En l’hort medieval del Monestir de Pedralbes en Barcelona, trobarem uns cartells que en donen raó de com era la vinya i el vi, la importància dels arbres fruiters i de la Pèrgola.
La Font del Safareig esta en el carrer Major amb carrer del Rec de Jorba.
Historia:
Des de l’any 1323 està documentat el rec que baixa pel carrer al qual dona nom.
Des de la construcció del safareig a finals del segle XVIII, l’aigua d’aquest rec s’utilitzà per abastir-lo, si bé el raig d’aigua del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors).
L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.
Just a la confluència del carrer del Rec amb el carrer Major, i adossada al mur de contenció del carrer, hi ha la font que abasteix el safareig.
Hi destaca un relleu que representa un gall (possiblement, en al·lusió a Sant Pere) sota el qual hi ha la inscripció en ciment “1941”. Finalment, hi ha tres brocs metàl·lics.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez – iPAT Serveis Culturals
El Pou de la Rectoria es troba situat davant la façana de migjorn de la rectoria, a l’est de l’església de Santa Maria de Rubió.
Historia:
Segons imatges antigues el pou estava alçat.
Fou col·locat on es troba actualment arran de les reformes que es va efectuar a la rectoria a la dècada de 1960.
El brocal del pou està format per una base octogonal de pedra ben treballada amb una tapa de ferro amb les inicials STV amb relleu. També es conserva l’estructura de ferro on hi hauria la politja. En una de les cares de la base hi ha inscrita la data de 1718 amb l’abreviació de Jesucrist (IHS).
Observacions:
La fitxa s’ha omplert amb les dades de la fitxa 009.CA de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Viquipèdia
Autoria de la fitxa per a MPC: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.
Situat al peu de la carretera Nacional II, actualment l’autovia A-2, a la Panadella hi sorgiren diversos negocis relacionats amb l’atenció al viatger, com ara estacions de servei, restaurants i hostals, unes activitats que entraren en cert declivi amb la inauguració del darrer tram català de l’Autovia del Nord-est.
Van construir l’estàtua de Sant Cristòfol que és el patró dels conductors a prop de la gasolinera de La Panadella.
L’estàtua s’alça dins d’una bassa rodona, avui seca.
L’aigua sortia de la boca d’una petita carota de color verd.
Es una verdadera pena el seu estat d’abandó actual.
El Monument a la Verema a la part superior de la plaça Nova, tocant a la carretera de Saladic.
Historia:
Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l’Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich.
El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic.
La col·lecció forma part del que s’anomena Museu municipal d’escultures a l’aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d’uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d’una hora i mitja de durada aproximada.
El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016.
El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets.
Mapes de Patrimoni Cultural
Conjunt figuratiu força realista on es presenten dues figures femenines, els dos cossos es presenten nus; l’una en posició dreta amb raïm entre els seus braços i mans, l’altra, mig encorbada presentant feinejar en les tasques de la verema. Tot i tractar-se d’una escultura realista els volums de les formes són simples, tractats de forma sintètica, és a dir, amb detalls superficials sense caure en el realisme més pur. L’obra és de pedra de Sepúlveda i mesura 190 x 100 cm aproximadament.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
La Font de Ca l’Estiraguers esta a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan, a pocs metres davant la casa de Ca l’Estiragués de Monistrol de Calders.
Historia:
La font està situada a tocar de la zona de Poble Avall, àrea urbanitzada a partir de finals del segle XVII i inicis del segle XVIII.
És probable que la surgència d’aigua i la font ja fos utilitzada en l’època de construcció i ocupació de les cases properes a la font en època moderna.
La font consta que va ser reformada al 1990 segons una inscripció conservada al frontal de la font.
La font està situada en una petita i estreta feixa que es situa a l’altra banda de la passera de Ca l’Estiragués, a la ribera esquerra del torrent.
El lloc ha estat condicionat amb un mínim de mobiliari urbà per descansar,
bàsicament alguna taula i uns bancs,
situat al peu de la roca, en un lloc fresc i amb alguns arbres que proporcionen ombra.
La font es troba enclotada, justament en una estructura bastida en pedra en la que hi ha unes escales que faciliten assolir la cota de la font.
L’estructura compta amb un mur de pedra a manera de frontal pla en el que hi ha l’aixeta de la font i uns tubs com a sobreeixidors. Damunt l’aixeta hi ha la inscripció “Renovellada juliol 1990”.
La font queda oberta per la part del davant, cap al torrent, on vessa l’aigua sobrant.
A la mateixa zona de la font al peu d’un arbre es conserva un carreu amb una altra inscripció amb el nom de la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga