Els Plàtans que ens referim avui estan situats en l’avinguda del Doctor Pere Tarrés de Monistrol de Calders.
Són tots de tronc molt gruixut,
Amb les branques principals també considerables en gran,
d’elles surten altres més petites, aquestes són les que periòdicament són tallades.
Alguns dels plàtans tenen obertures o ferides per on podent entrar fongs o insectes -paràsits que a la llarga els perjudiqui molt.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Les restes del Molí del Solà està a l’inici de la urbanització del Solà, a l’extrem sud del carrer del Molí de Monistrol de Calders.
Historia:
Petita construcció de planta rectangular, formada per un nivell semisoterrani que correspondria amb el carcabà i un nivell de planta baixa; l’estructura és de murs de pedres irregulars amb grans blocs a les cantoneres, més o menys escairats i polits. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Compta amb una porta d’accés a la façana sud. A la part semisoterrània es pot veure l’obertura del carcabà, per on sortia l’aigua, es tracta d’una petita i senzilla obertura emmarcada amb el mateix teula àrab.dels murs i amb una bloc de pedra allargat com a llinda.
A la feixa situada damunt de la parcel·la on hi ha aquesta construcció, encara si pot observar la traça i restes de la bassa del molí; la qual rebia l’aigua del torrent de Sant Joan.
Observacions:
Els darrers temps l’edifici era emprat com a magatzem. Les notícies recollides en la bibliografia i la informació oral recull que aquest molí era anomenat el molí de dalt, ja que el conjunt comptava amb un altre molí avui desaparegut i que era anomenat el molí de baix; aquest estava situat a la zona de l’Avinguda Dr. Tarrés.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Codro Gros esta a la urbanització Masia del Solà,
a peu de l’accés a la piscina municipal de Monistrol de Calders.
Es tracta d’una roca singular corresponent a un gran bloc de roca sorrenca que destaca a la zona per la seves dimensions,
segurament la seva ubicació ha facilitat que sigui molt visible i de retruc que s’hagi posat en relleu per la població.
En una costat hi ha com una petita cova,
es podia haver fer per guardar estris del camp o amagar-se si feia mal temps.
En la seva part de darrera hi ha una altra roca allargada i més petita molt curiosa.
Observacions:
Aquest codro també rep el nom de Pedró Gros, essent un lloc destacat on es feia la benedicció del terme; aquest nom el rep en contraposició a la creu de terme o Pedró petit.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Monument a l’Aiguadora esta situat a la Plaça Nova, al costat sud-est de Monistrol de Calders.
Historia:
Damunt una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, es presenta una figura femenina disposada dreta representant una dona amb els braços alçats suportant una gran gerra que porta al cap. La dona va porta vestit o faldilla llarga amb davantal i un mocador al cap. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes mostren un tractament simple i sintètic, sense assolir un realisme pur amb gran quantitat de detalls. L’obra és de pedra calcària d’Almeria, les mides aproximades són 200 x 72 cm. Hi ha una font front seu de doble aixeta i pica.
Observacions:
Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l’empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l’art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l’empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d’autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l’escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’itinerari per la riera de Rubió, situada a la comarca de l’Anoia, és una ruta ideal per a famílies i amants de la Itinerari per la Riera de Rubió coneguda principalment pel seu bosc de ribera i la proximitat a la resclosa de Jorba.
Característiques de la ruta:
És fàcil i planera.
Aproximadament 4 km des de Jorba (anada) o una ruta circular d’uns 8 km. Entre 2 hores i 20 minuts i 3 hores i mitja, depenent del ritme.
Habitualment des de l’església de Sant Pere de Jorba o des del Pla de Rubió.
Itinerari i punts d’interès:
El camí transcorre per zones ombrívoles amb pollancres, plataners, oms i freixes, oferint un entorn fresc fins i tot a l’estiu.
Un dels punts més emblemàtics. És un petit pantà on és habitual veure-hi ànecs i gaudir de la tranquil·litat de l’aigua.
Algunes variants de la ruta s’enfilen cap al cim de Sant Salvador per obtenir vistes panoràmiques de la zona.
La ruta permet contemplar elements del paisatge agroforestal de l’Anoia i, segons la variant triada, apropar-se al castell de Rubió.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La rectoria de Sant Martí de Maçana es troba annexionada a la façana de ponent de l’església. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a migjorn.
Com en moltes de les esglésies o ermites al no tenir una font d’aigua natural o han desaparegut, avui en dia tenen fonts d’aigua de xarxa per atendre les necessitats de la gent que visita el lloc o quan es fa un aplec, com es el cas de Sant Martí de la Maçana de Rubió.
La font es de construcció metàl·lica amb aixeta de polsador i l’aigua sobrant cau a una pica amb reixa. a prop hi han taules i bancs per fer un àpat o descansar.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En el Bloc rasola: Fonts i Natura, el passat 31 de maig d’aquest any, us vàrem fer la presentació de la Font de la Rovira.
A les seves rodalies hi han dues Fonts o sortides d’aigua més, el passat diumenge, en aquest blog, us vàrem presentar la font 2ª.
avui farem menció a la Font de la Rovira – 3ª.
Es troba al costat de la riera, sota les escoles d’Avià, en un paratge de bosc i d’un arbrat destacable.
Espai que molta gent del poble hi va a fer un tom o passejar amb el gos…
L’aigua cau directament al terra, dins d’un cercle fet de pedres que fan de pica.
L’aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l’han contaminat de purins.
A l’estiu es un lloc fresc i hi ha a prop una taula amb bancs per poder un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els Plàtans i altres arbres de la Font del Comú estan situats al carrer de l’Escorxador, cantonada amb carrer Major, al nucli urbà dels Hostalets de Pierola.
Historia:
Flanquejant l’entrada a l’espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners,
d’uns cent anys d’antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc,
amb un tronc gruixut i branques destacables.
A la llarg d’aquest parc hi trobarem altres tipus d’arbres,
Que a l’estiu fan molta ombra i de bon fer un passeig…
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Santuari de Falgars és un santuari marià del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà) protegit com a bé cultural d’interès local.
Situat a la serra de Falgars, s’hi pot arribar per la carretera asfaltada de la Guardiola, 2 km abans d’arribar a la Pobla de Lillet, ran de la casa de Cal Roger, kilòmetre 71.
Actualment hi ha una àmplia zona d’esbarjo amb barbacoes, fonts i lloc per dinar.
En el seu mirador es pot gaudir de magnífiques vistes sobre el Cadí i el Moixeró cap al nord i, a llevant, serra de Montgrony, Puigmal i cap a l’oest Rasos de Tubau i Rasos de Tubau.
Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV de la Verge de Falgars. La primitiva imatge va desaparèixer, però la tradició explica que un pastor de Saus, va trobar la imatge de la mare de Déu entre unes falgueres. D’aquí prové, es diu, el nom del Santuari de Falgars com un “lloc de moltes falgueres”.
A mig paratge de Falgars, es troba restaurada la cova on es pot veure la Verge primitiva que es mostra donant el pit al seu fill. Ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge i devoció, no sols per a pobletans i veïns dels voltants de la comarca, sinó que per a molta gent que ve de terres llunyanes.
En són dates especials la Trobada de pobletans i expobletans, la Diada de Sant Marc, la Festa major de Falgars i la Dansa de Falgars.
Recull de dades sobre: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Carbasí és un petit nucli de població del municipi d’Argençola, a la part segarrenca de la comarca de l’Anoia. L’espai natural de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre les actuals comarques administratives de l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis.
Avui visitem la senzilla font situada sa una de les parets de l’església de Sant Bartomeu de Carbasí.
D’un tros d’obra adossada a la paret hi ha una aixeta de polsador i l’aigua sobrant cau a una pica semicircular.
La primera vegada que s’esmenta el nom de “Crasbasí” és l’any 1031 que fou propietat del monjos de Montserrat.
Recull de dades sobre Carbasí: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 