Rofes és un petit poble de l’Anoia, que pertany a l’ajuntament de la Llacuna,
Darrera de l’església de Sant Josep de Rofes hi ha la Font.
Esta a tocar de l’absis. Font feta d’estructura de rocs petits
i al centre te una aixeta de maneta. L’aigua sobrant cau a una pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Monument a l’Aiguadora esta situat a la Plaça Nova, al costat sud-est de Monistrol de Calders.
Historia:
Damunt una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, es presenta una figura femenina disposada dreta representant una dona amb els braços alçats suportant una gran gerra que porta al cap. La dona va porta vestit o faldilla llarga amb davantal i un mocador al cap. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes mostren un tractament simple i sintètic, sense assolir un realisme pur amb gran quantitat de detalls. L’obra és de pedra calcària d’Almeria, les mides aproximades són 200 x 72 cm. Hi ha una font front seu de doble aixeta i pica.
Observacions:
Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l’empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l’art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l’empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d’autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l’escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Carbasí és un petit nucli de població del municipi d’Argençola, a la part segarrenca de la comarca de l’Anoia. L’espai natural de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre les actuals comarques administratives de l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis.
Avui visitem la senzilla font situada sa una de les parets de l’església de Sant Bartomeu de Carbasí.
D’un tros d’obra adossada a la paret hi ha una aixeta de polsador i l’aigua sobrant cau a una pica semicircular.
La primera vegada que s’esmenta el nom de “Crasbasí” és l’any 1031 que fou propietat del monjos de Montserrat.
Recull de dades sobre Carbasí: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En el Bloc rasola: Fonts i Natura, el passat 31 de maig d’aquest any, us vàrem fer la presentació de la Font de la Rovira.
A les seves rodalies hi han dues Fonts o sortides d’aigua més,
avui farem menció a la Font de la Rovira – 2ª.
Es troba al costat de la riera, sota les escoles d’Avià, en un paratge de bosc i d’un arbrat destacable.
Espai que molta gent del poble hi va a fer un tom o passejar amb el gos…
La Font disposa d’un tub allargat per on raja l’aigua de la paret,
Aquest tub esta subjectat per una grossa pedra.
L’aigua cau directament al terra, dins d’un cercle fet de pedres que fan de pica.
L’aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l’han contaminat de purins.
A l’estiu es un lloc fresc i hi ha una taula amb bancs per poder un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Plaça rectangular molt protegida amb un accés oriental des de el carrer Ramon i Cajal, un altra al sud que dona a una extensió de la plaça original i una pas cobert que va a la plaça de l’Església.
Al centre hi ha una font rodona i un seguit de bancs i arbres que acompanyats per la tranquil·litat de l’espai converteixen dita plaça en un lloc privilegiat.
En un costat i a sota d´un porxo de l’antic edifici, i en una cantonada hi ha la font.
Font molt senzilla, situada en la paret on hi ha una aixeta polsador,
L’aigua sobrant cau a una pica rodona amb costat irregular,
i que està a sobre d’una peanya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquesta font esta en un dels accésos al hort del Rector i el Pont de la Vila de Bagà.
Esta en un mur, i dins d’una cavitat.
On hi ha una aixeta polsador.
L’aigua sobrant cau a una pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Mola esta situada al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, al costat del cementiri.
És una construcció moderna que consta d’una base de pedra i un pica a la part inferior
i una mola de molí situada verticalment, on al centre hi ha una aixeta polsador.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Del petit poble de Sant Jaume de Frontanyà, ens situarem davant de Cal Marxandó, carrer de baix, número 7.
La vista se’ns va a un bonic Pou situat front l’entrada de la casa.
Es d’estructura arrodonida, disposa d’una finestra amb reixa, per extreure l’aigua, per sobre esta tancada amb teules.
En un costat te una petita pica. Adornat amb testos amb plantes i flors.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des de Bagà agafem la carretera cap a Gisclareny. Després d’uns 2,2 quilòmetres deixem l’àrea recreativa del Pont de Sant Joan i al cap d’uns 800 metres arribem a una bifurcació;
a la dreta ens portaria cap a Gisclareny, nosaltres seguim el camí de l’esquerra,
on passem per l’Àrea d’estada de la font de Sant Joan de l’Avellanet on a dalt hi ha l’ermita.
Cal seguir per la pista, al poc ens queda a mà esquerra el centre d’interpretació.
Continuarem i a abans de 2 quilòmetres a la dreta i a peu de pista veurem la Font del Clot d’en Roca i la seva zona d’estada i lleure.
L’estructura de la Font, esta adossada a un allargat mur que aguanta al marge de la muntanya.
L’aigua raja per un broc de ferro guarnit amb un rosetó i cau a una pica de pedra picada que descansa sobre d’un pedestal del mateix material.
A banda i banda de la font te dos bancs de pedra adossats al mur que li fan de respatller, de fet, a la llarg de tot el mur te quatre bancs més de pedra.
Disposa de dues taules de pedra amb bancs per seure per poder fer un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la part urbana de Bagà.
Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.
Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.
Esta formada per un mur de pedra lligada amb morter, cal destacar que disposa d’aixetes de polsador, una en cada costat del mur,
l’aigua sobrant cau a una pica rectangular.
Front seu hi han un seients de pedra, i també, per les rodalies disposa de taules i seients de fusta per fer un àpat.
Recull de dades: Ajuntament de Bagà i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
