L’Autora va dedicar aquet Poema, al Grup de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà

Envaireu aquest recer vivent
Que ja de lluny enyoren tantes ales?
No trobarà més l’aigua nodridora
I els verds amagatalls l’ocell del Nord?
Àlics rosats, amics coll – verds, Amén,
Amén, xic corriol i fredeluga,
Princesa acolorida de l’hivern.
Murs de ciments, deixalles, només pols
Seran els nius on bategà la vida.
Però quan haurà mort l’últim ocell
Lassat del vol, a frec d’aigua alterada,
Quan escates d’argent no tindrà el mar
No espereu respirar: ja, lentament,
L’home – botxí comença l’agonia.

 Autora del Poema : Maria Àngels Anglada

Recopilació del Poema  : Ramon Solé

Fotografies  del nostra col.laborador  : Tito Garcia