Per anar a aquest Plàtan can seguir per la C-59 direcció Sant Feliu de Codines, passada la teuleria cal agafar el segon camí a la dreta.
A mig camí del Collet de les Termesa, i a prop de la Font de les Poses.
Plàtan amb un tronc molt gruixut i alt, disposa de moltes i allargades branques,
donat que no es poda des de fa moltíssims anys. Dona una bona i fresca ombra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Ahir us vaig presentar la Font del Lleó o de la Granota del Molí de la Roda de Veciana.
Al costat del camí, a l’alçada del molí, hi ha la Mina que capta l’aigua de la Riera Gran i la condueix a través d’una galeria subterrània horitzontal, fins a la font del Molí de la Roda o font del Lleó.
L’entrada o boca d’aquesta peculiar estructura s’inicia tres cents metres aproximadament just per sota del marge, del camí que mena directament al Molí.
Està construïda de pedra i la galeria té més d’un metre d’alçada i un metre i mig d’amplada. El llindar i brancal són de pedra escairada. El sostre, de carreus de pedra col·locats en forma de plec de sardinell s’han reforçat amb bigam de ferro. Tant a l’entrada com a la sortida, pel costat de la font, hi ha un barri de ferro.
En el pany de mur per on no corre l’aigua, s’ha col·locat modernament una línia elèctrica. La mina en apropar-se al molí es troba adossada al parament intern de la bassa del molí.
En els darrers metres abans d’arribar a la font, el mur adossat a la bassa es desdobla creant una canal que presenta un petit desnivell per on antigament circulava l’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Cal situar-nos en l’església de Santa Maria que esta a prop de la masia de Santamaria,
Al seu darrera hi ha camps on destaca una torre molt antiga.
De fet es un Pou que la seva aigua s’utilitzava per atendre les necessitats de la finca.
Te una portella de fusta d’accés per treure l’aigua. En la part superior esta tapada per lamines grans de pedra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font – farola esta al centre de la plaça del Padró, davant de la seu de la Penya Blau Grana d’Avià.
Font de ferro de petites dimensions que és una rèplica de la font de Canaletes de les Rambles de Barcelona.
Presenta quatre brocs de sortida d’aigua amb quatre piques al cos inferior, i al superior quatre fanals.
Text: Ramon Solé i Diba.
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Poc abans d’arribar a l’església de Sant Martí de Correà,
a la dreta de la pista i a l’entrada del camí a una finca, hi ha un Pou.
Aquest Pou es d’estructura rodona.
Pel costat que dona a la intersecció dels camins hi ha una portella de fusta, que dona l’accés a l’interior per treure l’aigua.
Esta coberta a tres nivells, en la seva part superior hi ha una obertura per la seva ventilació interior.
A poca distancia i front mateix de l’església hi ha un mirador i tres taules i bancs per fer un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Tot venint de Berga per la C-16 i abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, trobareu una zona de descans,
es un espai ample que disposa de moltes taules i seients de fusta per fer un àpat.
En un costat hi ha un mur on esta la font d’aixeta polsador, l’aigua sobrant va a una pica rectangular.
A sobre del citat mur s’alça una arcada, que desconeixem a que correspon i com esta allí.
Es un espai enjardinat i amb varis xiprers
amb un bon i nombrós aparcament
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents cal seguir des de la gasolinera (que fa temps esta tancada) de la capella de la Mare de Déu del Bosc, la pista de mà dreta.
El camí porta directament al Santuari, però havans de creuar la Rasa de Boixedera,
veurem una passera o pont molt danyat, cal creuar la rasa amb precaució…
i a l’altre costat hi ha una cavitat que flueix l’aigua, es La Font del Santuari.
Podríem recollir l’aigua per medi d’un got o similar.
Sobre tot a la tardor, l’espai es cobreix de fulles als arbres i al terra que fan un espai agradable d’estar.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Es un barri amb noves cases, però encara no esta del tot urbanitzat, al costat del carrer nou hi han espais verds i molts cotxes que disposen de llocs per aparcar de forma irregular.
El Pou esta front del nº 16 del carrer nou de Solsona. Destaca per ser antic, es conegut com a “Pou del Camp de Serra”. Actualment esta tapiat per evitar accidents i que tirin objectes i brossa a dins.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l’enjub, quatre fonts, dos sortidors,
i damunt del qual hi ha una capella d’època posterior que s’aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona.
No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.
Es troba al mig de la plaça per bé que no pas en el centre geomètric de la mateixa sinó desplaçat cap a la banda de ponent.
Antigament va ser coneguda amb el nom de Font Major.
El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona.
Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la Font de Mirabella.
En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.
Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: aquesta (actualment coneguda com la Font Major, la Font de l’Església (actualment la Font de la Plaça de la Catedral) i la Font del Castell (Font de la Plaça Sant Isidre).
La primera de les tres que es va construir va ser aquesta.
Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella
i al segle XVIII els veïns hi van construir damunt la capella neoclàssica dedicada al patró de la plaça
i en la qual s’hi deia missa els dies de fira que s’esqueien en festa de guardar per facilitar als firatans el compliment del precepte.
L’aigua que vessava de la font s’escolava cap al Riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d’aquí el nom amb què encara actualment se’l coneix: el carrer de la Regata.
La Font de la plaça de Sant Joan és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La font que visitem avui esta en la plaça de Sant Pere de Solsona.
En un costat i a tocar del mur esta la Font feta d’obra,
disposa d’una cara on en la boca te una aixeta de polsador,
l’aigua sobrant cau a una petita pica quadrada.
Es una plaça molt tranquil·la i enjardinada destaquen dos grans plàtans.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 