Visitem: Font de la plaça de la Catedral de Solsona

La Font esta situada en la Plaça de la Catedral de Solsona. Es troba adossada a la paret de la façana de la banda de ponent de la plaça de la Catedral, al nucli antic de la ciutat. No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.

Antigament va ser coneguda amb el nom de font de l’Església.

El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella.

En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.

Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l’Església (actualment aquesta font) i la font del Castell (avui coneguda com la font de la plaça Sant Isidre).

De les tres aquesta és la millor. Es tracta d’un cos en forma de semi-prisma hexagonal construït amb carreus de la mateixa alçada i diferents amplades.

Cada una de les tres cares del cos semi prismàtic està decorada amb un òcul cegat i decorat amb floritures gòtiques esculpides per un artista llemosí anomenat Joan.

Amb la construcció d’aquesta font, el Consell va aconseguir l’embelliment d’aquesta plaça que, en aquella època, era força més gran del que ho és en l’actualitat, ja que la banda de ponent no era ocupada pel cos de la capella de la Mercè ni pel cancell de la Catedral que avui s’hi troben.

Així que al cantó del migdia de la plaça devia obrir-s’hi la gran portalada romànica del temple de Santa Maria. D’altra banda, el cantó de sol era clos per la façana de la Casa del Consell que deuria tenir portal i finestrals romànica.

Hi ha un relleu dedicat a Manel Casserras i Boix a la font de la plaça de la Catedral.

La font de la plaça de la Catedral és una font gòtica que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Sant Isidre de Solsona

La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica situada en la Plaça de Sant Isidre davant de l’escola de les monges de Solsona.

Font gòtica de pedra del segle XV que antigament subministrava aigua al castell.

Antigament se la coneixia com la Font del Castell.

És de forma rectangular amb dos caps de lleó com a sortidors.

A la part superior hi ha una roseta de ventilació.

A la dreta, hi té un abeurador.

A sobre de la estructura i en mig de dues finestres hi ha una imatge de Sant Isidre dins d’una capella.

En la plaça hi han uns plàtans amb tronc destacats.

La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica de Solsona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem: La Font de Vall Fred de Solsona

A prop del Portal del Castell i adossada a la paret del Safareig en el carrer de Vall Fred, esta la seva font.

En la paret hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura.

A sobre esculpida hi ha la data de “1993”.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Climenç de Pinell

Sant Climenç és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha la seu de l’ajuntament i l’única escola del terme municipal) i l’únic que té un nucli de poblament agrupat a redós del castell i de l’església. Aquest nucli té l’estructura de vila closa i es troba a uns 800 m d’altitud.

Per anar a la Font de Sant Climenç des del carrer Major seguirem el camí de la Font, millor fer-ho a peu,

molt a prop ja trobem la font i l’àrea recreativa de lleure de la font de Sant Climenç.

Hi ha instal·lada una zona de pícnic que disposa de barbacoes, taules i bancs.

Al reguard d’una estructura coberta amb teulada a doble vessant,  hi ha la font,

d’un allargat i gruixut tub on surt un gran cabal d’aigua, que cau a una pica de pedra.

…/

A sobre del tub hi ha la inscripció. “1847”.

Al seu costat una pica o abeurador de pedra i a sobre en la paret una aixeta de polsador antic.

…/

L’espai és força pla, hi ha gronxadors i ideal per fer-hi una parada

i dinar de pícnic si esteu d’escapada per la zona.

Un cartell ens indica el que no es deu de fer, cal respectar-ho. !

També és el punt de sortida de la ruta a peu circular “Ruta de les Fonts“.

Recull de dades de Sant Climenç : Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina 2ª- camí de Santa Magdalena de Còdol-Rodon d’Aguilar de Segarra

Santa Magdalena de Còdol-Rodon és una església del municipi d’Aguilar de Segarra a la comarca del Bages.

L’Alzina esta passada l’ermita direcció a Sant Pere Sallavinera en una cruïlla de camins a l’esquerra.

Te un tronc gruixut poc alt amb dos grans branques destacades.

Esta en un espai on abundant les Alzines i els Pins.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font i abeurador del carrer Font de Borredà

El carrer Font era l’antic camí d’entrada al poble pels qui feien ús del camí ral de Ripoll a Berga

La particularitat del carrer de la Font és que porta el nom de la històrica font que ha estat sempre a l’antiga entrada del poble.

Per anar a  la font, us cal baixar unes escales,

En l’extrem de la paret hi ha una aixeta que regula la sortida de l’aigua.

Encara ara hi ha un abeurador a nivell de carrer, per als animals de càrrega que històricament entraven al poble pel camí ral,

un mural o grafit a la paret ens recorda la portada d’animals al poble, al costat hi ha una seient.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de l’església de Linya de Navès

L’església de Linya es poc coneguda esta lluny de Navès direcció al Pantà de Sant Ponç.

Tot fent un passeig, podreu gaudir d’unes vistes del Solsonès impressionants…

Linya esta formada per l’església i l’antiga rectoria, on actualment esta habitada per la família Van Pluuren.

Al seu costat hi ha la Font, de fet es molt senzilla,

D’un roc hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular, a uns metres un seient.

A poca distancia tenim una bassa de jardí ara seca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font i safareig de Cal Bep de Vilada

La Font esta a sota dels murs de reforç del carrer Margançol davant la nau de l’antiga fàbrica del Bep de Vilada

El safareig esta a poca distancia de la font.

Historia:

  • Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
  • Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
  • No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
  • La font era força concorreguda pels treballadors de l’antiga fàbrica, fins que l’aigua de la font va començar a sortir dolenta per filtracions.
  • Possiblement la font agafi aigua de la veta que ressegueix el terreny en línia recta descendent i que també donaria punt d’abastiment a cal Massana Vell, cal Vilalta, i altres cases ubicades al peu del torrent que s’observa sobre el terreny.

Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l’antiga fàbrica de cal Bep.

Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur.

Per la part interior del mur, i a partir d’una reixeta, s’intueix que existeix un petit dipòsit d’obra de la font. L’aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit.

Mapes patrimoni Cultural – Any aprox. 2018

Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre.

El safareig esta adossat a la paret d’una casa. No massa gran i es rectangular.

Ara esta vuit d’aigua que no creiem que tingui que veure amb la Font de cal Bep.

Observacions:

És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del carrer Vilardell de Borredà

Cal situar-se al centre de Borredà, en el carrer Vilardell.

Esta situada a la mateixa paret i porta d’acces a una finca.

Es un pou rodo i cobert. Te una portella de ferro que dona al carrer, per on es pot treure l’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: la Font de Santa Margarida de Navès

Fa uns dies us vaig presentar la font commemorativa de la portada d’aigua a Navès i posteriorment el Pou.

En la part de darrera de l’església hi una petita i antiga font amb una aixeta de polsador vella. L’aigua cau a una trencada pica. Actualment s’utilitza La Font de la portada d’aigua.

A un extrem hi ha unes roques que poden fer-se servir de taula i seients per un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero