Arbres: Plataners de la plaça de Barcelona de Sant Cugat del Vallès

Els plataners de la plaça de Barcelona de Sant Cugat són un dels conjunts d’arbres més emblemàtics de la ciutat.

Es caracteritzen per la seva història centenària i per donar un aire tradicional de plaça de poble a aquest espai urbà.

Història i origen:

  • Iniciativa veïnal (1874): Els mateixos veïns de la plaça demanaran permís a l’Ajuntament per plantar els primers plàtans d’ombra l’any 1874, coincidint amb l’urbanització d’aquest sector.
  • Consolidació (1909): Amb una reforma municipal l’any 1909, es va millorar l’espai i es van tornar a plantar exemplars per fixar-ne l’estructura actual.

Característiques de l’arbrat:

  • Espècie: Són exemplars de plàtan d’ombra (Platanus x hispanica).
  • Disposició geomètrica: Estan plantats enquadrant la part central de la plaça per crear un espai de passeig totalment protegit del sol a l’estiu.
  • Forma de paraigua: La seva capçada té un creixement horitzontal molt estès. Històricament havien arribat a cobrir la plaça com si fossin una gran ombrel·la natural.
  • Dimensions històriques: Segons els inventaris del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, ​​els exemplars més antics han assolit perímetres de tronc de fins a 2,7 metres.

A causa de l’edat i el deteriorament fisiològic natural, l’Ajuntament ha hagut d’intervenir en diverses ocasions per seguretat

S’han fet campanyes de relleu dels arbres malalts.

Per exemple, es retiraren exemplars vells i es plantaran arbres nous de grans dimensions per no perdre l’estètica històrica de l’entorn.

Recull de dades: IA. i Tot Sant Cugat

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça de la Cerdanya de Prullans

La Font de la Plaça de la Cerdanya és una construcció integrada en el nucli urbà de Prullans (Baixa Cerdanya), concretament situada just a un nivell per sobre de l’església romànica de Sant Esteve.

La Font esva bastir l’any 1984.

La seva estructura es un mur frontal fet amb pedra del país, rematat a la part superior per un arc de canó, te una aixeta de polsador, l’aigua sobrant cau a una pica semicircular.

Resum del Text: IA

Adaptació al Text: Ramón Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de Talló de Bellver de Cerdanya

La Font de Talló o Ermita de la Mare de Déu de Talló és una capella de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya),

Historia:

  • Segons la llegenda popular, la Mare de déu de Talló va ser trobada per un animal a la font de Talló, tal com queda de manifest en els goigs que se li evoquen:

“Vostra imatge prodigiosa en una font s’ha trobat, i ésser Vós nos ha mostrat font de gràcia caudalosa…”

  • L’actual capella va ser reconstruïda l’any 1966.
  • Durant la seva rehabilitació es va trobar una pedra amb la inscripció de l’any 1411, que fou col·locada com a setial de la verge reproduïda.

Petita capella de pedra, orientada cap a ponent, amb arc dovellat i creu de pedra a la part exterior. Està coberta amb volta de canó i capçada a la paret est, on hi ha una reproducció de la Mare de Déu de Talló. Té dues obertures a les parets nord i sud

En la paret de dins hi ha una aixeta de polsador i l’aigua va a una pica quadrada en cada costat un seient. Per les rodalies hi han taules i bancs  per fer un àpat.

La Font de Talló o Ermita de la Mare de Déu de Talló és una capella de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de Baix de Prullans

La Font de Baix esta situada en el carrer de la plaça amb cantonada el carrer del Puntarró en la part baixa de Prullans.

Adossada a un mur d’una casa, on un tub surt l’aigua que va a parar a una gran pica, aquesta molts anys en rere feia servir com abeurador, on desguassa a un enreixat a nivell de terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Fonteta de Prullans

La Fonteta és un racó tradicional situat als afores de Prullans (Cerdanya),

al costat del riu i davant de Cal Paleta.

S’hi accedeix fàcilment baixant pel carrer La Fonteta des de la plaça Major.

L’espai està condicionat en diversos nivells amb plantes, flors i utensilis de cultiu,  

l’aigua brolla per un broc de pedra cobert de molsa, cau directament a un enreixat a nivell del terra que desguassa al riu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font Fresca de Prullans

La Font Fresca esta a l’inici del carrer del Riu de Prullans. Esta adossada al mur d’una casa.

En l’estructura hi ha una flor de ferro on esta l’aixeta polsador, l’aigua cau a una grossa pica semicircular.

A sobre de la font  hi ha l’escut de Prullans gravat en una llosa de granit, embolada per unes banques de ferro amb un mussol; a la dreta hi ha un banc de pedra per seure i a sobre el nom de la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de la Gratella de Berga

La Font de la Gratella és una de les fonts i abeuradors més antics de Berga (Barcelona), ubicada al Barri Vell, al Callissot de la Gratella. L´àrea està entre l´antic molí i un històric safareig medieval.

Està construïda en pedra i compta amb un característic mosaic de ceràmica. (carrallons estrets típics de l’estructura urbana medieval).

Conjunt patrimonial: Tradicionalment s’ha proveït d’aquesta aigua per al consum domèstic i és un dels tres únics safareigs medievals que es conserven a la ciutat, al costat del Lledó i la Pietat

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: La Figuera de Can Gambús de Sabadell

La Figuera de Can Gambús forma part del paisatge històric i botànic del Parc de Can Gambús a Sabadell.

Esta situada en la paret d’un costat de la casa, ara restaurant.

Aquests arbres fruiters, juntament amb els ametllers i les oliveres, representen la vegetació agrícola tradicional de secà que dominava la zona abans de la seva urbanització.

La finca va conservar durant generacions cultius tradicionals mediterranis de secà.

L’entorn actual és un gran parc de 13 hectàrees que envolta l’antiga masia del segle XIX.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la Blava de Sant Martí d’Albars

S’arriba a 200 metres a llevant de la carretera BV-4342, punt quilomètric 3’500 en Sant Martí d’Albars.

Historia:

  • Aquesta font s’utilitzava antigament per donar aigua a tot el nucli de la Blava.
  • Recentment, però, es va reformar la xarxa pública de tot el municipi extraient l’aigua de la riera Gavarresa.
  • D’aquesta manera es va deixar d’utilitzar la font de la Blava, que d’altra banda i segons fonts orals, ja no era tan abundant com ho havia estat.

La font de la Blava està situada al marge d’un camp al nord-est de la Blava, just al costat del rec de la Blava.

S’accedeix a la font a través de la pista forestal que dóna la volta a la Blava per la part nord i que segueix en direcció a Perafita. Al marge del camí, i a l’altre cantó del rec de la Blava, trobem la font.

Mapes Patrimoni Cultural

Es tracta d’una font de pou que ja no s’utilitza actualment. Està formada per un pou tapiat amb formigó sobre el que reposa l’estructura de ferro amb la politja que s’utilitzava per extreure l’aigua. A uns metres hi ha la caseta del pou, construïda amb totxana, on s’ubicava la maquinària que permetia bombar l’aigua a la xarxa de la Blava.

Observacions:

Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern de l’any 2004 la font de la Blava presentava un índex de nitrats de 101’60 mg/l, per la qual cosa s’havia de considerar com una font no potable, ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un Bosc de Roques pel camí de Sant Martí de Viver i Serrateix

Cal situar-nos al municipi de Viver i Serrateix (sud del Berguedà),  cal agafar el camí que connecta des de Sant Joan Montdam a l’ermita romànica de Sant Martí de Balaguer.

Tota aquesta zona està formada geològicament per roques sedimentàries (comgloramerats, gresos i calcàries) de l’Oligocè.

Històricament, aquests afloraments rocosos es van fer servir com a elements defensius, habitatges o necròpolis medievals.

Les roques i punts rocosos més destacats que trobem al llarg d’aquest camí

i els seus senders de connexió (com el GR 176 i GR 179) són singulars

i amb formes molt boniques…

Destacant unes Roques a prop de la Rasa de Sant Martí,

El recorregut es por fer agradablement per una pista, ja sigui a peu, BTT, o altres vehicles.

Amb els nuclis de l’entorn compta amb diverses formacions rocoses d’un gran interès geològic, històric i paisatgístic.

Resum del Text: IA

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero