Podem iniciar la caminada en la mateixa estació del tren (RENFE.) i prendrem el camí ample que va paral•lel a les vies i que fa una certa baixada fins la Font de la Cadernera,
aquesta es molt abundant d’aigua tot l’any, no es recomana el seu us, te al seu front un bancs de fusta per fer una paradeta, lloc molt humit i fresc a l’estiu.
Seguirem fins la canal, ( ara esta en obres i per això no passa aigua)
anem pel seu costat esquer pel passeig del Ter, fins una antiga fabrica que podem veure una derivació on l’aigua entrava a aquesta industria.
Al poc veiem “El submarí”, on l’aigua desguassava i la derivaven una altra canal.
Uns metres mes i veiem la reixa d’entrada a una altre fabrica que havia existit en aquest lloc, aquesta reixa impedia que deixalles, troncs i altres objectes passessin a l’interior i perjudiques a les bobines.
Donem la volta a una casa amb parets blaves on veiem en el seu interior a traves d’unes gran vidres, com eren les bobines i el seu funcionament, estem en el lloc conegut per les tres fabriques.
Entrarem per qualsevol dels carrers i ens dirigirem a la Plaça de Manlleu, que ens recordarà molt la de Vic.
Pujarem per les escales de mes a l’esquerra, i arribarem a La Font de Verge de Manlleu en el carrer de la font,
es de mina i raja molt, l’aigua tampoc no es potable, esta dins d’una capella en forma d’arcada, sobre la font presideix el lloc la imatge de la Verge.
A poca distancia i en el mateix carrer hi ha la Font de les Tres Creus, sobre mateix hi ha una gran balconada, que ens recorda a una fortificació.
Creuem la carretera de Vic, i ens dirigirem a la carretera d’Olot, a l’esquerra a peu d’un carrer que fa pujada que be de l’Hospital de Sant Jaume, hi ha la Font de Moisés,
es sempre de molt poc cabal d’aigua, i representa que Moisés fa el prodigui de fer manar aigua d’una roca…
Tornem pels carrers de Sant Josep i de Sant Martí a la bora de la Canal, on destacaríem els antics rentadors que les dones de la població utilitzaven l’aigua de la canal per rentar-hi la bugada.
Estem en una zona enjardinada amb uns arbres centenaris de diverses espècies, que invita a passejar i també fer un mos.
Per això, hi ha uns zona de taules i bancs, font mateix al Museu de la Industria Textil del Ter.
Ara, pel costat de la industria MIMCORD, S.A. o Can Llenes,
deixem Manlleu i agafarem la pista asfaltada que ens puja a una urbanització que pertany a Masies de Roda, tenim una gran vista de Manlleu.
Seguirem indicadors i agafarem el senderó que posa “Camí del Pous”.
A uns deu minuts, baixarem unes escales per visitar la Font dels Enamorats, actualment no raja, per ho disposa d’uns seients per descansar i veure el pas del riu Ter.
Seguim pel caminoi principal, ben indicat i marcat, a cap de mitja hora arribarem al refugi de l’associació de pescadors, i que cal destacar la taula amb tots els escuts dels pobles que forment part, aquí podem fer un descans.
Estem fent un camí contemplant, el meandre del riu, el bosc de riu i sentint els ocells com canten es un lloc molt planer i plàcid per caminar.
Anirem veien diferents rescloses i arribarem a la zona dels pous on passa per sota nostre una antiga canal.
Al pocs minuts ja estem a Roda de Ter, 
podem fer una parada per veure aquest poble i tornar per un camí que hi ha, que ens porta en poc rato a Manlleu,
no hi ha pèrdua, donat que esta tot molt ben senyalitzat.
Tornen al lloc del inici de la nostra caminada d’avui, a la Font de la Cadernera…
