L’Hivern a la natura, com en altres estacions de l’any, te les seves pròpies característiques, i una, es el silenci…
Be, no es un silenci total, per ho, baixa molt la seva intensitat del color i les sensacions…, 
hi ha silenci en el seu color en els arbres i plantes del bosc, amb una intensitat mes fosca, pots ser que ens doni sensació de tristesa…
Molts arbres sense fulles els mirarem amb silenci…
Molt matins, el silenci es fa quasi invisible, una boira intensa ens pot sorprendre o una boira ploranera que ens cala fins als ossos…
Els gèlids dies de l’hivern fa que el silenci es quedi congelat quan la temperatura cau per de baix de 0 graus, en l’extrem que aparegui la neu amb catifes blanques per aquí i per allà i ens sembla que tot quedi en silenci per vida…
Per ho, dins d’aquest silenci, hi ha vida, els ocells que hi viuen permanentment, el podem veure i sentir,
la pèrdua de les fulles dels arbres fa que apareguin en aquesta època els seus niu penjant d’ells i ens sembla que es puguin caure…
Mirem, hi veurem, que la vida esta en tots el racons a pesar del silenci, hi han bolets de temporada,
bolets que resisteixen el rigorós fred, 
com el de soca o els fredolics
o les gírgoles …
El silenci te un soroll relaxant, com l’aigua d’una font, o be, 
si estem a prop d’un riu, les aigües que passem front nostre …
O la pluja mes o menys forta, al caure al terra ens donen un rumor, i a la vegada fa petits torrents o avingudes d’aigua que durarà pocs dies i torna desprès el silenci…
Un silenci que queda esquerdat pels tirs dels caçadors, sobre tot a l’inici de temporada, a l’anar passant els dies, les setmanes, tant sols queda la trista mostra a terra de les baines buides,
es el silenci que torna a poc a poc al bosc o al camps…
Un altra soroll, trenca el silenci, ara és en el camp, un tractor treballant en la primera llaurada de l’any, 
on d’aquí poc sorgiran els primers brots dels nous cultius, que donaran pas a la primavera,

trencant així el silenci de l’hivern…!!!
Text i Fotografies : Ramon Solé
