Setmana destinada als Arbres destacats
L’Alzina destaca per sobre de la majoria d’alzines que hi ha per les rodalies del mas Santamaria i l’ermita del mateix nom d’Avià.
Concretament esta situada front de l’ermita i a l’altre costat de la carretera i propera d’un gran roure.
Te un tronc molt gruixut amb nombrosa ramificació de branques,
que formen una gran capçada molt arrodonida plena de fulles.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En el Bloc rasola: Fonts i Natura, el passat 31 de maig d’aquest any, us vàrem fer la presentació de la Font de la Rovira.
A les seves rodalies hi han dues Fonts o sortides d’aigua més,
avui farem menció a la Font de la Rovira – 2ª.
Es troba al costat de la riera, sota les escoles d’Avià, en un paratge de bosc i d’un arbrat destacable.
Espai que molta gent del poble hi va a fer un tom o passejar amb el gos…
La Font disposa d’un tub allargat per on raja l’aigua de la paret,
Aquest tub esta subjectat per una grossa pedra.
L’aigua cau directament al terra, dins d’un cercle fet de pedres que fan de pica.
L’aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l’han contaminat de purins.
A l’estiu es un lloc fresc i hi ha una taula amb bancs per poder un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Roure de cal Pauet, esta al costat de la rasa o torrent del Salt, s’arriba per la carretera de Berga a Solsona C-26 a prop de Cal Pauet (SAT Cal Pauet) del municipi de l’Espunyola.
Es un Roure amb un tronc molt gruixut, però de no gaire llargada,
Amb una certa inclinació d’aquest tronc, on surten nombroses branques de considerable temany.
Lamentablement des de fa un temps esta afectat per algun fonc o insecte, que va perdent la força de tindre una bona capçada com tenia fa uns anys en rere.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Centre Internacional per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies és un centre sota els auspicis de la UNESCO que promou la resiliència dels territoris mediterranis davant dels grans reptes globals.
Està ubicat en el castell de Castellet, seu de la “Fundación Abertis”.
Dades del UNESCOMED. Centre Internacional per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies :
Dades del Castell:
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els Estanys de Graugés estan situats a prop del nucli de Graugés i dins de l’antiga colònia agrícola de Graugés del municipi d’Avià.
Historia:
Malgrat el seu origen antròpic, aquests estanys i basses han esdevingut una de les principals zones humides de l’alta conca del Llobregat. Actualment encara s’utilitza l’aigua per a l’abastament i la zona; a més, és un punt conegut de lleure i educació ambiental a la comarca del Berguedà.
L’espai està constituït actualment per un estany principal d’unes 7 ha de superfície i tres basses de reduïda extensió, una d’elles situada vora l’estany principal (oest), a la mateixa cota, i les dues altres situades al sud, a una cota clarament inferior.
Als estanys es produeix un procés de rebliment lent però continuat, que s’ha completat ja pràcticament a la bassa inferior.
A principis de segle l’estany principal tenia una fondària de 18 m, mentre que actualment en té poc més de 6 m.
Pel que fa a la vegetació forestal, destaca la presència d’un bosc de ribera que envolta el conjunt dels estanys, amb força espècies al·lòctones, formada sobretot per pollancres (Populus nigra), salzes (Salix alba), freixes (Fraxinus angustifolia), verns (Alnus glutinosa), etc.
A l’estany principal s’hi troben també tamarius (Tamarix sp.), plàtans, freixes de flor i moltes altres espècies forestals procedents de l’enjardinament inicial.
Aquest bosc de ribera és assimilable a l’hàbitat d’interès comunitari 91E0 “Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)”, tot i que l’abundància d’espècies exòtiques li resta força interès. Pel que fa a la vegetació més pròpia dels ambients estrictament aigualosos, destaca la presència d’alguns herbassars submergits de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150) a alguna de les basses.
A les vores dels estanys hi creixen alguns canyissars i bogars. Apareixen també els hàbitats d’interès comunitari 6420 “Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion” i 92A0 “Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera”.
La fauna invertebrada hi és molt abundant i diversa. Hi ha cladòcers, copèpodes, gastròpodes, efemeròpters, odonats, plecòpters, heteròpters, tricòpters, etc.
Pel que fa als vertebrats, els estanys de Graugés són un dels principals punts d’atracció per a anàtids i ardeids de l’alta conca del Llobregat.
Un impacte a destacar és el derivat de l’existència d’un petit establiment turístic al sector est, conegut com a bar del llac, des d’on es practica la pesca i -a vegades- alguns usos nàutics. Resten també algunes infraestructures obsoletes o en mal estat -algunes de caràcter hidrològic, d’altres relacionades amb el lleure- que caldria retirar o condicionar.
Els a ports d’algunes granges adjacents fan que les aigües presentin puntualment processos d’eutròfia. El tancament de l’estany gran amb una tanca metàl·lica perimetral constitueix una barrera per a la fauna que convindria permeabilitzar.
Cal seguir la senyalització i avisos per evitar accidents, tenint en compte l’ús públic de l’espai.
Recull de dades : Viquipèdia.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar al Santuari del Paller cal agafar un desviament des del nucli de Bagà cap a la dreta direcció Roc de la Llena, a uns 2 km del poble.
Historia:
Està format pel conjunt de l’hostal, el restaurant, refugi i Santuari de Paller
El Santuari del Paller està en un paratge acollidor, tranquil i d’una gran bellesa, amb majestuosos arbres.
Al costat de l’anomenada Font dels Banyadors (per això també es coneix com Santa Maria dels Banyadors), on era costum que els devots s’hi banyessin i que se n’emportessin aigua considerada miraculosa.
Te un ampli aparcament al costat de la zona de pícnic amb taules i seients.
Rodejat d’arbres i grans boscos i és punt de partida de nombroses rutes a través del Parc Natural del Cadí- Moixeró i també lloc de pas del popular sender anomenat Camí dels Bons Homes.
Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Bagà i altres
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Sepulcre Megalític de les Maioles está situat a pocs metres de la BV-1031 direcció els Prats de Rei, lloc conegut com a Pinassa de la Creu Maçana en Rubió.
Historia:
El sepulcre megalític de les Maioles es troba situat en una petita elevació a tocar de la serra de Rubió, en una àrea utilitzada des d’antic com a via de transhumància i de comunicació amb les serralades del Pre-pirineu i les terres baixes.
Es tracta d’un monument funerari situat cronològicament al primer terç del II mil·lenni aC (2000 – 1600 aC, entre el calcolític i el bronze antic) del tipus “petita galeria catalana o sepulcres de corredor ample” formada per la cambra funerària, el corredor i el túmul.
El corredor, amb una longitud d’1,40 m, està format per dues lloses verticals i dona accés a la cambra funerària.
Aquesta és de forma trapezoïdal, està formada per quatre lloses, una de les quals separa el corredor de la cambra funerària.
El sòl de la cambra està format per un enllosat de petites lloses, més o menys planes, col·locades al damunt d’una preparació de terra.
Tota l’estructura funerària està envoltada d’un túmul de forma el·líptica, de 10 m de diàmetre i 1,5 m d’alçada, construït amb blocs de pedra i terra que protegeix el sepulcre i li proporciona monumentalitat.
Les restes que, de forma primària i successiva, foren inhumades a l’interior de la cambra funerària corresponen a un total de 620 restes antropològiques i només un dels inhumats mantenia connexió anatòmica.
D’aquest conjunt funerari cal destacar la darrera inhumació, la qual estava associada a un aixovar format per un vas ceràmic sencer i protegit per una estructura de pedra situat a la zona dels peus.
Els materials arqueològics recuperats durant la intervenció van ser fragments de ceràmica llisa i amb decoracions incises fabricada a mà, una punta de sageta i fragments de làmines de sílex, percussors de pedra, un punxó de coure, una anella de bronze i denes de collaret de dentalium, d’esteatita i una en forma de barrilet fet de pedra verda.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Plaça rectangular molt protegida amb un accés oriental des de el carrer Ramon i Cajal, un altra al sud que dona a una extensió de la plaça original i una pas cobert que va a la plaça de l’Església.
Al centre hi ha una font rodona i un seguit de bancs i arbres que acompanyats per la tranquil·litat de l’espai converteixen dita plaça en un lloc privilegiat.
En un costat i a sota d´un porxo de l’antic edifici, i en una cantonada hi ha la font.
Font molt senzilla, situada en la paret on hi ha una aixeta polsador,
L’aigua sobrant cau a una pica rodona amb costat irregular,
i que està a sobre d’una peanya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Llavinera es un veïnat de Sant Pere de Llavinera.
Des de Llavinera s’agafa el camí de tramuntana a les planes de Cal Grau, passada la segona bifurcació porta directament a la font.
La Font de la Llavinera es troba situada a la Plana de la Font.
Es tracta d’una construcció d’obra realitzada l’any 1904 amb una aixeta metàl·lica per omplir els càntirs.
A mà dreta hi ha la surgència d’aigua pròpiament de la font.
D’aquest punt, surt una canal de pedra que desaigua a un safareig d’obra de planta rectangular adossat a un marge de pedra seca.
El safareig està construït amb pedra i morter de calç i revestit tant per l’interior com per l’exterior.
No fa masses anys es va portar una rehabilitació integral de la font i safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 