Allà per l’any 1700, hi havia un vellet de Sant Vicenç de Castellet, que conreava un bocí d’hort on plantava tots els productes que podia.A la vora del riu Llobregat, que era el lloc on tenia l’hortet, va veure un dia un broll d’aigua. D’aquest broll, el vellet en va fer una font i s’apressà a canalitzar-la. Per recollir-la millor hi posà una teula.D’aquella feta és llegenda que qui d’aquella aigua beu, no s’absenta mai més del poble. I que si és un foraster i fadrí, qui de tal aigua beu, tard o d’hora torna al poble per maridar-s’hi.El nom d’aquesta font, com ja podeu ben pensar, és :

“Font de la Teula”.

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

(Nota : Les fotografies de les fonts, no corresponent a la Font que és refereix la Llegenda)