La Mola esta situada en la Plaça del Paper de Sant Pere de Riudebitlles.
Mola commemorativa col·locada en un extrem de la plaça del Paper. Està col·locada de forma vertical i a la part frontal hi consta “Plaça del Paper 1998”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Ramon de Portell és una capella al centre de la vila de Portell, al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, al peu de la carretera LV-3003 de Sant Ramon a Torà, al seu pas per l’interior de la població.
La Font esta en un costat de l’ermita, adossada en la paret que separa el carrer.
Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una allargada pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquesta petita zona d’estada esta en l’Av. del Mogent 66 de Llinars del Vallès.
Es un espai que havia sigut agrícola antigament, ara per un costat es una polígon industrial i pel altre es la riba del riu Mogent i autopista.
La zona d’estada esta formada per tres grups de plataners i a l’ombra hi han dos taules i seients de fusta.
Els grups de plataners són formats per cada un dels amb varis trons com a germans de soca,
El conjunt de tots els arbres formen com una sola capçada molt gran, amb molta ombra l’estiu.
La gent habitual que utilitza l’espai, es algun empleat del polígon i sobre tot gent que fa el camí de Cardedeu a Llinars del Vallès d’anada i/o tornada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Mina esta front l’entrada de Cal Garcia (Restaurant), en el carrer del Pintor Joan Miró, 4 de Polinyà.
La boca de la mina es troba en superfície, just abans d’entrar al restaurant de cal Garcia,
I al costat d’un lledoner molt antic, que fa uns dies us vaig presentar.
Té accés amb reixa a peu pla, a partir d’on davalla en direcció esta oest i per mitjà d’uns graons tallats a l’argila.
Desconeixem a partir d’aquest punt el seu recorregut.
Al nord-est de la boca de la mina, ja a l’interior del pati d’accés al restaurant cal Garcia, es troba el pou, completament restaurat.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font dels Clotassos esta en el Barri dels Clotassos al peu de la C-26 amb el carrer Teodor Miralles i davant de cal Paraire de Vilada.
Historia:
Font ornamental construïda a l’entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d’una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l’arrebossat) i es va substituir l’estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l’alçada de l’aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l’entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l’espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s’observa una petita cisterna d’aigua parcialment enterrada al talús.
El principal element d’interès de la font rau en l’escut de pedra esculpit i col·locat sobre l’aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d’escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L’escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera.
Observacions:
La pintura de l’escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l’atractiu de la pedra treballada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Segona Alzina destacada en el Passeig de l’església i amb camí del Padró, a prop de l’església parroquial de Sant Salvador de Polinyà.
Es una Alzina amb poca alçada de tronc,
Però amb una diversitat de branques.
Te una capçada arrodonida i molt densa de fulles tota ella.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Monument a la bomba esta en la rotonda de la carretera de Sentmenat a l’altura del carrer de Ramoneda de Polinyà
Rotonda inaugurada l’any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba.
Es tracta de l’antiga font del poble que disposava de safareig, on s’anava a buscar aigua i a rentar roba.
L’escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.
La bomba l’any 1930.Extreta de Museu Històric Municipal de Polinyà. 1995. “Història gràfica de Polinyà”, p. 66. – Observacions: Projecte d’Eliseupaisatgista
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest Jardí, esta situat en la Plaça de l’Alzina amb l’Av. Can Serra de Polinyà.
No es massa gran, però te una mica de tot, cal destacar la zona destinada a jocs infantils,
Un basquet, una caixa biblioteca, bancs per descansar,
I com no, una font d’aigua de xarxa pública.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Can Mates es una masia ara deshabitada dins del Parc del mateix nom.
Al seu costat hi ha l’Escola Turó de Can Mates, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.
A certa distancia hi ha un espai ballat per fer convivència destinat a l’alumnat,
Per tant, no es accessible a la gent que passi per aquest lloc del parc.
hi ha jocs infantils de fusta i bancs a les rodalies.
Així, com taules i bancs per menjar o fer algun treball a l’aire lliure.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Les excavacions arqueològiques que s’han dut ha terme a l’espai de l’hort petit han permès recuperar la traça i les restes dels antics camins ui del sistema de reg antic.
Partint d’aquests testimonis s’han pogut recuperar i restaurar el sistema hidràulic de reg tal com era que l’espai es cultivava.
L’aigua que rega l’Horta Petita és freàtica.
Proba d’una mina subterrània que ha abastit el monestir des de la seva fundació al segle XIV.
L’Hort disposa d’un sistema de reg que té el nucli a la Bassa, on va a parar un dels ramals que recullen les aigües freàtiques i fibles,
i es reparteix pels carrers de terra que el pagès hi ha de construir i mantenir.
Quan cal regar, s’han d’obrir i tancar les comportes de ferro i controlar els taps del canals.
D’aquesta manera es pot regular el cabal d’aigua que entra a l’espai cultivat.
Actualment, continua sent així, sempre la bassa esta plena d’aigua per les necessitats de reg.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 