El Prat sense sega de Torreblanca esta en la Rambla del Celler i Torrent de la Bomba,
esta dins del Parc Ramon Barnils de Sant Cugat del Vallès.
El Prat sense sega, es un refugi de fauna.
La naturalització afavoreix la biodiversitat
i mitiga els efectes del canvi climàtic.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.
El Dia Mundial de l’Aigua 2026 a escala internacional té com a lema “On flueix l’aigua, creix la igualtat”.
Un lema que es fonamenta en la relació de l’aigua amb la igualtat de gènere, ja que, per una banda les crisis relacionades amb l’aigua afecten en major grau a les dones i a les nenes i, per una altra, la gestió en les seves mans comportarà uns majors beneficis pel conjunt de la població.
La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags:
#diamundialaigua #worldwaterday.
Text annex:
Hem recordat en altres moments les tradicionals tasques que les dones i les nenes han dut i duen a terme en relació a l’aigua: anar a buscar-la, portar-la, rentar i rentar-se, netejar les coses i els éssers, cuinar, curar…, aprofitant-la de la millor manera possible.
Ara es vol i volem ressaltar que una gestió en la que elles siguin protagonistes redundarà en benefici de la majoria, ja que s’ha demostrat que la intervenció de les dones en la gestió i distribució de recursos redunda sempre en benefici de la població, especialment en mitjans que, l’acumulació i l’especulació d’uns pocs, han causat una gran depredació i degradació que amb aquesta incorporació femenina esperem revertir.
L’aigua només podrà fluir si no n’hi ha grans retencions particulars.
L’aigua només fluirà canalitzada amb eficiència.
L’aigua flueix quan arriba a tots els racons.
Recull de dades: Diputació de Barcelona “Dia Mundial de l’Aigua” i propi.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Text annex i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Fons fotogràfic: Rasola
Setmana dedicada a arbres destacats
Aquest Roure esta a mà dreta en la carretera de la carretera C-155, km. 2,2 a nord. Just en l’entrada a la finca Miguel Martínez, 2 de Polinyà.
Roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 10 metres d’alçada amb un tronc principal de 250 cm de perímetre que es ramifica a partir dels 2 m i una capçada amb forma de ventall, amb una amplada d’entre 10 i 11 m d’amplada.
En el tronc hi ha clavada una placa de “àrea privada de caça”.
Es troba al costat d’altres tres roures de mida similar.
Observacions:
Arbre AIL 30 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No es troba inclòs en la llista d’arbres monumentals de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a arbres destacats
Els Plataners esta en la perllongació del carrer Llaceres dins del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
Aquest conjunt de plataners es troba a banda i banda de la perllongació del carrer Llaceres,
dins la propietat de la Companyia de Jesús, conegut com Casal Borja.
Dades de l’any 2017 recullen que, aleshores, els plataners tenien una alçada mitjana de 15 metres
i una capçada en forma de ventall de 13 metres d’amplada.
El perímetre del tronc era d’1,65 metres i el de la soca mesurava 1,85 metres.
Destaquen els dos primers de la dreta tot entrant en la perllongació del carrer Llaceres,
a
No son massa alts però si tenen un gruixut tronc.
i unes llargues branques que tenen abundants fulles.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a arbres destacats
Lledoner de can Garcia esta en el carrer del pintor Joan Miró,
davant del restaurant Masia Can Garcia de Polinyà.
Lledoner (Celtis australis) de prop de 7 m d’alçada i un tronc de 490 cm de perímetre recentment escapçat
de tal manera que en l’actualitat se n’observen únicament els rebrots que comencen a créixer.
El tronc presenta grans cavitats.
i als peus es troba una roda de molí, fet que el fa característic de l’indret on es troba.
A prop hi ha un segon lledoner mes jove i ben conservat.
Observacions:
Arbre AIL11 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a arbres destacats
Aquesta Alzina esta en el carrer de Borrell cantonada amb el carrer Monestir de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
L’alzina de carrer Borrell és un exemplar que ja existia abans de la urbanització d’aquesta àrea i que va quedar inclosa en una zona verda, a la via pública.
Segons dades de l’any 2017, aleshores feia 14 metres d’alçada, comptava amb tres braços, tenia una capçalera de forma ovoidal de 13 metres d’amplada.
El perímetre del tronc era de 2,6 metres i el de la soca, de 3,3 metres.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a arbres destacats
Aquesta Alzina, esta situada en el Passeig de l’església, a llevant de l’església parroquial de Sant Salvador de Polinyà.
Alzina (Quercus ilex) situada a la parcel·la que es troba a llevant de l’església parroquial, a una cota inferior.
Fa uns 12 m d’alçada i el seu tronc té un perímetre de prop 260 cm, tot i que aquest es bifurca a poca alçada en dos troncs lleugerament corbats que,
tot i donar lloc a dos unitats diferents conformen una sola capçada, de gran volum.
Observacions:
No forma part del catàleg d’arbres monumentals de Catalunya. Arbre AIL08 del catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a arbres destacats
Aquesta destacada Alzina, esta en la cantonada del Ramal de Sabadell amb el carrer de les Escoles de Polinyà
En un talús prop d’una tanca metàl•lica d’una parcel•la de correus.
Alzina (Quercus ilex) de 6,6 m d’alçada, una amplada de capçada màxima de prop de 7 m un tronc amb un perímetre de 164 cm. Està formada per un tronc principal que es ramifica a l’altura dels 2 m amb diverses branques que conformen una capçada arrodonida.
Observacions:
Arbre AIL 17 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No forma part del registre d’arbres monumentals de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a la Font del Pou de la Morera des de la Fortesa agafar el camí que porta a Les Deveses.
a
b
Historia:
El pou de la Morera està situat al sud del nucli de la Fortesa.
Es tracta d’una font de clot que recull l’aigua de la capa freàtica.
S’hi accedeix per un graó entre les parets de pedra irregulars.
Al final hi ha una obertura coberta per una llosa plana que dona pas a una cambra
construïda amb pedra irregular i amb coberta de volta.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Lledoner de Castellnou d’Oluges (Celtis australis) és un arbre que es troba a Castellnou d’Oluges (Cervera, la Segarra), el qual és, segurament, el més gran de la Segarra i l’únic arbre monumental declarat de la comarca.
Accés:
Des de la carretera L-311, de Cervera a Guissona, cal tombar al trencall que duu al poblet de Castellnou d’Oluges.
És un llogaret petit i, a la plaça central, molt a prop de l’església, hi ha aquest gran arbre.
Aspecte general:
L’estructura, tant del tronc com del brancatge principal i les seues bifurcacions, presenta nivells d’afectació i necrosi diversos, així com certs impactes per podes maldestres.
Malgrat tot, no sembla pas estar en un estat regressiu, sinó tot el contrari,
el fullatge és espès i sa, i la producció de lledons és excel·lent.
Dades descriptives
Curiositats:
A Castellnou d’ Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal.
Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.
A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una séquia d’aigua. Era la séquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts.
En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per créixer i fer-se molt grans de seguida.
Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.
Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.
Fou declarat arbre d’interès local el 1999.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 