Bassa de La Font de la Riba de Sant Quirze del Vallès

Publicat el per
Respon

La Bassa de Font de la Riba és un petit espai natural i hidrològic situat al municipi de Sant Quirze del Vallès (Barcelona), integrat dins el projecte de recuperació ambiental de la zona humida de Can Ponsic.

Es localitza en un entorn boscós molt proper al Torrent de la Betzuca i just sota la històrica balma neolítica de Can Pallàs, i la Font de la Riba.

La font i la seva petita bassa associada van ser recuperades exhaustivament a partir del novembre del 2008 gràcies a jornades de voluntariat popular coordinades per l’associació Sant Quirze Natura i l’organització ecologista DEPANA. En aquestes jornades es va esbrossar el terreny, es van crear esglaons d’accés i es va reforestar la ribera.

Tot i que històricament el terme municipal va arribar a albergar desenes de fonts naturals, la Font de la Riba és una de les poques supervivents.

Tot i això, a causa del canvi climàtic i les sequeres dels últims anys, visitants locals en plataformes, han assenyalat que el petit basal o bassa sol trobar-se sec o amb un cabal mínim, s’abasteix de la Font de la Riba i de la pluja.

És un punt de pas molt habitual a les rutes a peu que connecten Sant Quirze del Vallès amb les Fonts de Terrassa (com la variant del sender de gran recorregut GR-173).

Es considera una parada ideal per a senderistes i ciclistes que busquen trams d’ombra amb seients.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador : Armengol Gelabert

Treballs a La Font de la Riba de Sant Quirze del Vallès

Publicat el per
Respon

Els treballs històrics i de manteniment a la Font de la Riba de Sant Quirze del Vallès, situada a la urbanització Can Pallars i Llobateres, han estat tradicionalment vinculats a jornades de voluntariat ambiental i recuperació de l’entorn forestal.

Aquestes tasques es van iniciar de manera intensiva el novembre de l’any 2008 a través de l’associació Sant Quirze del Vallès Natura

i s’han anat repetint amb posteriors campanyes de manteniment i voluntariat amb el suport de DEPANA, per pal·liar els danys del pas del temps i la caiguda d’arbres.

Des de novembre de 2025, Armengol Gelabert i uns voluntaris porten de nou a terme la recuperació de la Font de la Riba i les seves rodalies.

Les principals actuacions que s’ha porten a terme inclouen:

Restauració i consolidació de la Font,

amb la restauració de la canalitzacions per facilitar la sortida del brollador d’aigua fins la basseta

Desbrossament de les rodalies de la font,

La neteja integral de l’entorn de brossa i deixalles.

Arranjament del camí d’accés des del carrer de la Font de la Riba, a l’alçada del número 14.

I la creació de nous accessos per arribar des de la riera de la Betzuca i altres punts, més planers.

Eliminació d’arbres abatuts per les turmentes de pluja i vent.

Amb la aprofitament per fer taules i seients.

Creació de seients d’espais per prendre el sol o l’ombra segons les necessitats e l’època de l’any.

Crear llocs per plantar vegetació varia,

Rodejat de bonics rocs rogencs que fan un conjunt molt agradable en el medi, recollits en la mateixa zona.

Creiem que si l’ajuntament dones un cop de ma amb medis, la feina que es porta a terme seria molt mes gratificant…

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador : Armengol Gelabert

Mural del boletaire de Seva

Publicat el per
Respon

El Mural del Boletaire és una obra d’art urbà situada en el carrer de Dalt 5, al poble de Seva (Osona).

Va ser inaugurat l’octubre de 2023 amb un motiu molt especial: commemorar el 25è aniversari de la Festa del Bolet d’aquesta localitat, que és un dels esdeveniments micològics més tradicionals i multitudinaris de Catalunya.

Aquest mural compta amb unes característiques i dades clau molt particulars:

Com a tret més singular, per a la seva elaboració es va fer servir un 80% de materials recollits directament al poble de Seva i als seus voltants, integrant l’entorn natural de les Guilleries i el Montseny en la mateixa pintura.

Ret homenatge a la figura del boletaire (cercador de bolets) i serveix com a reclam cultural durant la celebració de la fira, la qual té lloc de manera anual cada segon diumenge d’octubre.

L’obra s’ha convertit en un element destacat de l’art al carrer de la comarca, fusionant la identitat local, la tradició de la tardor i el respecte pel medi ambient. L’autor del Mural del Boletaire de Seva és l’artista OkbO (qui signa les seves obres com a @okbo_art).

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador / Guia: Amadeu Pons

Situació de La Font de la Riba de Sant Quirze del Vallès

Publicat el per
Respon

La Font de la Riba a Sant Quirze del Vallès es va arranjar l’any 2008 a través del Grup “Sant Quirze natura” i amb gent voluntària d’aquesta població, es va portar una tasca de millora de La Font .

Des de les hores i fins l’any 2025 va anar degradants i a un límit de casi desaparèixer.

Em recuperat el text que ens donava a conèixer la seva degradació:

“…/… Es troba actualment en un estat de degradació i pràcticament seca, molt allunyada de la imatge recuperada que va tenir gràcies a les jornades de voluntariat del passat.

Tot i que és una de les poques fonts naturals que queden al municipi, el pas del temps, la manca de manteniment continuat i els llargs períodes de sequera n’han afectat greument l’entorn.

Sense aigua: El petit banyal o bassa que recollia l’aigua està completament buit i de la font ja no en raja aigua de manera regular.

Accés dificultós: La vegetació ha envaït els camins d’accés que s’havien arranjat. A més, hi ha presència d’arbres caiguts que barren el pas en alguns trams del camí forestal proper al torrent de la Betzuca.

Patrimoni deteriorat: Els elements instal·lats durant les campanyes ambientals (com les escales de fusta, els cartells informatius i les zones de descans) pateixen el desgast de la intempèrie i el pas dels anys sense intervencions recents…./…“

Amb aquest panorama… un amant de la Font i la Natura, en Armengol Gelabert una vegada jubilat, des del novembre de l’any 2025 va començar  la restauració de las Font i les rodalies.

La Font de la Riba, gracies a les pluges d’aquest any dona un rajolí d’aigua que dona una bona alegria a l’entorn.

L’Armengol, hi posa una fulla al forat de sortida de l’aigua, per poder qui ho vulgui, agafar millor l’aigua.

De fet, si mirem be, anys en rere la font sols era un tub gruixut on sortia o no l’aigua.

Centre Excursionista

Ara surt de dins de la muntanya de forma molt mes d’aspecte  natural.

Un canaló obert porta l’aigua a una bassa, aquesta tema serà per un  proper dia.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador : Armengol Gelabert

Avui tornem a visitar: La Font de La Riba de Sant Quirze del Vallès

Publicat el per
Respon

La Font de la Riba és un espai natural de Sant Quirze del Vallès, situat a l’entorn fluvial de la zona de Can Poncic.

Es troba ubicada sota la balma neolítica de Can Pallàs i molt a prop del pas del torrent de la Betzuca.

És de gran importància patrimonial ja que es tracta d’una de les poques fonts naturals que encara es conserven actives o visibles al terme municipal, que en el passat va arribar a albergar més de 40 fonts i mines d’aigua.

Característiques i Història:

Ubicació ecològica: forma part del projecte de recuperació de la torrent de la Betzuca. de Can Poncic i conserva traces del bosc de ribera tradicional de la comarca.

Recuperació ciutadana: Al novembre del 2008, l’associació veïnal Sant Quirze del Vallès Natura juntament amb voluntaris locals i el col·lectiu DEPANA, van recuperar l’entorn de la font mitjançant jornades populars. Van arreglar els accessos, van col·locar esglaons de fusta i van instal·lar posteriorment un panell decoratiu infantil.

Estat actual: L’entorn pateix variacions segons l’època de l’any i les pluges. En períodes de sequera severa el cabal pot desaparèixer o veure’s afectat per la densa vegetació i la caiguda de branques del bosc limítrof.

Senderisme i Rutes:

L’entorn de la font és una destinació habitual per a passejades locals de baixa dificultat. Hi ha diversos recorreguts circulars ideals per fer a peu que connecten el nucli urbà de Sant Quirze amb la natura,

Ruta de la Betzuca: Molts senderistes segueixen l’itinerari en plataformes que arrenca a zones cèntriques com el Parc de Can Feliu, passa per la riera de Can Barra i remunta el curs fluvial fins a arribar a la Font de la Riba.

Connexió Regional: El sender també forma part de trajectes més llargs cap a les Fonts (Terrassa) creuant la Serra de Galliners.

Des de novembre de 2025, Armengol Gelabert i uns voluntaris porten de nou a terme la recuperació de la Font de la Riba i les seves rodalies. Els proper dies farem esment.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laborador : Armengol Gelabert

Arbres: Les Alzines de Togores de Sabadell

Publicat el per
Respon

L’ermita de Togores és un monument del municipi de Sabadell (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local. Es tracta d’una ermita i masia possiblement del segle XIV, situades a l’esquerra del Ripoll, a la vall del riu Tort,

en una esplanada envoltada d’alzines.

Els boscos de rodalies de Togores bàsicament són de Pi,

però cal destacar les alzines properes a l’ermita i masia.

Moltes son de tronc destacable,

amb branques allargades i notables.

Algunes amb una capçada arrodonida i amb moltes fulles.

Fa uns anys en rere, era un espai que es concentrava molta gent per passar el dia,

a l’ombra de les alzines.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font lluminosa de Súria

Publicat el per
Respon

La Font lluminosa esta en la Plaça de Sant Joan, al costat del riu Cardener en Súria.

Historia:

  • Aquesta font substitueix a una altra, la qual tenia la funció de donar aigua a persones i animals.
  • L’aigua d’aquesta provenia del costat de la muntanya, no del riu (SOLER, 1985).
  • La plaça de Sant Joan antigament, es deia Pla de la Font i era el lloc de parada dels carruatges tibats per animals, funció continuada per l’estació d’autobusos (SOLER, 1985)

Font lluminosa amb quatre columnes de ciment, d’ordre dòric truncades a mig fust,

que serveix de tancament a la plaça de Sant Joan, pel cantó del riu.

Taula per jugar en família en la plaça de Sant Joan.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí d’Escrigues de Santa Maria de Merlès

Publicat el per
Respon

A 200 metres de la carretera BV-4406, punt quilomètric 14’100 esta el Molí d’Escrigues.

Historia:

  • El molí d’Escrigues està documentat a partir del segle XVII i es va reedificar al segle XVIII (1763) tot i que probablement és més antic.
  • Hi ha força ampliacions del segle XVIII i XIX i es va mantenir actiu com a molí fariner fins abans de la Guerra Civil espanyola.
  • Era propietat emfitèutica del mas Escrigues (actual masoveria d’Escrigues) i pagava censos al senyor de la Portella, senyor jurisdiccional del lloc.
  • L’any 1730, Joan Escrigues, va rebre la concessió hidràulica per part de l’administració borbònica.

El molí d’Escrigues es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, bastit sobre una gran esplanada rocosa a tocar de la riera, prop de la masoveria d’Escrigues.

Es tracta d’un molí format per diversos cossos adossats i estructures de diferent alçada, nivell de teulada i vessants, ampliades al llarg dels anys que li confereixen una planta irregular.

La part més antiga del molí està construïda amb maçoneria de pedra treballada i ben alineada, en algunes parts formant filades regulars. Presenta cantonades diferenciades integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg dels anys.

La façana principal, orientada al nord, presenta el portal principal d’accés, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1783 i dibuix d’un cor amb una creu, al mig de la data.

A l’esquerra en s’hi adossa un cos de teulada d’una vessant que sobresurt perpendicularment, el qual presenta dues finestres obertures emmarcades amb pedra a la seva banda est.

A la façana est, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i una petita finestra quadrangular a la dreta. Al nivell de primer pis s’hi obren tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra i un accés a un balcó on hi ha adossada la comuna d’obra.

La façana sud correspon a una ampliació del segle XIX. A nivell de soterrani hi ha el carcabà que presenta un arc de mig punt adovellat i l’interior amb volta de canó. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data inscrita de 1882.

Seguint la vertical, a nivell de primer pis hi ha dues finestres, una de petites dimensions desplaçada a la dreta i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data inscrita de 1887. A nivell de golfes, sota teulada, hi ha una finestra de menors dimensions, també emmarcada amb monòlits de pedra treballada.

A la banda nord hi ha la bassa del molí reconstruïda recentment amb formigó a causa de les filtracions d’aigua cap a l’interior del molí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Safareig de Santa Margarida de Montbui

Publicat el per
Respon

La Font del Safareig esta situada en el carrer de Sant Roc, 35, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui.

Historia:

  • El nom de font de Safareig fa relacionar la font amb el proper safareig situat a uns metres de distància, a l’altra banda del carrer.
  • Es tracta d’un dels safareigs omplerts amb aigua del rec, situats a l’entrada del nucli antic.
  • Possiblement es tracti d’una font aixecada a començaments del segle XX.

La font del Safareig, es troba ubicada al carrer de Sant Roc, 35 del nucli antic de Montbui, davant mateix de la plaça del Safareig i actualment està connectada a la xarxa pública d’abastament d’aigua potable. Es tracta d’una font formada per un peu de ciment rectangular de 160 cm d’alçada x 55 cm d’amplada x 56 cm de fons, acabat a la part superior en forma de deus aigües i acabat amb un teuladet ornamental. Aquest peu compta a la part inferior amb una pica molt simple feta amb maons.

Tot el conjunt es troba assentat sobre un terra format per rajoles quadrangulars de terra cuita de color marró. Com a element decoratiu, la font compta amb una ornamentació situada a la part superior del peu consistent en un cercle motllurat amb una creu al centre. Sota aquest element, es situa l’aixeta metàl·lica que permet el pas de l’aigua. Tot el peu es troba pintat en color blanc, ressaltant la creu central en una tonalitat més vistosa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cingleres dels Plans de Santa Maria d’Oló

Publicat el per
Respon

De St Joan d’Oló nou seguir pista W 600 m, camí N 200 m, camí dreta i després esq. i camí N-W 400 m

Cingle característic d’aquest tram de la Riera d’Oló amb els estrats geològics, d’un color rosat, que han quedat al descobert per la tasca erosiva de la riera. Es troba molt a prop de l’església vella de Sant Joan d’Oló.

Precisament en un dels extrems del turó on hi ha les restes d’aquesta església romànica s’hi ha adequat un petit mirador encarat cap a aquest espectacular cingle. En aquest sector la Riera d’Oló forma un ampli meandre.

A la part de llevant, on la tasca erosiva de la riera ha estat més intensa, s’aixeca un serrat de forma triangular que en una de les seves cares presenta un tall pràcticament vertical, d’uns 80 metres. Ha deixat al descobert els materials sedimentaris, dipositats en estrats horitzontals.

Observacions: 

Les indicacions d’accés (emplaçament) són per arribar al mirador

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero