La Font de la Gratella és una de les fonts i abeuradors més antics de Berga (Barcelona), ubicada al Barri Vell, al Callissot de la Gratella. L´àrea està entre l´antic molí i un històric safareig medieval.
Està construïda en pedra i compta amb un característic mosaic de ceràmica. (carrallons estrets típics de l’estructura urbana medieval).
Conjunt patrimonial: Tradicionalment s’ha proveït d’aquesta aigua per al consum domèstic i és un dels tres únics safareigs medievals que es conserven a la ciutat, al costat del Lledó i la Pietat
La Figuera de Can Gambús forma part del paisatge històric i botànic del Parc de Can Gambús a Sabadell.
Esta situada en la paret d’un costat de la casa, ara restaurant.
Aquests arbres fruiters, juntament amb els ametllers i les oliveres, representen la vegetació agrícola tradicional de secà que dominava la zona abans de la seva urbanització.
La finca va conservar durant generacions cultius tradicionals mediterranis de secà.
L’entorn actual és un gran parc de 13 hectàrees que envolta l’antiga masia del segle XIX.
S’arriba a 200 metres a llevant de la carretera BV-4342, punt quilomètric 3’500 en Sant Martí d’Albars.
Historia:
Aquesta font s’utilitzava antigament per donar aigua a tot el nucli de la Blava.
Recentment, però, es va reformar la xarxa pública de tot el municipi extraient l’aigua de la riera Gavarresa.
D’aquesta manera es va deixar d’utilitzar la font de la Blava, que d’altra banda i segons fonts orals, ja no era tan abundant com ho havia estat.
La font de la Blava està situada al marge d’un camp al nord-est de la Blava, just al costat del rec de la Blava.
S’accedeix a la font a través de la pista forestal que dóna la volta a la Blava per la part nord i que segueix en direcció a Perafita. Al marge del camí, i a l’altre cantó del rec de la Blava, trobem la font.
Mapes Patrimoni Cultural
Es tracta d’una font de pou que ja no s’utilitza actualment. Està formada per un pou tapiat amb formigó sobre el que reposa l’estructura de ferro amb la politja que s’utilitzava per extreure l’aigua. A uns metres hi ha la caseta del pou, construïda amb totxana, on s’ubicava la maquinària que permetia bombar l’aigua a la xarxa de la Blava.
Observacions:
Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l’hivern de l’any 2004 la font de la Blava presentava un índex de nitrats de 101’60 mg/l, per la qual cosa s’havia de considerar com una font no potable, ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Cal situar-nos al municipi de Viver i Serrateix (sud del Berguedà), cal agafar el camí que connecta des de Sant Joan Montdam a l’ermita romànica de Sant Martí de Balaguer.
Tota aquesta zona està formada geològicament per roques sedimentàries (comgloramerats, gresos i calcàries) de l’Oligocè.
Històricament, aquests afloraments rocosos es van fer servir com a elements defensius, habitatges o necròpolis medievals.
Les roques i punts rocosos més destacats que trobem al llarg d’aquest camí
i els seus senders de connexió (com el GR 176 i GR 179) són singulars
i amb formes molt boniques…
Destacant unes Roques a prop de la Rasa de Sant Martí,
El recorregut es por fer agradablement per una pista, ja sigui a peu, BTT, o altres vehicles.
Amb els nuclis de l’entorn compta amb diverses formacions rocoses d’un gran interès geològic, històric i paisatgístic.
El Safareig de la Gratella esta en el Callisot de la Gratella a prop del Molí en Berga.
Viquipèdia
Historia:
Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX.
A Berga, n’hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries.
Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres.
El del Lledó és, segurament, posterior.
Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat.
És un safareig de pedra, amb una bassa on s’emmagatzema l’aigua i un pedrís on es rentava la roba.
El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. (Actualment no te aigua)
Viquipèdia
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.
La Font de la Mare de Déu de Gràcia esta al començament del carrer Travessera d’Anselm Clavé adossada a una paret d’una casa, dins del nucli antic de Santa Margarida.
Historia:
Situada a la cantonada de la Travessia Anselm Clavé i la Carretera, era una de les fonts mes concorregudes, pels caminants, els que anaven en bicicleta, per els veïns i pels automobilistes que passaven per la carretera.
Fa uns anys que hi col·locaren un rètol que deia: “Aigua no potable”, des de aleshores ha deixat de ser utilitzada tot i que el rètol avui es il·legible.
Element arquitectònic format per un peu fet en maons rectangulars de 2,5 m d’alçada aproximadament, i 91 cm d’amplada. La part superior d’aquest peu es troba acabat amb una cornisa de ciment que sobresurt en forma de teuladet que s’alça a la part central amb una forma corbada. A la part superior del peu s’inseria un quadre format amb rajoles de ceràmica que representa la figura de la Mare de Déu de Gràcia sobre un fons blavós. A sota d’aquesta imatge es situa el brollador metàl·lic. A la part inferior del peu es situa una pica feta amb ciment de 50 cm d’alçada per 65 cm d’amplada per 50 cm de fons.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
A la cruïlla abans d’arribar a Armenteres, camí direcció est i trencall al sud-oest uns 200 m. a poc de deixar la Font.
Historia:
En aquest indret hi havia un gran zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d’origen mexicà i persona polifacètica.
A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar “Chamanasterio”.
En els anys següents va rehabilitar la masia amb l’ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l’entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes.
Entre d’altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l’estany de l’antiga horta d’Armenteres, i va batejar l’indret amb el nom de “lago del Loto”.
Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d’Armenteres i uns 150 m a l’est del mas.
En aquest indret hi havia una important zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
Actualment hi ha els dos estanyols al costat dret del camí.
El del costat de llevant és de dimensions considerables.
Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida.
Fa uns anys el propietari d’Armenteres, el mexicà Agustín Orea, hi va implantar nenúfars i flor de loto, i va rebatejar l’indret com a “lago del loto”.
També s’hi va instal·lar una palanca.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font del Lledó és un emblemàtic espai natural i històric de Berga situat al capdamunt del passeig del Lledó, just a l’accés al parc homònim. Ha estat històricament un punt de trobada veïnal molt important per a la població.
Ús històric:
Ubicada originalment fora de les muralles de la ciutat en una zona d’horts, les seves aigües van proveir el reg d’hortalisses i van alimentar un safareig públic durant segles.
Consisteix en un robust mur de carreus de pedra ben escairats. L’aigua brolla de manera tradicional a través de tres canelles de pedra que omplen un llarg abeurador. (Actualment no raja aigua)
La font serveix de porta d´entrada al Parc del Lledó, que amb unes tres hectàrees és l´espai verd més gran de Berga. Compte amb jardins a diferents nivells, estanys, zones infantils i un amfiteatre a l’aire lliure.
La font serveix habitualment com a punt de partida o pas per fer rutes de senderisme locals.
