en el seu interior.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del Solà, esta a l’oest de la urbanització del Solà del Boix, en el carrer de la Font del Solà.
Cal agafar el camí de la Font del Solà, abans de finalitzar-lo la Font esta a la dreta.
La font del Solà es tracta d’una gran esplanada amb dues terrasses envoltada de vegetació i plataners situada a l’oest de la urbanització del Solà del Boix.
A la terrassa superior s’hi accedeix per una rampa, amb paret de pedra a banda i banda, que dona lloc a la font.
L’aigua sorgeix per una aixeta polsador metàl·lic col·locat a l’interior d’una pedra
L’aigua cau a una petita pica de maons de forma triangular.
D’aquí va l’aigua sobrant canalitzada a una bassa situada a la terrassa inferior.
A la zona de l’esplanada hi ha dues taules, una d’elles aprofita una roda de molí, amb bancs i un banc construït amb pedres i adossat al terreny natural amb la inscripció: “AÑ 1909”.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de les Tàpies és una font situada en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès (fins al 2015 a la comarca del Bages). És a 1,30 km d’Artés, 3,30 km de Navarcles i 4,40 km de Calders. S’hi arriba seguint el sender PR-C 135, amb inici a Artés, o des de la carretera N-141C.
En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11 hi ha el trencall de la Colònia Jorba i, a l’altra banda de la carretera, el camí que va cap a les Tàpies. Abans d’arribar a la masia, cal deixar el camí principal i trencar a la dreta.
Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es baixa fins a la font.
La zona de les Tàpies és coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia de les Tàpies, que és a prop.
La font està situada en una fondalada de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies.
Quan aquest torrent té un bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una cascada d’uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg.
Hi predomina la vegetació pròpia dels indrets humits.
A l’obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc format per pins, roures, alzines, boixos, plàtans.
Sembla que tradicionalment els ramats d’ovelles s’abeuraven en aquest indret.
L’aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d’antic (probablement el segle XIX o abans).
D’una Portella surt un tub molt llarg per on surt l’aigua que cau a una bassa
Actualment s’utilitza com a zona d’esbarjo.
Es pot accedir a la part superior del salt mitjançant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.
En èpoques de pluja cal anar molt en comte en las superfícies gelades o relliscoses.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La Font de Dalt és una font a l’extrem més oriental del nucli urbà de Palau-saverdera (Alt Empordà), situada al final del carrer de la Font de Dalt.
Està format per la font, un abeurador, el safareig i una bassa.
Aquest espai, que fa les funcions d’un parc ombrejat amb diversos plataners, està estructurat a diversos nivells, aprofitant el desnivell natural del terreny.
Historia:
La font brolla des d’un alt marge, el qual fou assegurat amb un mur bastit amb pedra lligada amb morter. L’estructura presenta un coronament bastit amb maons, disposats a pla. Al centre d’aquest coronament, a l’alçada del brollador, destaca una cornisa de quart de cercle incurvat, a manera de detall ornamental. En el mateix mur hi ha una portella que dona a la cisterna o dipòsit, que té una petita llinda on hi ha incís “AN 1771”.
La deu raja i proveeix d’aigua a la bassa, probablement a través d’una canalització soterrada. Aquesta bassa, de forma irregular, es troba excavada a la roca i ha estat restaurada recentment. Des d’aquesta, l’aigua arriba fins a l’abeurador a través d’un tub descobert, subministrant alhora el safareig.
Ambdues estructures estan a escassos metres al sud-est de la font i són de planta rectangular, tot i que de diferents mides. De la mateixa manera que el mur delportella aquests elements estan bastits amb pedra sense treballar lligada amb morter.
A la banda sud-est de la font se situa una taula circular amb banc corregut al voltant, bastits amb els mateixos materials que la resta del conjunt.
El conjunt d’arquitectura popular, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
