Entre els rocams de la muntanya,
del marge prop d’un caminal,
naix remorós, amb rima estranya,
el bullidor manantial.
Els alts pivets i les boixeres,
per un costat li fan dosser,
i per l’altre, les cingleres
serven son lloc amb cims d’acer.
Al fort d’estiu o en primavera,
en l’hivern o la tardor,
al trenc del jorn, en llum darrera,
el manantial cerca el pastor.
I quan la nit de blanca lluna
sospira el seu animador cant,
ma fantasía crea una
dança de gnoms a son voltant.
Recerda del Poema i Fotografies : Ramon Solé

